Vés al contingut

Ramon Planes i Izabal

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamon Planes i Izabal
Biografia
Naixement1905 Modifica el valor a Wikidata
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort1989 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, columnista Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya
Estat Català Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ramon Planes i Izabal (Sitges, 1905 - Sitges, 1989) fou perit químic de professió,[1][2] articulista, militant catalanista dins d'Estat Català o Esquerra Republicana de Catalunya i escriptor.

Biografia

[modifica]

Ramon Planes i Izabal, nascut en una família de profundes conviccions catalanistes, ingressà de molt jove a les Joventuts Nacionalistes de Sitges i en fou un dels membres més destacats. En implantar-se la dictadura de Primo de Rivera a partir del tretze de setembre de 1923, la persecució de qualsevol mostra de catalanisme es generalitzà, i a Sitges comportà que l'organització moderada a la qual pertanyia Ramon Planes i Izabal fos clausurada i que el seu pare fos destituït d'alcalde per encapçalar una candidatura catalanista.

En un procés paral·lel al que es donà a diverses poblacions catalanes, basat en què els militants més decidits de les entitats catalanistes que les autoritats anaven clausurant ingressaven al clandestí i paramilitar Estat Català, onze joves de Sitges ingressaren a l'organització separatista de Francesc Macià.[2] Aquell escamot sitgetà estava liderat per Ramon Planes i Izabal, i com a cap d'escamot assistí a diverses concentracions militars i a l'Assemblea Extraordinària de Caps d'Escamot celebrada a Perpinyà el novembre de 1924 i a la tornada de la qual fou detingut per la policia espanyola a Figueres.[2]

Tot i aquesta detenció, que li comportà unes setmanes d'estada en diverses presons catalanes, Ramon Planes i Izabal continuà exercint el seu càrrec de cap d'escamot almenys fins als Fets de Prats de Molló el novembre de 1926.[2]

Posteriorment fou un important impulsor de l'Ateneu el Centaure juntament amb el seu cosí, Josep Maria Massip i Izabal i amb Pere Curtiada i Ferrer, i en proclamar-se la República destacà com a articulista en diverses publicacions locals i nacionals i dins l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, i tot i simpatitzar inicialment amb Acció Catalana el fracàs d'aquell projecte a nivell local l'impulsà a ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya.

Molt crític amb el procés revolucionari desencadenat arran del fracàs a Catalunya del cop d'Estat de juliol del 1936, Ramon Planes i Izabal fou expulsat d'Esquerra Republicana de Catalunya i deixà la militància política.

Tot i patir un empresonament en una presó franquista l'any 1939, fou alliberat al cap de poc i amb els anys fou un novel·lista prolífic dins la migrada producció en català del període, a mig camí del realisme i el costumisme.[2]

Obres

[modifica]

Obres Ramon Planes:[1][3]

  • El pont llevadís. Novel·la. Barcelona. Aymà editor. 1950.
  • El cercle de foc. Novel·la. Barcelona. Editorial Selecta. 1952.
  • Llibre de Sitges. Assaig.Bcn. Edit.Selecta 1952(2a edició del Grup d'Estudis Sitgetans)
  • Confessió en el tren. Novel·la. Barcelona. Grases editor. 1954.
  • El Penedès i Garraf. Assaig. Barcelona. Albertí editor. 1961.
  • El Modernisme a Sitges. Assaig. Barcelona. Editorial Selecta. 1969.
  • Mir Geribert. Príncep d'Olèrdola. Assaig. Barcelona. Rafael Dalmau editor. 1970.
  • La terra té camins. Novel·la. Barcelona. Club dels Novel·listes. 1971.Santiago Rusiñol per ell mateix. Assaig.Bcn.Edic. 62. 1971.
  • El mestre Morera i el seu món. Assaig. Barcelona. Editorial Selecta. 1972.
  • Crim al carrer Tuset. Novel·la. Barcelona. Editorial Pòrtic. 1973.
  • Rusinol i el Cau Ferrat. Assaig. Barcelona. Editorial Pòrtic. 1974.
  • La filla del pintor. Novel·la. Barcelona. Editorial Pòrtic. 1976.
  • Santiago Rusinol. Assaig. Grup d'Estudis Sitgetans. 1981.
  • Un príncep per a Olèrdola (L'aventura de Mir Geribert). Vilafranca. IEP. 1984.
  • Memòries. Assaig. Sitges. Grup d'Estudis Sitgetans. 1987.
  • Capità de lladres. Novel·la. Sitges. Ajuntament de Sitges. 1992.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Ramon Planes i Izabal | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 febrer 2025].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Llibertat.cat. «La determinant aportació sitgetana als projectes d'alliberament nacional.». [Consulta: 16 febrer 2025].
  3. ↑ «Ramon Planes i Izabal». [Consulta: 16 febrer 2025].

Bibliografia

[modifica]
  • Marc Santasusana i Corzan, «La determinant aportació sitgetana als projectes d'alliberament nacional. Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer», Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges, 2010.
  • Ramon Planes i Izabal, Memòries. Assaig. Sitges. Grup d'Estudis Sitgetans. 1987.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Planes_i_Izabal&oldid=34629291»