Raonament clínic

El terme raonament clínic es fa servir en medicina i ciències de la salut. Es refereix a processos de pensament, acció i presa de decisions que fan les persones clínicament actives (metges, personal d'infermeria, fisioterapeutes, etc.) sols o en converses amb companys professionals i/o el pacient interessat.^[1]^[2]^[3]

Al mateix temps, el terme significa una àmplia varietat d'enfocaments científics per investigar, comprendre, classificar i millorar els processos del raonament clínic.^[4] L'objectiu del raonament clínic és el millor procediment possible per al pacient/client individual en el context de reconèixer i anomenar una malaltia (diagnòstic), el seu tractament (teràpia) i possiblement també durant un llarg procés de rehabilitació i seguiment.

Pilars del raonament clínic

Segons Klemme & Siegmann,^[3] el coneixement (vegeu també medicina basada en l'evidència, empirisme) de la professió respectiva i del metge que treballa en aquesta professió és un dels pilars més importants del procés del raonament clínic. Aquest coneixement s'obté a partir del coneixement fets biomèdics, del coneixement del curs natural de la patologia i, finalment, però no menys important, de l'experiència personal. Tot i això, no només la quantitat de coneixement és decisiva, sinó la capacitat d'aplicar-lo de manera rendible en la situació clínica específica.

Un segon pilar en el procés de RC és la cognició. L'adquisició i el processament d'informació, així com la reflexió sobre la situació actual, el problema del pacient i les mesures que se'n derivaran, poden tenir lloc cronològicament abans, durant i després del contacte amb el pacient / client. Depenent del tipus de reflexió i de la situació, aquest procés té lloc de manera implícita (més aviat inconscientment, no verbalitzada directament) o de manera explícita i conscient. La presa de decisions clíniques es pot fer de diverses maneres.^[5] Es poden desenvolupar suposicions (hipòtesis) sobre possibles causes o connexions (raonament hipotètic-deductiu), que es poden confirmar (verificar) o rebutjar de nou d'una gran varietat de formes (proves i avaluacions,^[6] resultats de laboratori, etc.) - considerat incorrecte (falsificat) - esdevenir.

Depenent dels antecedents de l'experiència, es poden reconèixer patrons de símptomes típics coneguts i se'ls pot assignar un procediment adequat. Idealment, el practicant reflexionarà sobre el seu propi pensament i continuarà revisant-lo críticament. Aquest procés, el tercer pilar de CR, es coneix com a metacognició. Els processos de CR es poden aprendre, formar i especificar en funció de la tasca i l'àrea d'activitat.

Formularis CR

Feiler^[7] diferencia sis formes de CR:

Raonament científic : inclou el pensament lògic i de fet o el vessant científic.
Raonament interactiu : pensament guiat per sentiments, percepció i observació, nivell de relacions.
Raonament condicional : pensament guiat per la imaginació i interpretació del terapeuta.
Raonament narratiu : pensar en històries i a través d'elles.
Raonament pragmàtic : pensament objectiu i capacitat d'actuar segons punts de vista pragmàtics.
Raonament ètic : pensament determinat per actituds, actituds i valors.

Proves individuals

↑ R. Hagedorn: Umsetzung von Modellen in die Praxis. In: C. Jerosch-Herold, U. Marotzki, B. M. Hack, P. Weber (Hrsg.): Ergotherapie-Reflexion und Analyse – Konzeptionelle Modelle für die Praxis. Springer, 1999.
↑ M. A. Jones, D. A. Rivett: Clinical Reasoning in der Manuellen Therapie. Grundlagen und 23 Fallbeispiele von namhaften Therapeuten. Urban & Fischer, München/ Jena 2006.
↑ ^3,0 ^3,1 B. Klemme, G. Siegmann: Clinical Reasoning. Therapeutische Denkprozesse lernen. Thieme, Stuttgart 2006.
↑ Arxivat [Date missing], at www.physio-akademie.de Error: unknown archive URL auf: physio-akademie.de.
↑ www.patient-als-partner.de
↑ Arxivat [Date missing], at www.physio-akademie.de Error: unknown archive URL auf: physio-akademie.de
↑ M. Feiler: Klinisches Reasoning in der Ergotherapie. Überlegungen und Strategien im therapeutischen Handeln. (= Ergotherapie - Reflexion und Analyse). Springer, 2003, ISBN 3-540-67698-8.

Bibliografia

E. Hengeveld: Raonament clínic en teràpia manual: un estudi de cas clínic. A: Teràpia manual. 2, 1998, pàgines 42-49.
JC Rogers: Conferència Eleanor Clarke Slagle. Raonament clínic: ètica, ciència i art. A: American Journal of Occupational Therapy. 37, 1983, pàgines 601-616.
DA Schön: El metge reflexiu. Com pensen els professionals en acció. Basic Books, Nova York, 1983.
DA Schön: Educar el practicant reflexiu. Jossey-Bass, San Francisco 1987.
U. Beushausen: Fonaments bàsics de la presa de decisions terapèutiques. A: Beushausen, U. (Ed.): Presa de decisions terapèutiques en logopèdia. Conceptes bàsics i 15 casos pràctics. Ernst Reinhardt Verlag, Múnic, 2020, pàgines 15-41.

[1] R. Hagedorn: Umsetzung von Modellen in die Praxis. In: C. Jerosch-Herold, U. Marotzki, B. M. Hack, P. Weber (Hrsg.): Ergotherapie-Reflexion und Analyse – Konzeptionelle Modelle für die Praxis. Springer, 1999.

[2] M. A. Jones, D. A. Rivett: Clinical Reasoning in der Manuellen Therapie. Grundlagen und 23 Fallbeispiele von namhaften Therapeuten. Urban & Fischer, München/ Jena 2006.

[klemme2006-3] 3,0 ^3,1 B. Klemme, G. Siegmann: Clinical Reasoning. Therapeutische Denkprozesse lernen. Thieme, Stuttgart 2006.

[4] Arxivat [Date missing], at www.physio-akademie.de Error: unknown archive URL auf: physio-akademie.de.

[5] www.patient-als-partner.de

[6] Arxivat [Date missing], at www.physio-akademie.de Error: unknown archive URL auf: physio-akademie.de

[7] M. Feiler: Klinisches Reasoning in der Ergotherapie. Überlegungen und Strategien im therapeutischen Handeln. (= Ergotherapie - Reflexion und Analyse). Springer, 2003, ISBN 3-540-67698-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]