Rasa del Clot de les Carboneres
| Tipus | curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 890 m | |||
| Entitat territorial administrativa | la Molsosa (Solsonès) | |||
| Localització | Prades | |||
| Final | ||||
| Cota final | 682 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | |||
| Localització | Sant Mateu de Bages | |||
| Desembocadura | riera de Barrina | |||
| ||||
| Afluents | 6 (5xD i 1xE)[1]
| |||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 2.298 ( ) m | |||
| Superfície | 126,8 km² | |||
| Pendent | 7,9 % | |||
| Desnivell | 182 | |||
La Rasa del Clot de les Carboneres és un torrent afluent per la dreta de la Riera de Barrina, al Solsonès i al Bages.
Termes municipals que travessa
[modifica]Des del seu naixement, la Rasa del Clot de les Carboneres passa successivament pels següents termes municipals.
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de la Molsosa | 1.379 | 60,01% |
| Per l'interior del municipi de Sant Mateu de Bages | 919 | 39,99% |
Xarxa hidrogràfica
[modifica]
La xarxa hidrogràfica de la Rasa del Clot de les Carboneres està constituïda per 10 cursos fluvials que sumen una longitud total de 8.169 m.
Distribució municipal
[modifica]El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Rasa del Clot de les Carboneres transcorre pels següents termes municipals:
| Distribució municipal de la xarxa[2] | ||
| Municipi | Nombre de cursos o trams |
Longitud que hi transcorre |
|---|---|---|
| la Molsosa | 7 | 4.449 m. |
| Sant Mateu de Bages | 7 | 3.911 m. |
Territori PEIN
[modifica]La part de la conca que es troba dins el terme municipal de Sant Mateu de Bages forma part del PEIN de la Serra de Castelltallat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.