Rastislau I de la Gran Moràvia
 Icona medieval  | |
| Nom original | (la) Rastiz (sk) Rastislav (grc) Ῥασισθλάϐος (cu) РОСТИСЛАВЪ |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Rastislav, Rastislau I príncep de la Gran Moràvia c. 820 Gran Moràvia |
| Mort | Després de 870 Ratisbona (França Oriental) |
Duke of Moravia (en)  | |
| ← Mojmír I – Slavomír (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| príncep | |
| Celebració | Església Ortodoxa |
| Festivitat | 24 de maig |
| Iconografia | Com a rei |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Moymirids (en) |
Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, segle ix - Baviera, Alemanya, 870). Va fer evangelitzar els seus dominis, cridant per a això els germans Ciril i Metodi. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.
Biografia
[modifica]Després de 846, Lluís el Germànic el nomena successor de Mojmír I.[1] Per deslliurar-se de la tutela de l'emperador, es converteix al cristianisme. En 855 porta el seu exèrcit fins al riu Tisza, a la frontera amb l'Imperi Búlgar, per estendre el seu domini. Per aconseguir l'evangelització del seu poble, s'alia amb l'Imperi Romà d'Orient. Invita llavors els monjos Ciril i Metodi, en 863, perquè se n'encarreguin. La Bíblia i els llibres litúrgics es tradueixen llavors a l'eslau, escrivint-les amb escriptura glagolítica, inventada pels dos monjos. La conversió tingué èxit.
Rastislav fou derrocat pel seu nebot Svatopluk I, que el deixà cec i el condemnà a mort; morí a Baviera el 870.
Veneració
[modifica]Pel seu paper en la cristianització de l'Europa Oriental, fou canonitzat el 1994 per l'Església Ortodoxa de Txèquia i Eslovàquia.
Referències
[modifica]- ↑ Bowlus, Charles R. Franks, Moravians, and Magyars: The Struggle for the Middle Danube, 788-907 (en anglès). Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1995, p. 104. ISBN 9780812232769.
