Randi Blehr
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1851  Bergen (Noruega) | ||
| Mort | 13 juny 1928 (77 anys) Oslo (Noruega) | ||
| Sepultura | cementiri del Nostre Salvador | ||
| Presidenta de l'Associació Noruega pels Drets de les Dones | |||
| 1903 – 1922 ← Fredrikke Marie Qvam – Aadel Lampe → | |||
| Presidenta de l'Associació Noruega pels Drets de les Dones | |||
| 1895 – 1899 ← Ragna Nielsen – Fredrikke Marie Qvam → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | política, sufragista | ||
| Partit | Venstre | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Otto Blehr (1876–valor desconegut) | ||
| Fills | Eivind Blehr | ||
| Germans | Hildur Nilsen | ||
| Premis | |||
| |||
.jpg)
Randi Marie Blehr, de cognom de soltera Nilsen (Bergen, 12 de febrer del 1851 – Oslo, 13 de juny del 1928), fou una activista noruega feminista, sufragista i defensora dels drets de les dones. Estava casada amb el primer ministre de Noruega, Otto Blehr, i era la mare d'Eivind Blehr. Cofundà l'Associació Noruega pels Drets de les Dones, i la presidí des del 1895 fins al 1899, i novament des del 1903 fins al 1922.[1][2][3]
Trajectòria
[modifica]Nasqué al 1851 a Bergen, filla d'Andreas Rasmussen Nilsen (1822–98) i Margrethe Andrea Tornøe (1827–1909). No va rebre educació formal, però es va interessar per les arts des de molt jove, inclòs el dibuix, el teatre i la música. Quan tenia 17 anys, entrà en Vestmannalaget, l'associació d'idiomes més antiga de Noruega. Va participar en l'establiment de Den Nationale Scene, el teatre més gran i antic de Bergen, el 1876, i en el mateix any es va casar amb Otto Blehr, advocat i polític del Partit Liberal que després esdevindria primer ministre.[4]
Activisme
[modifica]Blehr es va involucrar en el moviment feminista noruec en la dècada dels 1880. Es va unir a Skuld, un grup de discussió de dones estudiants, el 1883, i fou cofundadora de l'Associació Noruega pels Drets de les Dones (Kvindesagsforening) el 1884. Com a presidenta de l'Associació Blehr lluità per millorar les condicions socials i econòmiques de les mestresses de casa, la classe treballadora i les dones de classe mitjana baixa. Ella sol·licità al parlament formalitzar l'educació vocacional per a dones amb la creació de cursos de capacitació per a criades, costureres, cuineres i mestresses de casa. Sota el lideratge de Blehr, l'associació advocà per la igualtat salarial i perquè els xiquets nascuts fora del matrimoni tinguessen la paternitat reconeguda legalment.[5]
El 1885, l'Associació pels Drets de les Dones va decidir no incloure el sufragi femení en la seua agenda, i és per això que Blehr va cofundar l'Associació del Sufragi Femení (Kvinnestemmerettsforeningen) amb direcció de Gina Krog. Un any després, ajudà a crear l'Associació Noruega de Salut Pública per a Dones (Norske Kvinners Sanitetsforening). El 1903 fou presidenta de l'Associació Noruega de Dones per la Pau (Norske Kvinners Fredsforbund).[5] Durant els períodes en què la carrera política del marit els feu deixar Oslo i viure a Suècia, treballà com a amfitriona en el Norska Ministerhotellet d'Estocolm.
Blehr va rebre la Medalla d'Or al Mèrit del Rei (Kongens fortjenstmedalje) en el seu 70é aniversari, el 1921. Es va morir al 1928 i és enterrada al Cementeri del Salvador d'Oslo.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Randi Marie Blehr». A: Store norske leksikon (en noruec). Kunnskapsforlaget.
- ↑ «Randi Blehr». A: Knut Helle|Helle, Knut. Norsk biografisk leksikon (en noruec). Kunnskapsforlaget.
- ↑ «Randi Marie Blehr (1851-1928)». Kvinnemuseet. [Consulta: 1r febrer 2018].
- ↑ «Randi Blehr». lokalhistoriewiki.no. [Consulta: 1r febrer 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Skaarer. «Randi Marie Blehr (1851–1928)». stemmerett.no. [Consulta: 7 setembre 2014].
- ↑ «Kongens fortjenstmedalje». lokalhistoriewiki.no. [Consulta: 1r febrer 2018].