Rasa del Forn
Aparença
![]() |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Tipus | curs d'aigua ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Cota inicial | 682 m ![]() | ||||
Entitat territorial administrativa | Montclar (Berguedà) ![]() | ||||
Localització | Sobirana ![]() | ||||
Final | |||||
Cota final | 560 m ![]() | ||||
Entitat territorial administrativa | Berguedà (Catalunya) ![]() | ||||
Localització | Montclar ![]() | ||||
Desembocadura | riera de Navel ![]() | ||||
| |||||
Conca hidrogràfica | conca del Llobregat ![]() | ||||
Característiques | |||||
Dimensió | 2,78 (![]() | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 781,6 ha ![]() | ||||
Pendent | 4,38 percentatge ![]() | ||||
La Rasa del Forn[1] és un torrent afluent per l'esquerra de la Riera de Navel, al Berguedà.
Municipis per on passa
[modifica]Des del seu naixement, la Rasa del Forn passa successivament pels següents termes municipals.
Longitud (en m.) | % del recorregut | |
---|---|---|
Per l'interior del municipi de Viver i Serrateix | 1.632 | 58,62% |
Fent de frontera entre Montclar i Viver i Serrateix | 1.152 | 41,38% |
Xarxa hidrogràfica
[modifica]
La xarxa hidrogràfica de la Rasa del Forn està integrada per 44 cursos fluvials que sumen una longitud total de 24.626 m.
Distribució per termes municipals
[modifica]Municipi | Longitud que hi transcorre |
---|---|
l'Espunyola | 6.811 m. |
Montclar | 14.533 m. |
Viver i Serrateix | 8.179 m. |
Referències
[modifica]- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.