Rasa del Molí de Moixons
| Tipus | curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 777 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pinós (Solsonès) | ||||
| Localització | Casacremada | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 604 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Solsonès (Catalunya) | ||||
| Localització | Pinós | ||||
| Desembocadura | rasa de la Rovira | ||||
| |||||
| Afluents | 9 (2xD i 7xE)[1]
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 3,86 ( ) km | ||||
| Superfície | 642,6 km² | ||||
| Pendent | 4,5 % | ||||
La Rasa del Molí de Moixons[2] és un torrent afluent per l'esquerra de la Rasa de la Rovira que neix a poc més de 800 m. al nord-oest de la masia de Casacremada (Pinós).
Termes municipals que travessa
[modifica]La Rasa del Molí de Moixons transcorre íntegrament pel terme municipal de Pinós (Solsonès).
Xarxa hidrogràfica
[modifica]
La xarxa hidrogràfica de la Rasa del Molí de Moixons està constituïda per 20 cursos fluvials que sumen una longitud total de 15.522 m.
Distribució municipal
[modifica]El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Rasa del Molí de Moixons transcorre pels següents termes municipals:
| Distribució per municipis de la xarxa[3] | |||
| Municipi | Cursos o trams | Longitud que hi transcorre | |
|---|---|---|---|
| Riner | 4 | 2.163 m. | |
| Pinós | 18 | 13.359 m. | |
Principals afluents
[modifica]
| Principals afluents de la Rasa del Molí de Moixons | ||||||
| Per la dreta | Cota (en m.)del naixement |
Cota (en m.)de la confluència |
m. longitud curs principal |
m de la seva xarxa hidrogràfica |
Ha. de la seva conca |
Per l'esquerra |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Rasa de Tristany | 767 | 621 | 3.569 | 8.333 | 354,6 | |
Enllaços externs
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.