Raficer comú
Raphicerus campestris  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Període de gestació | 5,75 mesos |
| Longevitat màxima | 9,3 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 19308 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Tribu | Neotragini |
| Gènere | Raphicerus |
| Espècie | Raphicerus campestris Thunberg, 1811 |
| Distribució | |
 Dades: dècada del 1970 | |
.svg){kind=icon}
El raficer comú (Raphicerus campestris) és una espècie de mamífer artiodàctil de la subfamília dels antilopins.[1] És un petit antílop africà d'aspecte similar a l'oribí, distribuït per les sabanes de l'Àfrica oriental i austral. És molt àgil i prefereix els brots més nutritius i tendres, fulles noves, flors i fruits. És l'únic bòvid que remou la terra amb les potes per defecar-hi i orinar-hi.
Descripció
[modifica]Els racifers s'assemblen a un Oribi petit, de 45 a 60 cm a l'espatlla i una mitjana d'uns 12 kg. El seu pelatge és ombrívol, des que és cervatell fins al vermellós o ataronjat. La part inferior, incloent la barbeta i la gola, és blanca, igual que l'anell al voltant de l'ull. Les orelles són grans amb "marques de dits" a l'interior. Els mascles tenen banyes rectes, llises i paral·leles de 7 a 19 cm de llarg. Hi ha una forma de mitja lluna negra entre les orelles, un llarg pont negre al nas negre brillant i una glàndula aromàtica circular negra davant de l'ull. La cua no sol ser visible, només fa 4-6 cm de llarg.[2]
Dieta
[modifica]La pastura dels raficers es sol fer en vegetació de baix nivell (no poden arribar a superar els 0,9 m),[3] però també són hàbils rascant arrels i tubercles. Al Parc Nacional Kruger central, els raficers mostren una clara preferència per les plantes herbàcies, i després les plantes llenyoses (especialment Flueggea virosa) quan hi ha poques plantes herbàcies disponibles.[4] També agafen fruits i només molt poques vegades pasturaran a l'herba. Són gairebé totalment independents de l'aigua potable, obtenint la humitat que necessiten pel seu menjar.[4]
Distribució i habitat
[modifica]Hi ha dos grups diferents de distribució dels raficers. A l'Àfrica oriental, es troba al centre i el sud de Kenya i al nord de Tanzània. Abans estava molt estès a Uganda,[5] però ara gairebé segur que s'ha extingit en aquest espai. Al sud d'Àfrica, es troba a Angola, Namíbia, Sud-àfrica, Eswatini, Botswana, Moçambic, Zàmbia, Zimbabwe i probablement a Lesotho.
Els raficers viuen en una varietat d'hàbitats des d'un semidesèrtic, com ara la vora del desert de Kalahari i el parc nacional d'Etosha, fins a boscos oberts i matolls, com ara planes obertes, sabana pedregosa i mosaics de pastures d'acàcia. Es diu que afavoreixen els hàbitats inestables o de transició.[6] Almenys a la part central del Parc Nacional Kruger, Sud-àfrica, el racifer mostra una clara preferència per la sabana Acacia tortilis durant tot l'any, sense tendència a migrar cap a zones més humides durant l'estació seca, a diferència de molts ungulats de la sabana africana més grans, incloses les espècies simpàtriques. amb el racifer a la temporada humida.[7]
La densitat de població és típicament de 0,3 a 1,0 individus per Km2, arribant a 4 per Km2 en hàbitats òptims.[8]
Referències
[modifica]- ↑ IUCN SSC Antelope Specialist Group. «Raphicerus campestris». IUCN Red List of Threatened Species, 07-01-2016.
- ↑ Cillié, Burger. Mammals of Southern Africa: A Field Guide (en anglès). Frandsen Publishers, 1987, p. 58. ISBN 978-0-620-10367-1.
- ↑ Dutoit, J. T. «Feeding-height stratification among African browsing ruminants» (en anglès). African Journal of Ecology, 28, 1, 1990, pàg. 55–61. DOI: 10.1111/j.1365-2028.1990.tb01136.x. ISSN: 1365-2028.
- ↑ 4,0 4,1 Toit, Johan T. Du «The feeding ecology of a very small ruminant, the steenbok (Raphicerus campestris)» (en anglès). African Journal of Ecology, 31, 1, 1993, pàg. 35–48. DOI: 10.1111/j.1365-2028.1993.tb00516.x. ISSN: 1365-2028.
- ↑ Dorst, Jean; Dandelot, Pierre. A Field Guide to the Larger Mammals of Africa (en anglès). Collins, 1995-08-03. ISBN 978-0-00-219294-1.
- ↑ Kingdon, Jonathan. The Kingdon Field Guide to African Mammals (en anglès). Academic Press, 1997, p. 387-388. ISBN 978-0-12-408355-4.
- ↑ Toit, Johan T. Du «The feeding ecology of a very small ruminant, the steenbok (Raphicerus campestris)» (en anglès). African Journal of Ecology, 31, 1, 1993, pàg. 35–48. DOI: 10.1111/j.1365-2028.1993.tb00516.x. ISSN: 1365-2028.
- ↑ Grzimek, Bernhard. Grzimek's Animal Life Encyclopedia (en anglès). Gale, 2003, p. 59-72. ISBN 978-0-7876-5792-5.
