Vés al contingut

Raniero Panzieri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRaniero Panzieri
Biografia
Naixement14 febrer 1921 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 1964 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, traductor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Italià Modifica el valor a Wikidata


Raniero Panzieri (Roma, 1921 – Torí, 9 d'octubre de 1964) va ser un polític italià, escriptor i teòric marxista. És considerat el fundador de l'operaisme.

Biografia

[modifica]

Raniero Panzieri va néixer a Roma. Va viure a Sicília i va estar actiu a les files del Partit Socialista Italià (PSI).[1] Mentre va participar activament en les lluites per la reforma agrària, va començar a escriure. El 1953 va esdevenir membre del comitè central del PSI i, després, el 1957, codirector de la revista teòrica Mondo operaio, que va convertir en un fòrum de discussió per a l'esquerra del partit. Durant aquest període va traduir El capital de Karl Marx a l'italià. Al congrés del Partit Socialista Italià de 1959, es va oposar a la creació d'un acord governamental amb el Partit Demòcrata Cristià Italià. Fet que va comportar la seva expulsió del partit.[2]

Després es va traslladar a Torí, on va treballar a l'editorial Einaudi. Va forjar vincles amb diversos grups de sindicalistes militants, socialistes i comunistes dissidents. Influenciat pel grup francès Socialisme ou barbarie, va fundar la revista Quaderni Rossi, juntament amb Mario Tronti, Romano Alquati i Danilo Montaldi. A la revolta industrial de la plaça Statuto de 1962 a Torí, Panzieri va vaure el paper central de la fàbrica i de l'obrer. Les primeres edicions de la revista, que tenien com a objectiu explorar la vida real de la fàbrica i la relació de la classe obrera amb la producció, van tenir un profund impacte en l'àmbit de les lluites laborals, ja que van partir de les posicions habituals dels socialistes i comunistes de la regió.[3] Mario Tronti se'n va separar el 1963 per a formar la revista Classe Operaia. La revista fou el bressol de l'operaisme, una tendència marxista hegemònica a Itàlia entre les dècades de 1960 i 1970.

Obra publicada

[modifica]
  • La ripresa del marxismo-leninismo in Italia, a cura di D. Lanzardo, Sapere, Milano 1972.
  • La crisi del movimento operaio. Scritti interventi lettere, 1956-1960, a cura di D. Lanzardo - G. Pirelli, Lampugnani Nigri, Milano 1973.
  • Lotte operaie nello sviluppo capitalistico, a cura di S. Mancini, Einaudi, Torino 1976.
  • L'alternativa socialista: scritti scelti 1944-1956, a cura di S. Merli, Einaudi, Torino 1982.
  • Dopo Stalin: una stagione della sinistra 1956-1959, a cura di S. Merli, Venezia 1986.
  • Spontaneità e organizzazione: gli anni dei Quaderni rossi, 1959-1964, a cura di S. Merli, BFS Edizioni, Pisa 1994.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Di Maggio, Marco «Storia di un incontro mancato: il Partito socialista di Mitterrand e il Pci di Berlinguer». ITALIA CONTEMPORANEA, 282, 12-2016, pàg. 141–167. DOI: 10.3280/ic2016-282007. ISSN: 0392-1077.
  2. ↑ Farina, Benedetto; Liotti, Giovanni «L'incontro con la teoria dell'attaccamento e la svolta relazionale della psicoterapia cognitiva». PSICOBIETTIVO, 3, 12-2018, pàg. 121–133. DOI: 10.3280/psob2018-003012. ISSN: 0392-2952.
  3. ↑ Abbreviations. Hoboken, NJ, USA: John Wiley & Sons, Inc., p. 199–202. ISBN 978-0-470-12500-7. 

Bibliografia

[modifica]
  • Sandro Mancini, Socialismo e democrazia diretta: introduzione a Raniero Panzieri, Bari, 1977;
  • Franco Piro e Andrea Stuppini, Ricordando Raniero Panzieri, Bologna, 1978;
  • Attilio Mangano, L'altra linea: Fortini, Bosio, Montaldi, Panzieri e la nuova sinistra, Cosenza, 1992;
  • AA.VV., Ripensando Panzieri trent'anni dopo: atti del Convegno: Pisa, 28-29 gennaio 1994, BFS, Pisa, 1995;
  • AA.VV., Morandi, Basso, Panzieri Lombardi: culture anticapitalistiche nella storia e nell'esperienza del socialismo di sinistra, PRC, Roma, 1997;
  • Domenico Rizzo, Il Partito Socialista e Raniero Panzieri in Sicilia (1950-1955), Rubbettino, 2001
  • Guido Borio, Francesca Pozzi, Gigi Roggero Futuro anteriore. Dai «Quaderni rossi» al movimento globale. Ricchezze e limiti dell'operaismo italiano, DeriveApprodi, 2002.
  • Guido Borio, Francesca Pozzi, Gigi Roggero, Gli operaisti: Autobiografie dei cattivi maestri, DeriveApprodi, 2005.
  • Cristina Corradi, Storia dei marxismi in Italia, Manifestolibri, 2005.
  • Paolo Ferrero, a cura di, Raniero Panzieri: un uomo di frontiera, Edizioni Punto Rosso, 2005.
  • Giovanni Artero, Il punto di Archimede. Biografia politica di Raniero Panzieri da Rodolfo Morandi ai Quaderni Rossi, 2007
  • Giuseppe Trotta, Fabio Milana, L'operaismo degli anni Sessanta. Da «Quaderni rossi» a «classe operaia», DeriveApprodi, 2008.
  • Cesare Painciola, Raniero Panzieri, Centro Documentazione Pistoia, Pistoia 2014.
  • Silvia Haia Antonucci e Giuliana Piperno Beer, Sapere ed essere nella Roma razzista. Gli ebrei nelle scuole e nell'università (1938-1943), Roma, Gangemi editore, Collana Roma ebraica-7, 2015
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Raniero_Panzieri&oldid=29995519»