Rasa de Meix
| |||||
| Tipus | curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 1.010 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lladurs (Solsonès) | ||||
| Localització | Pla de Riard | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 555 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Solsonès (Catalunya) | ||||
| Localització | Olius | ||||
| Desembocadura | Cardener | ||||
| |||||
| Afluents | 22 (11xE + 11xD)[1]
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 7,37 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 826 ha | ||||
| Pendent | 5,52 percentatge | ||||
La Rasa de Meix[2] és un torrent afluent per la dreta del Cardener al Solsonès.
Xarxa hidrogràfica
[modifica]
La xarxa hidrogràfica de la Rasa de Meix està integrada per 60 cursos fluvials que sumen una longitud total de 35.154 m. 28.363 m. transcorren pel terme municipal de Lladurs i 7.151 ho fan pel d'Olius.[3] El vessant dret de la conca consta de 30 cursos fluvials que sumen una longitud d'11.151 m. mentre que el vessant esquerre inclou 29 cursos fluvials que sumen una longitud de 16.625 m.
Municipis per on passa
[modifica]Des del seu naixement, la Rasa de Meix passa successivament pels següents termes municipals.
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de Lladurs | 4.491 | 66,97% |
| Fent de frontera entre Lladurs i Olius | 215 | 2,91% |
| Per l'interior del municipi d'Olius | 2.222 | 30,12% |
Mapa del seu curs
[modifica]Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rasa de Meix
- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ La suma d'aquestes 2 dades és superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals els corrents fluvials fan de frontera entre dos termes municipals, s'han comptabilitzat en els dos municipis.