Ramon de Meer i Kindelán
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Ramón de Meer y Kindelán 11 gener 1787 Barcelona |
| Mort | 5 novembre 1869 (82 anys) Madrid |
 Senador al Senat espanyol | |
| 15 agost 1845 – 1868 | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 8 març 1845 – 17 desembre 1845 ← Francesc Perpinyà Sala i Sasala – Félix María de Messina Iglesias → | |
-Common_Version.svg){kind=small} Capità general de Catalunya | |
| 12 desembre 1843 – gener 1845 ← José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán – Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen → | |
| Capità general de Catalunya | |
| 14 març 1837 – 5 juny 1839 ← Francisco Serrano y Cuenca – Jerónimo Valdés de Noriega → | |
.svg){kind=small} Virrei de Navarra | |
| 3 juliol 1835 – 22 juny 1836 ← Jerónimo Valdés de Noriega – Pedro Sarsfield y Waters → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Premis | |
Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.
Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d'Espanya.[1]
Durant la Primera Guerra Carlina lluità contra els carlins a Navarra. El 1837 fou nomenat capità general de Catalunya. Durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes, reorganitzant l'administració militar per fer una tropa més ofensiva. Desmembrà la milícia nacional i creà el Consell Superior de Catalunya i la Junta Central Administrativa, protegint l'activitat econòmica, considerant Catalunya com una unitat administrativa, en contra de l'opinió del govern, que s'esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies. Durant la guerra, va signar amb Antonio Urbiztondo el Conveni d'Elliot[2] i dur a terme diverses campanyes victorioses contra els carlins: la batalla de Gra el 1837,[3] la recuperació de Solsona el 1838 i d'Àger el 1839. A Cardona, una petita fortalesa construïda per a defensar el castell, porta el seu nom: la torre de Meer.
Però la repressió que va desfermar va arribar a un punt tan alt que les Corts van acabar destituint-lo i fou rellevat del seu càrrec el 1839, sent substituït per Jerónimo Valdés de Noriega. Tanmateix, tornà a ésser capità general de Catalunya entre el 1843 i el 1845.[4] També fou diputat breument en 1845.[5]
Fou nomenat primer comte de Gra, diputat i senador vitalici per la reina Isabel II d'Espanya.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Ramon de Meer i Kindelán». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ramon de Meer i Kindelán». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gonzalo Morón, Fermín; de Ramón Carbonell, Ignacio. Revista de España, de Indias y del extrangero (en castellà). Volum 7. Imprenta de Alegria y Charlain, 1846, p. 11.
- ↑ RAMON DE MEER Y KINDELÁN (XVIII-XIX), xtec.es
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ MEER Y KINDELÁN, RAMÓN DE. BARÓN DE MEER, fitxa del Senat