9 de març
| << | Març 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs. Queden 297 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1947, Lleida: fusió del CD Leridano i el Lérida Balompié per formar la UE Lleida.
- 1966, Barcelona: l'assemblea constituent del sindicat estudiantil SDEUB, que se celebra al convent dels Caputxins de Sarrià, és sotmesa a un setge de tres dies per la policia franquista en els fets que es coneixen com la Caputxinada.[1]
- 1990: Terra Lliure atempta contra els jutjats de Manresa, Terrassa i Badalona.[2]
- 1997, Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat: es produeix la desaparició de Cristina Bergua, un cas mai resolt.[3]
- Resta del món
- 1309, Avinyó, Comtat de Provençaː Climent V fixa la residència papal a Avinyó.
- 1762, Tolosa, Regne de Françaː Joan Calas és condemnat a mort acusat d'haver assassinat al seu fill.[4]
- 1780, Mobile, Florida Occidental: els espanyols derroten als britànics en la batalla de Fort Charlotte durant la Guerra d'independència dels Estats Units.
- 1820, Madrid: el partit liberal suprimeix el Tribunal de la Santa Inquisició a tot Espanya; Ferran VII la tornarà a establir fins a la desaparició definitiva el 1834.
- 1821, Portugal: Decret de bases de la Constitució i el rei Joan II de Portugal torna al país.[5]
- 1842, Milà: s'estrena Nabucco, òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, al teatre de La Scala de Milà.[6]
- 1916: l'Imperi Alemany declara la guerra a Portugal.[5]
- 1942, Japó ocupa l'illa de Java.[7]
- 1959, Nova York: la Fira de la Joguina acull la presentació d'una nina que es batejarà amb el nom de Barbie.
- 2008, Espanya: el Partit Socialista Obrer Espanyol guanya les eleccions generals espanyoles.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1916 - Barcelona: Carles Fontserè, dibuixant i cartellista català (m. 2007).
- 1930 - Vic, Osona: Maria Àngels Anglada i d'Abadal, poetessa i novel·lista (m. 1999).[8]
- 1937 - El Pont de Vilomara, Bages: Montserrat Ponsa i Tarrés, escriptora, activista cultural i social.[9]
- 1949 - Oxford: Miquel Strubell i Trueta, sociolingüista català (m. 2022).
- 1951 - Barcelona: Enric Casasses i Figueres, poeta i traductor català.[10]
- 1957 - Barcelonaː Manuel Soler i Alegre, pilot de trial. Va ser el primer català en guanyar una prova del campionat del món de trial el 1979 (m. 2021)[11]
- 1968 - Barcelona: Núria Iceta Llorens, editora catalana, coeditora de la revista L'Avenç, llicenciada en Història.
- 1976 -
- Burjassot, Horta Nord: Carmen Montón Giménez, política valenciana, diputada, ministra entre juny i setembre de 2018.[12]
- Girona: Coralí Cunyat i Badosa, política catalana diplomada en Ciències Empresarials, ha estat regidora a Girona i senadora.[13]
- 1992 - la Seu d'Urgell, Alt Urgellː Núria Vilarrubla Garcia, piragüista olímpica catalana especialitzada en eslàlom d'aigües braves.[14]
- 1993 - Vall d'Aran: Alidé Sans Mas, cantant de llengua occitana (gascó aranès).
- Resta del món
- 1213 - Villaines-en-Duesmois (Ducat de Borgonya)ː Hug IV de Borgonya (m. 1272).
- 1285 - Japóː Go-Nijō, 94è emperador del Japó (m. 1308).
- 1721 - Estrasburg, França: Carolina de Zweibrucken-Birkenfeld, aristòcrata francesa (m. 1774).[15]
- 1750 - Motril, Granada: Maria Antonia Vallejo Fernández, la Caramba, cançonetista, cantaora i bailaora de flamenc (m. 1787).[16]
- 1787 - Vrchlabí, Bohèmiaː Josephine Kablick, pionera en botànica i paleontologia d'origen txec (m. 1863).[17]
- 1813 - Moscou, Imperi Rus: Timofei Nikolàievitx Granovski, historiador rus, particularment de l'edat mitjana (m. 1855).
