Ramon Valls i Pujol
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 setembre 1911 Solsona |
Mort | 2 juny 1981 (69 anys) |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor |
Ramon Valls i Pujol (Solsona, 23 de setembre del 1911 – 2 de juny del 1981) va ser un escriptor solsoní.
Biografia
[modifica]Fill d'un telegrafista, Lluís Valls i Bajona, i d'Adela Pujol i Llanes. Procedia d'una arrelada i fervorosa família solsonina, on hi havia el seu oncle Domènec Valls i Bajona, advocat i fundador de l'arxiu municipal, i mossèn Ramon Pujol, que fou un famós organista de la catedral. Després de fer els estudis elementals, es va traslladar a Barcelona per estudiar administració local. Volia ser secretari, però va començar a perdre la vista. Uns anys després d'acabada la guerra civil es va quedar cec a causa d'un glaucoma. La ceguesa li va impedir de treballar en l'ofici que havia après, però no el destorbà de dedicar-se al que més li agradava: llegir i escriure (en Braille) i tocar l'acordió.
Tota la seva vida va participar activament de la vida cultural, social i fins i tot política solsonina: durant la Segona República Espanyola, als anys trenta, va ésser secretari de la Joventut Catalanista de Solsona i sa Comarca i va formar part del grup independentista Nosaltres Sols. Va cantar a l'escolania del Claustre, més endavant va ser membre de l'Orfeó Nova Solsona, i impulsor i membre actiu de la Taula Rodona.
Obra literària
[modifica]Va participar en els Jocs Florals de Barcelona l'any 1933 amb l'obra La veu humana. Amunt els cors.[1] El 1942 va escriure el poema dramàtic en dos actes La llar retrobada, que s'estrenà l'any 1949 a cal Jalmar (situat al començament del passeig del Pare Claret). L'any 1954 es va estrenar, també a cal Jalmar, La mamà de Celi, comèdia dramàtica en tres actes i en vers. El 1958 publicà A la llum del roseret, poemes sobre records d'infantesa, poemes amorosos i sobre Solsona i la Verge del Claustre. L'any 1961 l'Orfeó Nova Solsona estrenà La Sardana de Solsona escrita per Ramon Valls l'any 1950 i musicada per Joan Roure. Durant els anys del franquisme, anys de persecució de la llengua catalana, mai no va deixar d'escriure en aquesta llengua i fins i tot en els programes de Festa Major, que eren tots en castellà, hi apareixien els seus poemes. El 1976 va presentar al concurs literari López-Picó un recull de poemes titulat De tu i per tu, editat el 1980 pel Cercle Artístic i Cultural del Solsonès. El 1982, Gràfiques Muval li va publicar el llibre 'Poesies i l'any 2000, es va editar en dos volums A la llum del roseret.
Referències
[modifica]- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 126