Vés al contingut

Rasa del Rovelló

Plantilla:Infotaula indretRasa del Rovelló
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial680 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBergús (Bages) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAmbràs Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final534 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSolsonès (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióClariana de Cardener Modifica el valor a Wikidata
Desembocadurarasa del Rèvol Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 53′ 58″ N, 1° 36′ 46″ E / 41.899435°N,1.612671°E / 41.899435; 1.612671
41° 54′ 54″ N, 1° 37′ 19″ E / 41.914986°N,1.622077°E / 41.914986; 1.622077
Afluents
1 (0xE + 1xD)[1]
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió1,98 (longitud) km
Superfície90 km² Modifica el valor a Wikidata
Pendent7,61 %

La Rasa del Rovelló[2] és un torrent que aboca les seves aigües a la Rasa del Rèvol per la seva riba dreta a 534 msnm enfront de les restes de la masia del Rovelló.

Municipis per on passa

[modifica]

Des del seu naixement, la Rasa del Rovelló passa successivament pels següents termes municipals.

Municipis[1]
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Cardona 1.804 90,97%
Fent de frontera entre Clariana de Cardener i Cardona 179 9,03%

Xarxa hidrogràfica

[modifica]
Xarxa hidrogràfica de la Rasa del Rovelló
Xarxa hidrogràfica de la Rasa del Rovelló

La xarxa hidrogràfica de la Rasa del Rovelló està integrada per 2 cursos fluvials que sumen una longitud total de 2.388 m.

Distribució per termes municipals

[modifica]


Distribució municipal de la xarxa[3]
Municipi Longitud que hi transcorre
Clariana de Cardener 179 m.
Cardona 2.388 m.

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
  3. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.