- 1880 - Częstochowaː Sonia Lewitska, pintora i gravadora francesa d'origen polonès i ucraïnes (m. 1937).[18]
- 1888 - Tarassona, Aragó: Raquel Meller, cantant, cupletista.[19]
- 1890 - Kukarka (Imperi Rus): Viatxeslav Mólotov, polític i diplomàtic soviètic (m. 1986).[20]
- 1892 - Kent: Vita Sackville-West, poeta i novel·lista anglesa (m.1962).[21]
- 1909 - Ikenne (Nigèria): Obafemi Awolowo, polític nigerià (m. 1987).[20]
- 1910 - West Chester, Pennsilvània: Samuel Barber, compositor nord-americà (m. 1981).[22]
- 1911 - Vílniusː Clara Rockmore, intèrpret virtuosa del theremin (m. 1998).[23]
- 1923 - Viena, Àustria: Walter Kohn, físic nord-americà d'origen austríac, Premi Nobel de Química de l'any 1998 (m. 2016).[24]
- 1927 - Madrid: Jaime de Armiñán, escriptor, novel·lista, autor teatral, director i guionista cinematogràfic i televisiu espanyol.[25]
- 1930 - Fort Worthː Ornette Coleman, músic de jazz, saxofonista, trompetista, violinista i compositor nord-americà (m. 2015).[26]
- 1933 - Kenner, Louisiana, Estats Units: Lloyd Price, cantant americà de R&B.
- 1934 - Smolensk, URSS: Iuri Gagarin, primer cosmonauta de la història (m. 1968).[27]
- 1942 - Garnant, Gal·les (Regne Unit): John Cale, músic, compositor, multiinstrumentista i productor gal·lès, membre de The Velvet Underground.
- 1945 - Albacete: Juana Serna Masiá, política valenciana d'origen castellà, catedràtica de Filosofia i diputada.[28]
- 1948 -
- Bra, Piemont, Itàlia: Emma Bonino, política italiana, diputada i ministra durant els governs de Prodi i d'Enrico Letta.[29]
- Göttingen: Petra Deimer, biòloga marina alemanya i conservacionista implicada en la protecció dels cetacis.[30]
- 1949 - Santander: Isabel Tocino Biscarolasaga, política, empresària i professora universitària espanyola, que fou Ministra de Medi Ambient amb José María Aznar.[31]
- 1954 - Newtownabbey, Irlanda del Nord: Bobby Sands, pres de l'IRA Provisional, membre electe del Parlament britànic i líder de la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord (m. 1981).[32]
- 1957 - Ivrea, Piemont, Itàlia: Roberto Accornero, actor i actor de veu italià
- 1958 - Lefkoşa: Emine Çolak, política turcoxipriota, primera Ministra d'afers exteriors de la República Turca de Xipre del Nord.
- 1959 - Higashimatsuyama (Japó): Takaaki Kajita, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2015.[33]
- 1964 - París: Juliette Binoche, actriu francesa de cinema i de teatre.[34]
- 1965 - Amsterdam: Heleen van Royen, novel·lista i periodista neerlandesa.
- 1970 - Llerena: María Eugenia Rodríguez Palop, jurista espanyola, professora de Filosofia del Dret, especialista en drets humans.[35]
- 1993 - Daegu, Corea del Sud: Min YoonGi, més conegut com a Suga, raper, compositor i productor de la banda BTS.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1921 - Barcelona: Enric Lluís Roura i Vilaret, empresari surotaper i polític de la Lliga Regionalista.
- 1955 - Barcelonaː Adelaida Ferré Gomis, folklorista, puntaire, mestra i historiadora barcelonina (n. 1881).[36]
- 1964 - Madrid, Espanya: José Capuz Mamano, escultor valencià (79 anys).
