Vés al contingut

Ratpenat cuallarg de Miller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRatpenat cuallarg de Miller
Molossus pretiosus Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN13649 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaMolossidae
GènereMolossus
EspècieMolossus pretiosus Modifica el valor a Wikidata
Miller, 1902
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El ratpenat cuallarg de Miller (Molossus pretiosus) és una espècie de ratpenat que es troba a Colòmbia, Costa Rica, Guyana, Mèxic, Nicaragua, Trinitat i Tobago i Veneçuela.[1]

Distribució

[modifica]

El ratpenat cuallarg de Miller té una distribució limitada i tendeix a habitar regions aïllades de terres baixes.[2]

Morfologia

[modifica]

Els ratpenats cuallargs de Miller tenen el cos potent, amb un marc corporal ample i ales estretes. Tenen una mandíbula gruixuda en comparació amb altres ratpenats cuallargs. Tenen un patró distintiu en forma de cúspide als seus molars i no tenen el tercer premolar.[3] Els mascles solen ser més grans que les femelles. En ple creixement, un ratpenat cuallarg adult oscil·la entre uns 20 i 28 grams.[4] En néixer només pesa aproximadament una quarta part del seu pes adult.[5] Té un color de pelatge variable; que va del negre a un color vermellós. El seu pit està clapejat d'un pelatge de blanc i té les orelles negres.[6][7]

Comportament

[modifica]

El ratpenat cuallarg de Miller viu en zones obertes, principalment en hàbitats de pastures. També s'ha observat que construeixen els seus refugis en coves, boscos secs i matolls espinosos.[8] Acostumen a viure en zones vora un riu, un llac o un abeurador. L'aigua és important per beure i buscar menjar.[9] Són nocturns i comencen a activar-se al capvespre, que coincideix amb el moment en què la seva font d'aliment s'activa, els insectes, escarabats i arnes.[10]

Conservació

[modifica]

El ratpenat cuallarg de Miller està catalogat com a espècie de preocupació menor amb un baix risc d'extinció. Això es deu a la seva capacitat d'adaptació als hàbitats canviants i a la distribució dels hàbitats que ocupa. També viu en diversos espais protegits.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
  2. Simmons, N. B. (2005). "Order Chiroptera". In: D. E. Wilson and D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World, pp. 312–529. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, MD, USA.
  3. Freeman, P. W. «A multivariate study of the family Molossidae (Mammalia, Chiroptera): morphology, ecology, evolution». Fieldiana Zoology, 7, 1981, pàg. 1–173. DOI: 10.5962/bhl.title.3128.
  4. Jones, J. K. Jr.; Smith, J. D.; Turner, R. W. «Noteworthy records of bats from Nicaragua, with a checklist of the chiropteran fauna of the country». Occasional Papers, Museum of Natural History, the University of Kansas, 2, 1971, pàg. 1–35.
  5. Dolan, P. G. (1989). Systematics of Middle American mastiff bats of the genus Molossus. Special Publications, The Museum, Texas Tech University, 29:1–71 ISBN 0896722031
  6. «Molossus pretiosus». Mammalian Species, 635, 2000, pàg. 1–3. Arxivat de l'original el 2015-09-24. DOI: 10.1644/1545-1410(2000)635<0001:MP>2.0.CO;2 [Consulta: 30 desembre 2012].
  7. Miller, G. S. Jr. «Twenty new American bats». Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 54, 2, 1902, pàg. 389–412. JSTOR: 4062747.
  8. «First record of Miller's mastiff bat, Molossus pretiosus (Mammalia: Chiroptera), from the Brazilian Caatinga». Chiroptera Neotropical, 14, 1, 2008, pàg. 346–353. Arxivat de l'original el 2018-04-10 [Consulta: 30 desembre 2012].
  9. LaVal, R. K. «Notes on some Costa Rican bats». Brenesia, 10–11, 1977, pàg. 77–83. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 30 desembre 2012].
  10. Freeman, P. W. «Specialized insectivory: beetle-eating and moth-eating molossid bats». Journal of Mammalogy, 60, 3, 1979, pàg. 467–479. DOI: 10.2307/1380088. JSTOR: 1380088.