Ramon de Barberà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1213  Reus (Baix Camp) |
| Mort | segle XIII Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós, diplomàtic |
Ramon de Barberà (Reus, 1213 - Tarragona, segle xiii) va ser eclesiàstic i diplomàtic.[1]
De la nissaga dels Barberà, que des d'inicis del segle xiii eren senyors del Burgar i de Blancafort, i amb residència a Reus, va ser nebot del bisbe Guillem de Barberà i del també bisbe Bernat Calbó. Des del 1218 va tenir la dignitat de sagristà a la Seu de Tarragona, una dignitat que es conferia als canonges, i després va ser Cambrer de Reus. El Cambrer tenia una tercera part de la Senyoria de Reus, la residència al Castell i la totalitat de la senyoria i els delmes pel que fa al terme parroquial. Va ser Cambrer de Reus el 1243, al morir Bernat de Boixadors, però a principis de 1244, quan Benet de Rocabertí va portar els plets contra l'arquebisbe de Tarragona a Roma, es va veure obligat a deixar la cambreria, que a finals d'any va recuperar. Ramon de Barberà va haver de seguir lluitant al costat de l'arquebisbe Pere d'Albalat per a poder mantenir aquesta dignitat davant dels interessos de Benet de Rocabertí, i finalment va perdre i va haver d'abandonar definitivament la cambreria el 1246.[2] L'historiador reusenc Andreu de Bofarull explica que va ser conseller d'Alfons el Franc que l'envià a Roma el 1286 en una ambaixada a negociar la pau amb el Papa Honori IV.[3] Se li atribueixen uns comentaris al Decret de Gracià i uns escolis al Digest[4]
Referències
[modifica]- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991. Pàg. 91
- ↑ Gort, Ezequiel. La Cambreria de la Seu de Tarragona: segles xii i xiii. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1990. Pàg. 41 i 52
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imprenta de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 630.
- ↑ Iglésies, Josep. La gerra d'ossos. Barcelona: Torrell de Reus, 1949. Pàg. 68
Enllaços externs
[modifica]- «Ramon de Barberà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.