- 1976 - Ciutat de Mèxic: Maria Assumpta Soteras i Maurí, jurista catalana (n.1905).[37]
- 1990 - Madrid: Joana Concepció Francés, pintora valenciana que formà part del grup El Paso (n. 1924).[38]
- 1998, Sant Pere de Ribes: Carme Sugrañes Blay, atleta catalana dels anys 30 (n. 1915).[39]
- 2020 - Barcelona: Josep-Ramon Bach i Núñez, escriptor català (n. 1946).
- Resta del món
- 1810, Diepoldshofen: Joseph Bullinger, teòleg i jesuïta.
- 1825, Hackney, Londres: Anna Laetitia Barbauld, assagista anglesa, poeta, i crítica literària (n. 1743).[40]
- 1847, Lyme Regis, Anglaterra: Mary Anning, paleontòloga anglesa (n. 1799).[41]
- 1888 - Berlín (Alemanya): Guillem I de Prússia, Rei de Prússia (n. 1797)[42]
- 1941, Birmingham (Anglaterra): Constance Smedley, dramaturga, artista, il·lustradora, escenògrafa, fundadora dels Lyceum Club (n. 1876).[43]
- 1947, New Rochelle, Nova York (EUA): Carrie Chapman Catt, sufragista estatunidenca (n. 1859)[20]
- 1952, Moscou: Aleksandra Kol·lontai, revolucionària comunista russa, d'origen cosac (n. 1872).[44]
- 1954, Bremen: Clara Westhoff, escultora alemanya i dona del poeta Rilke (n. 1878).[45]
- 1974, Miami, Florida (EUA): Earl Wilbur Sutherland Jr., metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1971 (n. 1915).[46]
- 1975, Edegem, Bèlgica: Marie Gevers, novel·lista (n. 1883)[47]
- 1981, Pasadena, Califòrnia (EUA): Max Delbrück, biofísic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (n. 1906).[48]
- 1983, Estocolm (Suècia): Ulf von Euler, metge i farmacòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (n. 1905).[49]
- 1988, Tübingen, (Alemanya): Kurt Georg Kiesinger polític conservador alemany, va ser Canceller d'Alemanya de 1966 a 1969 (n. 1904).[20]
- 1989, Boston, Massachusetts (EUA): Robert Mapplethorpe, fotògraf estatunidenc, conegut pel seu tractament de temes controvertits a gran escala amb fotografies en blanc i negre altament estilitzades. (n. 1946).[50]
- 1992, Tel-Aviv (Israel): Menahem Beguín, polític israelià, sisè Primer Ministre d'Israel (n. 1913).[20]
- 1994, San Pedro, EUA: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (73 anys).[51]
- 1997, Los Angeles, Califòrnia, EUA: The Notorious B.I.G., raper nord-americà (n. 1972).
- 1998, Rapallo, Ligúriaː Anna Maria Ortese, escriptora i periodista italiana (n. 1914).[52]
- 2003, Victoria (Colúmbia Britànica), Canadà: Stan Brakhage, director de cinema, de fotografia, muntador, actor i productor estatunidenc.
- 2006, Nova York: Anna Moffo, soprano estatunidenca (n. 1932).[53]
- 2014, L'Havana, Cuba: Melba Hernández, advocada i Heroïna de la Revolució Cubana (n. 1921).[54]
- 2015, Argentina: Florence Arthaud, navegant francesa (n. 1957).[55]
- 2017, Londres, Anglaterra: Gordon Howard Eliot Hodgkin, pintor i gravador britànic.
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Francesca Romana, vídua, fundadora de les Oblates de Tor de' Specchi; Pacià de Barcelona, bisbe de Barcelona; Quaranta Màrtirs de Sebaste; Gregori de Nissa; Caterina de Bolonya, clarissa; venerable Casimiro Barello, pelegrí mort a Alcoi.
