Vés al contingut

Ramon Solsona i Sancho

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ramon Solsona Sancho)
Plantilla:Infotaula personaRamon Solsona i Sancho

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, poeta, traductor, novel·lista, escriptor, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Ramon Solsona i Sancho Modifica el valor a Wikidata


Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 7 de febrer de 1950)[1] és un escriptor i publicista català. Llicenciat en Filologia Romànica i professor de secundària[2] en excedència, destaca pel seu estil irònic i per les nombroses col·laboracions amb mitjans de premsa escrita (Avui, Diari de Barcelona, La Vanguardia) i de ràdio (Catalunya Ràdio, Rac 1), actualment és col·laborador al programa de ràdio El Matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas a l'espai «Entre paraules».

També ha estat poeta (satíric) amb el pseudònim Lo Gaiter del Besòs. La seva novel·la Les hores detingudes va conquerir tres premis literaris el mateix any i va ser traduïda al castellà i al francès. Per a la televisió, ha treballat com a guionista per les sèries Agència de viatges, Estació d'enllaç i El cor de la ciutat, emeses per TV3. Fou coautor de l'himne del centenari del Futbol Club Barcelona (1998), juntament amb Antoni Ros Marbà. El 2010 rebé el premi Sant Jordi de novel·la per l'obra L'home de la maleta, que va ser un dels llibres més venuts durant la diada de Sant Jordi del 2011.[3]

Obra

[modifica]
Ramon Solsona parlant sobre Tísner
Solsona a la Diada de Sant Jordi 2013

Narrativa breu

[modifica]
  • 1991: Llibreta de vacances
  • 2006: Cementiri de butxaca

Novel·les

[modifica]
  • 1989: Figures de calidoscopi
  • 1993: Les hores detingudes
  • 1998: DG
  • 1999: No tornarem mai més
  • 2001: El cor de la ciutat
  • 2004: Línia blava
  • 2011: L'home de la maleta
  • 2016: Allò que va passar a Cardós
  • 2019: Disset pianos [4]
  • 2022: Temps enrere[5]

Poesia

[modifica]
  • 1989: Sac de gemecs
  • 2013: Botifarra de pagès

No ficció

[modifica]
  • 1995: Ull de bou
  • 1995: Ull de vaca
  • 1995: Reflexions de sala i alcova
  • 2005: A paraules em convides
  • 2015: Marques que marquen

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ramon Solsona i Sancho». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Casas, Sònia «El meu Heroi: Ramon Solsona». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, 6-2008, p. 9. ISSN: 1695-2014.
  3. ↑ «Albert Espinosa encapçala les llistes de més venuts en català i castellà». diari Ara, 23-03-2011.
  4. ↑ Serra, Montserrat «Ramon Solsona: ‘La situació actual a Catalunya és filla de cent cinquanta anys d'assetjament continuat’». Vilaweb, 02-02-2019 [Consulta: 4 febrer 2019].
  5. ↑ Llavina, Jordi. «Una història d'amor commovedora que avança cap enrere», 09-09-2022. [Consulta: 7 octubre 2022].
  6. ↑ ««Allò que va passar a Cardós», de Ramon Solsona, 18è Premi Amat-Piniella». Pallars Digital, 24-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-24. [Consulta: 24 febrer 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Solsona i Sancho


Premis i fites
Precedit per:
Sergi Pàmies i Bertran
L'instint 		Premi Prudenci Bertrana de novel·la
1994 		Succeït per:
Maria Mercè Marçal i Serra
La passió segons Renée Vivien
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Solsona_i_Sancho&oldid=33750431»