Ramprasad Sen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1718  Halisahar (Índia) | ||
| Mort | 1775 (56/57 anys) Halisahar (Índia) | ||
| Religió | Hinduisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, poeta, compositor | ||
| Instrument | Veu | ||
Sadhak Rāmprasād Sen (en bengalí, রামপ্রসাদ সেন; c. 1718 o c. 1723 – c. 1775) fou un sant i poeta xacti del segle xviii.[1][2] Els seus poemes bhakti, coneguts com a Ramprasadi, segueixen sent populars a Bengala, estan generalment dirigits a la deessa hindú Kali i estan escrits en bengalí.[3]
Biografia
[modifica]Els relats sobre la vida de Ramprasad acostumen a incloure llegendes i mites, barrejats amb detalls biogràfics.[4] Sembla haver nascut en una família tàntrica. De nen va mostrar inclinació cap a la poesia. Va ser deixeble de Krishnananda Agamavagisha, un estudiós del Tantra i iogui. Ramprasad es va donar a conèixer per les seves cançons religioses i va arribar a convertir-se en poeta de la cort del rajà Krishnachandra de Nadia. La seva vida ha estat objecte de moltes històries a partir de la devoció que sentia per la deessa Kali. L'obra literària de Ramprasad inclou Vidyasundar, Kali-kirtana, Krishna-kirtana i Shaktigiti.
Ramprasad és especialment conegut per haver creat una nova forma de composició que combina l'estil folklòric bengalí de la música Baul amb melodies clàssiques i kirtan. El nou estil va arrelar en la cultura bengalí.[5] Les seves cançons segueixen cantant-se en el present, a través d'una col·lecció popular anomenada Ramprasadi Sangit ("Cançons de Ramprasad"), que es venen en els temples sakti i en les pithas de Bengala.[3]
Mort
[modifica]Durant l'última etapa de la seva vida, fou cuidat pel seu fill Ramdulal i la seva nora Bhagavati.[6] Existeix un relat popular sobre la mort de Ramprasad.[7] A Ramprasad li agradava molt participar en el Kali puja a la nit de Diwali, el festival de la llum.[6] En una d'aquestes nits de celebració, va interpretar la puja i va cantar tota la nit. L'endemà al matí, Ramprasad portava cap al Ganges el recipient amb l'aigua santificada de la Mare Divine sobre el cap. El seguien els seus devots, que portaven la imatge de Kali feta de fang, per tal de submergir-la en el Ganges després de la matinada d'oració. Ramprasad s'endinsà en el riu sagrat, fins que l'aigua li va arribar al coll, mentre cantava per Kali. Quan la imatge de Kali va quedar submergida, Ramprasad morí.[8] Es creu que això va succeir al voltant de 1775.[9]
Tot i això, alguna prova documental (un Kabulatipatra datat en abril de 1794 amb la signatura de Ramprasad Sen com a testimoni) demostra clarament el fet que Ramprasad Sen era viu el 1794. Aquest Kabulatipatra s'ha conservat i exhibit a Sabarna Sangrahashala, Barisha.[10][11]
Referències
[modifica]- ↑ Martin 2003
- ↑ Ayyappapanicker 1997, p. 64
- ↑ 3,0 3,1 McDaniel 2004, p. 162
- ↑ Hixon & Jadunath Sinha 1994, pp. 205–207
- ↑ Arnold 2000, p. 846.
- ↑ 6,0 6,1 Harding 1998, p. 231
- ↑ Islam & Sajahan Miah 2003, p. 158
- ↑ Harding 1998, p .233
- ↑ Heehs 2002, p. 346
- ↑ Bangiya Sabarna Katha Kalishetra Kalikatah by Bhabani Roy Choudhury, Manna Publication. ISBN 81-87648-36-8
- ↑ Ramprasad Prayan Rahasya by Sibsoumya Biswas, Bartaman Patrika, 05.10.2015
Bibliografia
[modifica]- Ayyappapanicker, K. Medieval Indian Literature: Surveys and selections. Sahitya Akademi, 1997, p. 64. ISBN 978-81-260-0365-5.
- Budhanananda, Swami. Ramprasad: The Melodious Mystic. Ramakrishna Mission, New Delhi, India, 1994. ISBN 81-7505-240-6.
- Harding, Elizabeth U. Kali: The Black Goddess of Dakshineswar. Motilal Banarsidass, 1998. ISBN 81-208-1450-9.
- Heehs, Peter. Indian Religions: The Spiritual Traditions of South Asia : an Anthology. Orient Blackswan, 2002, p. 620. ISBN 978-81-7824-079-4.
- Hixon, Lex. Mother of the Universe. Quest Books, 1994. ISBN 978-0-8356-0702-5.
- Hixon, Lex. Great Swan: Meetings With Ramakrishna. Burdett, N.Y.: Larson Publications, 1998. ISBN 0-943914-80-9.
- Islam, Sirajul. Banglapedia: national encyclopedia of Bangladesh. Asiatic Society of Bangladesh, 2003. ISBN 978-984-32-0584-1.
- Islam, Sirajul. History of Bangladesh, 1704-1971. Asiatic Society of Bangladesh, 1992. ISBN 978-984-512-337-2.
- Islam, Sirajul; Sajahan Miah. Asiatic Society of Bangladesh. Banglapedia: national encyclopedia of Bangladesh, 2003. ISBN 978-984-32-0584-1.
- Majumdar, Manas. Encyclopedia of Indian Literature. Sahitya Akademi, 1992. ISBN 978-81-260-1221-3.
- Lipner, Julius. Hindus: Their Religious Beliefs and Practices. Routledge, 1998, p. 392. ISBN 978-0-415-05182-8.
- Martin, Nancy M. «North Indian Hindi Devotional Literature». A: Gavin D. Flood. The Blackwell companion to Hinduism. Wiley-Blackwell, 2003. ISBN 978-0-631-21535-6.
- McDaniel, June. Offering Flowers, Feeding Skulls. Oxford University Press, 2004. ISBN 978-0-19-516790-0.
- Mondol, Promothonath. Grace and Mercy in Her Wild Hair : Selected Poems to the Mother Goddess, Ramprasad Sen. Hohm Press, Prescott, Arizona, 1999. ISBN 0-934252-94-7.
- Monaghan, Patricia. The Goddess Companion. Llewellyn Worldwide, 1999. ISBN 978-1-56718-463-1.
- Nathan, Leonard. Grace and mercy in her wild hair: selected poems to the Mother Goddess. Great Eastern, 1982, p. 73. ISBN 978-0-87773-761-2.
- Rodrigues, Hillary. Introducing Hinduism. Routledge, 2006, p. 416. ISBN 978-0-415-39269-3.
- Satyananda, Swami. A Collection of Biographies of 4 Kriya Yoga Gurus. iUniverse, 2006, p. 320. ISBN 978-0-595-38675-8.
- Sen, Sukumar. History of Bengali Literature. 3. Sahitya Akademi, 1960. ISBN 978-81-7201-107-9.
- Tagore, Rabindranath; Andrew Robinson. Selected letters of Rabindranath Tagore. Cambridge University Press, 1997. ISBN 978-0-521-59018-1.
- Thompson, Edward J. Bengali Religious Lyrics, Sakta. Read Books, 2006 (The Heritage of India). ISBN 978-1-4067-9107-5.Project Gutenberg etext
- White, David Gordon. Tantra in Practice. Motilal Banarsidass, 2001, p. 168. ISBN 978-81-208-1778-4.
- Zaehner, R. C.. Hinduism. Oxford University Press, 1983, p. 218. ISBN 978-0-19-888012-7.