Ramon de Torrelles i de Blanes
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | militar  |
| Família | |
| Germans | Pere de Torrelles i de Blanes |
Ramon de Torrelles i de Blanes (? - 1419/1420?) era fill d'Antoni de Torrelles i Marc i germà de Pere de Torrelles i de Blanes. Casat primer amb Aldonça d'Alomar. Es casà per segona vegada el 1406 amb Elionor de Fonollar, la qual era dama de la reina Maria de Luna, l'esposa de Martí l'Humà. Elionor era filla d'Humbert i de Constança d'Aragó. Ramon i Elionor tingueren almenys un fill: Martí Benet de Torrelles i de Fonollar.[1]
Com el seu germà Pere, era un home de confiança del rei Martí. Com a tal fou el seu cambrer major, castlà del castell de Bellver de Cerdanya, batlle i sotsveguer del Baridà, i també castlà del Palau Reial Major de Barcelona. Pel mateix motiu el 1408 també el va nomenar comissari general de les aljames dels jueus a tota la Corona d'Aragó. Per algun motiu fou empresonat el 1410, i alliberat al cap de poc a instàncies del seu germà i dels consellers de Barcelona. Els dos germans eren els tutors de l'infant Frederic de Luna, la candidatura del qual van defensar durant l'interregne 1410-1412. També va servir, tant a Sardenya com a Sicília, amb una galera, amb la qual ajudà la reina vídua Blanca de Navarra en els seus afers sicilians.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Ramon de Torrelles i de Blanes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.