Raset (Cervià de Ter)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Entitat singular de població  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 48 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cervià de Ter (Gironès) | |||
| Localització | Raset | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 20959 | |||
Raset és un poble del terme de Cervià de Ter, a la comarca del Gironès, al nord-est del cap del municipi.[1] Està situat a poc més de dos kilòmetres de Cervià de Ter. Té al voltant de 120 habitants, separats en tres veïnats: Les Sorreres, Veïnat de Dalt i Veïnat de Baix. És un conjunt que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]
Descripció
[modifica]Raset situat al Nord-oest del poble de Cervià de Ter, del qual n'és agregat. És un petit indret de caràcter rural on destaca l'església de Sant Cristòfol i algunes masies notables, com la de Can Santamaria. No compta amb carrers pròpiament dits sinó amb alguns camins de sorra. L'economia és eminentment rural.[2]
El lloc ja és esmentat al segle xi. El nom de Raset prové d'arrasat, i és que abans per allà hi passava un riu anomenat el Cinyana (el qual encara hi passa però en forma de riera, i el nom del poble abans), i aquest riu va quedar arrasat per la terra. Els llocs d'interès d'aquest veïnat són l'església de Sant Cristòfor i el Museu Raset.[3]
Raset ja fou poblat a l'època romana, ja que s'han trobat les restes d'una gran vil·la romana del segle iii.[2] A l'època medieval hi havia hagut una fortalesa que hostatjava el llinatge dels Raset. Els senyors feudals del lloc. D'aquesta família hi ha dos sepultures a la Catedral de Girona.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Raset (Cervià de Ter)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Raset». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 novembre 2016].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 53. ISBN 84-393-5437-1.