Vés al contingut

Raons

Plantilla:Infotaula geografia políticaRaons
Imatge
La caseria de Raons, des de l'est
Tipusnucli de població Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 25′ 16″ N, 0° 46′ 47″ E / 42.421°N,0.7798°E / 42.421; 0.7798
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlta Ribagorça
Municipiel Pont de Suert Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.104,1 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25529 Modifica el valor a Wikidata

Raons és un mas del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça, que forma conjunt amb la veïna borda de Servent. La línia de terme passava entre ca de Raons i la borda de Servent, de manera que aquesta era en terme de Llesp (part occidental) i ca de Raons en terme de Malpàs (part oriental) des de la promulgació de la Constitució de Cadis, el 1812, fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968. Actualment, ca de Raons està habitada però ja no té activitat ramadera, i només hi queda en actiu la veïna Borda de Servent.

El poble és a 1.104,1 metres d'altitud, en un coster a la dreta del barranc de Raons. S'hi accedeix per una pista de terra, que arrenca cap al sud-est del quilòmetre 0,5 de la LV-5212. És al nord-nord-oest del poble de Malpàs.

La seva església es troba desapareguda (en queda algun rastre a la paret de darrere del garatge annex a ca de Raons) i era dedicada a sant Esteve. Aquesta església era sufragània de Sant Sadurní d'Esperan i, per tant, de Santa Maria d'Erillcastell.

Història

[modifica]

El poble està documentat des del 1018, any en què fou donat al monestir de Lavaix.

En el Fogatge del 1553, apareix amb 3 focs[1] (uns 50 habitants). El 1787 Raons tenia vuit habitants.

Pascual Madoz[2] descriu breument Rahons en el seu Diccionario geográfico... del 1849. Descriu el petit poble dient que està situat en un petit pla al nord del qual s'alça una alta muntanya; té una sola casa, una església dedicada a sant Esteve, annexa a la parròquia d'Esperan, un cementiri al costat de la capella, i una font a 5 minuts de camí. El terreny era escabrós, muntanyós i aspre, amb un prat de secà i un hort de regadiu. S'hi produïa blat, sègol, ordi i llegums, i s'hi criaven ovelles. La població era d'un veí (cap de família) i 6 ànimes (habitants).

Actualment només en subsisteix ca de Raons.

Referències

[modifica]
  1. Mossèn Martí d'Esperan, rector, Mateu de Raons i Antoni Capdevila. Iglésies 1981, p. 85.
  2. Madoz 1845.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]