Ramon de Blanes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Últim quart del segle xii Blanes (Selva)  |
| Mort | 6 gener 1235 (Gregorià) Granada (Andalusia) |
| Activitat | |
| Orde religiós | Mercedaris |
| màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana (Orde de la Mercè) |
| Festivitat | 6 de gener |
| Iconografia | Hàbit mercedari, amb palma de martiri |
Ramon de Blanes (Blanes, Selva, final del s. XII – Granada, 6 de gener de 1235) va ser un laic, frare mercedari que va morir màrtir, essent el primer màrtir de l'Orde de la Mercè. És venerat com a sant al si d el'Orde de la Mercè; a la resta de l'Església catòlica es considera venerable, ja que no ha estat beatificat formalment.
Segons la tradició, fou de la noble família dels senyors de Blanes i un dels primers membres fundadors de l'Orde de la Mercè al convent de Barcelona. Fou enviat a redimir captius a Granada, on fou empresonat, torturat i mort en l'Epifania de 1235, convertint-se en el primer màrtir de l'orde.
Va ser venerat com a sant màrtir des de llavors al si de l'orde mercedari. L'Església, però, no l'ha beatificat ni canonitzat, apareixent a la litúrgia amb el títol de venerable. Segons alguns historiadors, com Antoni Pladevall,[1] la seva història va originar, barrejada amb elements de la de Sant Ramon de Penyafort, la figura llegendària de Sant Ramon Nonat, venerat com a mercedari però potser inexistent.
Referències
[modifica]- ↑ Jiménez Sureda, Montserrat. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 19 maig 2015, p. 338–. ISBN 978-84-490-5092-3.