Ratolins de glacera
Els ratolins de glacera són colònies de molses que es troben en algunes glaceres i ecosistemes adjacents. Es componen de múltiples espècies de molsa[1] i també poden acollir altres espècies, com ara cucs nematodes, col·lèmbols i ósos d'aigua.[2]
Tot i que encara no s'han determinat quines condicions prèvies són necessàries perquè es formin els ratolins de glacera, s'han observat a Alaska, Xile, Groenlàndia, Islàndia, Svalbard, Uganda i Veneçuela, així com a diverses illes subantàrtiques.[3][4][5]
En almenys alguns casos, els ratolins de glacera aparentment es reprodueixen de manera asexual a causa de l'efecte del dur entorn de la glacera sobre les estratègies tradicionals de reproducció de molsa.[6]
Els ratolins de glacera són notables pel seu moviment a través del gel, que sembla no ser aleatori, prenent la forma d'un comportament semblant a un ramat. Aquest moviment encara no s'explica[1] i no sembla ser només el producte del vent o la direcció d'un pendent. De mitjana, es mouen uns 2,5 cm al dia.[7] L'ús d'acceleròmetres ha demostrat que els ratolins de glacera de fet giren i roden, en lloc de simplement lliscar pel gel, amb el pas del temps exposant totes les seves superfícies.[7]
Les mesures dels ratolins de glacera mostren que retenen la calor i la humitat, creant un ecosistema adequat per a microorganismes que d'altra manera no podrien viure a una glacera.[8][9] Es creu que els ratolins de glacera persisteixen durant sis anys o més.[7]
Els ratolins de glacera van ser descrits per primera vegada l'any 1950 pel meteoròleg islandès Jón Eyþórsson, que els va referir com a jökla-mýs, que en islandès significa «ratolins de glacera».[10]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Greenfieldboyce, 2020.
- ↑ Hausheer, 2013.
- ↑ Dickson i Johnson, 2014, p. 60-65.
- ↑ Pérez, 1991, p. 133-148.
- ↑ Uetake et al., Samyn, p. e112510.
- ↑ Gao, Fei. «On Glaciers, Moss Become Asexual» (en anglès). GlacierHub, 21-04-2016.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Hotaling, Bartholomaus i Gilbert, 2020, p. 735-744.
- ↑ Kaplan, 2012.
- ↑ Coulson i Midgley, 2012, p. 1651-1658.
- ↑ Eythórsson, 1951, p. 503.
Bibliografia
[modifica]- Belkina, Olga A.; Vilnet, Anna A. «Some aspects of the moss population development on the Svalbard glaciers» (en anglès). Czech Polar Reports, 5(2), 2015, pàg. 160-175. DOI: 10.5817/CPR2015-2-14.
- Coulson, S. J.; Midgley, N. G. «The role of glacier mice in the invertebrate colonization of glacial surfaces; the moss balls of the Falljökull, Iceland» (
PDF) (en anglès). Polar Biology, 35(11), 2012. DOI: 10.1007/s00300-012-1205-4. - Dickson, James H.; Johnson, Robert E. «Mosses and the beginning of plant succession on the Walker Glacier, southeastern Alaska» (en anglès). Lindbergia, 37(2), 2014. DOI: 10.25227/linbg.01052.
- Eythórsson, Jón «Jökla-mýs» (en anglès). Journal of Glaciology, 1(9), 1951. DOI: 10.3189/S0022143000026538.
- Greenfieldboyce, Nell «Herd Of Fuzzy Green 'Glacier Mice' Baffles Scientists» (en anglès). NPR, maig 2020.
- Hausheer, Justine E. «Curious 'Mice' Thrive on Glaciers» (en anglès). Audubon, gener-febrer 2013.
- Hotaling, Scott; Bartholomaus, Timothy C.; Gilbert, Sophie L. «Rolling Stones Gather Moss: Movement and Longevity of Moss Balls on an Alaskan Glacier» (en anglès). Polar Biology, 43(6), 2020. DOI: 10.1007/s00300-020-02675-6. ISSN: 0722-4060.
- Kaplan, Matt «On Glaciers, Balls of Dust and Moss Make a Cozy Home» (en anglès). The New York Times [Nova York], agost 2012.
- Kaplan, Matt «Ratolins de glacera, un ecosistema en miniatura». Ara, 14-10-2012.
- Pérez, Francisco L. «Ecology and Morphology of Globular Mosses of Grimmia longirostris in the Paramo de Piedras Blancas, Venezuelan Andes» (en anglès). Arctic and Alpine Research, 23(2), 1991. DOI: 10.2307/1551378. JSTOR: 1551378.
- Uetake, Jun; Tanaka, Sota; Hara, Kosuke; Tanabe, Yukiko; Samyn, Denis «Novel Biogenic Aggregation of Moss Gemmae on a Disappearing African Glacier» (en anglès). PLOS One, 9(11), novembre 2014. Bibcode: 2014PLoSO...9k2510U. DOI: 10.1371/journal.pone.0112510. PMC: 4234412. PMID: 25401789.