Referències
[modifica]- ↑ «9 de març de 1966: La Caputxinada». Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2024-01-28. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ Llibertat.cat. «1990 Accions coordinades de Terra Lliure contra els jutjats de Manresa, Terrassa i Badalona». [Consulta: 21 desembre 2024].
- ↑ «20 anys de la desaparició de Cristina Bergua». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 09-03-2017. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «9 març 1762 ː Condamnation et mort de Jean Calas» (en francès). Herodote, 03-03-2020. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Nabucco». Gran Teatre del Liceu, 2015/2016. Arxivat de l'original el 2020-03-23. [Consulta: març 2020].
- ↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
- ↑ «Maria Àngels Anglada i d'Abadal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Entrevista a documentalistas.org» (en castellà). Fundación Ciencias de la Documentación. Arxivat de l'original el 2013-05-01. [Consulta: 22 agost 2012].
- ↑ «Enric Casasses i Figueres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Simon, Lluís. «Mor Manuel Soler, el primer català que va guanyar una prova del mundial de trial». [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «Carmen Montón, la consejera que tumbó la reforma sanitaria del PP en Valencia» (en castellà). La Voz de Asturias, 05-06-2018. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Garcia-Arbós, Salvador. «"La ‘sociovergència' està descartada a Girona"». El Punt-Avui, 07-02-2011. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Núria Vilarrubla Garcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Karoline Henriette Christina Louisa Pfalzgräfin von Zweibrücken-Birkenfeld» (en anglès). The Peerage, 13-05-2012. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ «María Antonia Vallejo Fernández, “La Caramba”.». El siglo de las luces, 27-10-2012. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Kablik, Josephine; geb. Ettel» (en alemany). Institut für Neuzeit- und Zeitgeschichtsforschung. Österreichisches Biographisches Lexikon, 2003. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Sonia Lewitska, School of Paris» (en francès). Malab'Art gallery | Art gallery. Arxivat de l'original el 2022-09-28. [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ «Raquel Meller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Vita Sackville-West». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «CLARA ROCKMORE // 1928» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ «Walther Kohn. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Ornette Coleman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Yuri Gagarin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011). Serna Masiá, Juana». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Bonino, Emma» (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].
- ↑ Morillas, Ana. «Petra Deimer y sus ballenas» (en castellà). Oceánicas. Instituto Español de Oceanografía y Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació, 09-03-2020. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ Ecomar. «Isabel Tocino y Salvador Garriga, nuevos Patronos de la Fundación» (en castellà), 13-04-2021. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ Krupanski, Març. «Bobby Sands. Northern Irish activist» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 05-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Takaaki Kajita. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Juliette Binoche | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Inicio | Eugenia RODRÍGUEZ PALOP | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Adelaida Ferré i Gomis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Maria Soteras Mauri». Diccionari biogràfic de dones. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 14 juliol 2018].
- ↑ Patuel Chust, Pascual. «Juana Concepción Francés de la Campa» (en castellà). Real Acadèmia de la Història. Història Hispànica. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ «Carme Sugrañes Blay | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Anna Laetitia Barbauld (1743-1825) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ Rafferty, John P. «Mary Anning». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Constance Smedley. Founder. International Association of Lyceum Clubs» (en anglès). International Association of Lyceum Clubs, 20-05-2017. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2019. [Consulta: desembre 2019].
- ↑ «Aleksandra Mikhaylovna Kollontay» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Clara (Rilke-) Westhoff» (en alemany). Worsp wede - die museen. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «Earl W. Sutherland Jr. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Max Delbrück. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Ulf von Euler. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Robert Mapplethorpe. Palma: Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, 2009. ISBN 978-84-935852-9-7.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Anna Maria Ortese | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Solsvik Jr., Nils M. «Anna Moffo (1932-2006)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Melba Hernández, a Confidante of Castro From First Volley, Is Dead at 92» (en anglès). The New York Times, 16-03-2014. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ «Florence Arthaud | French yachtswoman» (en anglès). [Consulta: 2 març 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:9 de març.