Ramon de Manjarrés i de Bofarull
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 abril 1827  Barcelona | ||
| Mort | 9 març 1918 (90 anys) Sevilla (Espanya) | ||
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |||
| 1874 – 1876 ← Julià Casaña i Leonardo – Julià Casaña i Leonardo → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | enginyer industrial | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Fills | Ramón de Manjarrés y Pérez de Jungitu | ||
| Germans | Josep de Manjarrés i de Bofarull | ||
| Parents | Pròsper de Bofarull i Mascaró, oncle | ||
Ramon de Manjarrés i de Bofarull (Barcelona, 7 d'abril de 1827 - Sevilla, 9 de març de 1918) fou un enginyer industrial català.
Va estudiar a la Junta de Comerç, sent un dels membres de la primera promoció d'enginyers industrials. De 1856 a 1860 exercí de catedràtic de química general a l'Escola Industrial de Sevilla. De 1860 a 1866 de química orgànica i de 1863 a 1866 en fou el director. Des del 1868 fou director de l'Escola Industrial de Barcelona.
El 1873 va visitar l'Exposició Universal de Viena i allà va advertir les possibilitats de la màquina electromagnètica de Grarnme, una dinamo fabricada per Zénobe-Théophile Gramme i que era el primer generador elèctric apte per a l'ús industrial. A proposta seva, l'Escola va decidir importar-ne una pel laboratori de Física Industrial. L'adquisició es feu a través de l'empresa de Tomàs Josep Dalmau i Garcia. La dinamo va arribar el 1874 i a l'any següent es va adquirir una segona més potent.[1] Amb aquestes dinamos es feren diverses proves que acabarien animant a Tomàs Dalmau a fundar el 1881 la Societat Espanyola d'Electricitat per explotar comercialment les seves possibilitats, constituint a primera empresa de subministrament elèctric de Catalunya.
El 1873 va ser nomenat director de l'Escola Lliure Provincial d'Arts i Oficis. El 1891 tornà a Sevilla com a catedràtic de la facultat de ciències.[2]
Fou membre de diverses acadèmies i entitats científiques i del consell general de l'Exposició de Barcelona del 1888. De 1874 a 1876 fou president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[3]
Entre les seves obres destaquen: Fabricación clarificadora y mejora de los aceites (1877) i Extracción de los aceites de los orujos oleaginosos (1879).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Maluquer de Motes, Jordi «Los pioneros de la segunda revolución industrial en España: la Sociedad Española de Electricidad (1881-1894)» (pdf) (en castellà). Revista de Historia Industrial, número 2, 1992, pàgines 122 - 139 [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Ramon de Manjarrés i de Bofarull». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sr. Ramon MANJARRES i BOFARULL». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. [Consulta: 11 maig 2018].
- ↑ «Manjarrés i de Bofarull, Ramon de». Galeria de Científics Catalans. Arxivat de l'original el 12 de maig 2018. [Consulta: 11 maig 2018].