Vés al contingut

Randsfjorden

Plantilla:Infotaula indretRandsfjorden
Imatge
El delta del Dokka, a la part nord del llac
Tipusllac Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaNoruega Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaJevnaker (Noruega), Gran (Noruega), Søndre Land (Noruega) i Nordre Land (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGran, Jevnaker, Nordre Land, i Søndre Land
Map
 60° 23′ 25″ N, 10° 23′ 39″ E / 60.390277777778°N,10.394166666667°E / 60.390277777778; 10.394166666667
Afluents
EfluentRandselva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaRandsfjordvassdraget (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud134,5 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat120 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió77 (longitud) km
Perímetre202,98 km Modifica el valor a Wikidata
Superfície140,6867 km² Modifica el valor a Wikidata
Superfície de conca hidrogràfica3.701,71 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Volum7,31 km³ Modifica el valor a Wikidata

El Randfjorden (literalment fiord de Rand, anomenat també llac Randfjorden) és un important llac d'aigua dolça de Noruega, que amb 139,23 km² és el quart més gran del país. El llac està situat a 135 msnm, té una profunditat màxima de 120 metres i el seu volum es calcula en 7,31 km³. Administrativament, el llac es troba al comtat d'Oppland i limita amb els municipis de Gran, Jevnaker, Nordre Land i Søndre Land als districtes de Land i Hadeland.

El llac es va formar per una profunda glacera, el que explica la seva forma allargada i estreta[1] alineada aproximadament en direcció nord-sud i que aconsegueix els 77 km de longitud. La seva forma allargada fa que se l'anomeni fiord. El llac és alimentat per diversos rius, sent els més importants l'Etna i el Dokka, i desguassa a través del riu Randselva.

Per les seves ribes discorren les carreteres RV 245 (Westufer) i RV 34 i RV 240. En època moderna, s'han construït molts camps de golf a la vora del llac. Hi ha una connexió per ferri per cotxes entre Horn,al costat oriental, i Tangen, en l'occidental, que és l'última connexió ferri-cotxe que opera regularment en un llac interior.

Els rius Etna i Dokka formen en arribar al llac un ampli delta que està protegit com a Reserva Natural Delta del Dokka, designat com lloc Ramsar per la seva gran riquesa biològica i especialment a l'avifauna.[2]

Història

[modifica]

L'autor medieval islandès Snorri Sturluson escriu a la seva Heimskringla[3] documenta que en Halfdan el Negre, pare d'en Haraldr Hàrfagri, el primer rei de Noruega, travessava el llac glaçat mentre tornava a casa tornant d'una visita a l'Hadeland. Ho feia en trineu estirat per un cavall. El glaç va cedir sota el seu pes, va caure dins l'aigua gelada del llac (la capa de glaç havia quedat afeblida pels fems de bestiar després que els fems, rescalfats pel sol de la primavera, haguessin fet minvar la gruixa del glaç) i s'hi va anegar.

Etimologia

[modifica]

La forma en nòrdic antic del nom era només Rönd (Rǫnd), derivada de la paraula rǫnd que significa "franja, vora" (referint-se a la forma llarga i estreta del llac). L'últim element -fjorden (la forma definida de fiord) és una addició posterior, documentada per primera vegada el 1691.

Referències

[modifica]
  1. Seppälä, Matti. The physical geography of Fennoscandia (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 0-19-924590-8. 
  2. «The Annotated Ramsar List: Norway» (en anglès). Ramsar convention. [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. «Hálfdanar saga svarta».: “Hálfdan svarti ók frá veislu á Haðalandi og bar svo til leið hans að hann ók um vatnið Rönd. Það var um vor. Þá voru sólbráð mikil. En er þeir óku um Rykinsvík, þar höfðu verið um veturinn nautabrunnar en er mykrin hafði fallið á ísinn þá hafði þar grafið um í sólbráðinu. En er konungur ók þar um þá brast niður ísinn og týndist þar Hálfdan konungur og lið mikið með honum. Þá var hann fertugur að aldri” - ‘Mentre en Hálfdan el Negre tornava a casa des del Haðaland, on havia assistit a un banquet, el seu camí el va portar a travessar el llac Rönd. Era per la primavera i el sol fonia la neu amb força. Quan el rei i el homes del seu seguici travessaven la badia de Rykinsvík, l'actual Røykenvik, passaren per un indret on el bestiar havia anat a abeurar-se durant l'hivern: allà on la femta havia caigut damunt el glaç, ara, el sol[, en escalfar la femta,] havia soscavat la gruixa del glaç, el qual es va trencar sota el rei Hálfdan i es va anegar i amb ell també molts dels membres del seu seguici’.