Rassul Gamzàtov
Nom original | (av) ХIамзатил Расул |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 8 setembre 1923 Tsada (Rússia) |
Mort | 3 novembre 2003 (80 anys) Moscou (Rússia) |
Membre del Presídium del Soviet Suprem de l'URSS | |
Diputat del Poble de la URSS | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Formació | Institut de Literatura Maksim Gorki (1945–1950) |
Activitat | |
Ocupació | poeta, traductor, polític, periodista d'opinió, escriptor, prosista, lletrista |
Activitat | 1932 - |
Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Membre de | |
Gènere | Vers, poesia narrativa i poema |
Moviment | Realisme socialista |
Participà en | |
17 octubre 1961 | 22è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Premis | |
| |
Rassul Gamzàtovitx Gamzàtov, àvar: ХIамзатил Расул AFI: [ħamzatil Rasul], rus: Расу́л Гамза́тович Гамза́тов AFI: [rɐˈsul ɡɐmˈzatəvʲɪtɕ ɡɐmˈzatəf] (?·pàg.) (Tsada, Daguestan, 8 de setembre de 1923 – Moscou, 3 de novembre de 2003) fou un popular poeta àvar. Entre els seus poemes hi havia Juravlí, que es va convertir en una coneguda cançó soviètica.[1]
Biografia
[modifica]Rassul Gamzàtov va néixer al Daguestan en una família àvara. El seu pare era el poeta Gamzat Tsadassa (1877-1951)[2] guanyador del Premi Stalin el 1951. Ell mateix començà a escriure versos el 1932 i publicà a partir de 1937 a la premsa local en llengua àvar. El seu primer llibre en àvar es va publicar el 1943. Va ser professor el 1941, després ajudant de direcció de teatre i periodista de premsa i ràdio
Del 1945 al 1950 va ser alumne de l'Institut de Literatura Maksim Gorki de Moscou, on va conèixer el poeta Naüm Grébnev (1921-1988), que va traduir els seus poemes al rus. El més conegut d'ells és el poema Juravlí (Les grues) que va aparèixer a Novi mir i donà origen, el 1969, a una cançó famosa a tota la Unió Soviètica, en memòria dels soldats caiguts durant la Gran Guerra Patriòtica[3] El mateix Gamzàtov havia traduït els grans autors de la literatura russa a l'àvar, com ara Puixkin, Lérmontov, Iessenin o Maiakovski.
El 1952 fou guardonat amb un Premi Stalin de 3a classe pel recull de poemes L'any del meu naixement.
Gamzàtov va ser elegit posteriorment diputat del Daguestan soviètic, i després diputat i membre del Soviet Suprem.[4]
Gamzatov va escriure diverses cançons traduïdes al rus; el poeta també va col·laborar amb compositors coneguts, com Ian Frénkel (que va musicar Juravlí), Dmitri Kabalevski, Raimonds Pauls, Iuri Antónov, o fins i tot Aleksandra Pàkhmutova. Han estat interpretades per cantants com Anna German, Galina Vixnévskaia, Müslüm Maqomayev, Ióssif Kobzon, Valeri Leóntiev, Sofia Rotaru, o Mark Bernés.
Gamzàtov va formar part dels consells editorials dels diaris Novi mir, Literatúrnaia gazeta, Drujba naródov (Amistat dels pobles), Literatúrnaia Rossia, etc. Des de 1951 fins a la seva mort, va presidir la Unió d'Escriptors del Daguestan
Amb motiu del seu vuitantè aniversari, fou convidat a la residència oficial Botxarov Rutxei a la vora de la mar Negra pel president Vladímir Putin que li atorgà l'Orde de Sant Andreu[5]per la seva destacada contribució al desenvolupament de la literatura russa i a les activitats públiques.[6]
Va morir a Moscou. Està enterrat al petit cementiri musulmà de Tarki, al peu del mont Tarki-Tau, al costat de la tomba de la seva dona. Va tenir tres filles.
El juliol de 2013 es va inaugurar un monument seu al bulevard Iauzski, al centre de Moscou[7]
Homenatges
[modifica]- L'asteroide núm. 7509 va rebre el nom de Rassul Gamzàtov (7509 Gamzatov)[8][9][10] Va ser descobert el 9 de març de 1977 per l'astrònom soviètic Nikolai Stepànovitx Txernikh.
Referències
[modifica]- ↑ Elena Polyudova. Soviet War Songs in the Context of Russian Culture (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2016, p. 178. ISBN 978-1-443-88974-2.
- ↑ Tatiana Smorodinskaya. Encyclopedia of Contemporary Russian Culture (en anglès). Routledge, 2013, p. 225. ISBN 9781136787850.
- ↑ (anglès) Cambridge Scholars Publishing. Soviet War Songs in the Context of Russian Culture, 2016, p. 178. ISBN 9781443889742.
- ↑ Myriam Anissimov. Vassili Grossman (en francès). Le Seuil, 2012. ISBN 9782021079500.
- ↑ «President Vladimir Putin wished Dagestan poet and public figure Rasul Gamzatov a happy 80th birthday» (en anglès). kremlin.ru, 2003. [Consulta: 11 març 2017].
- ↑ «Decret del president de la Federació de Rússia de 08.09.2003 núm. 1040» (en rus). President de Rússia. [Consulta: 19 juliol 2019].
- ↑ «Unveiling of a monument to Rasul Gamzatov» (en anglès). kremlin.ru, 2013. [Consulta: 11 març 2017].
- ↑ (anglès) Noms d'asteroides per ordre alfabètic
- ↑ (anglès) Llista de tots els asteroides amb números
- ↑ (anglès) Citation for (7509) Arxivat 2016-01-22 a Wayback Machine.
- Orde de Lenin
- Herois del Treball Socialista
- Poetes russos
- Guanyadors del Premi Stalin
- Traductors russos
- Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball
- Escriptors soviètics
- Alumnes de l'Institut de Literatura Maksim Gorki
- Morts a Moscou
- Persones del Daguestan
- Lingüistes soviètics
- Receptors de l'Orde de l'Amistat dels Pobles
- Naixements del 1923