Vés al contingut

Ravenissa comuna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRavenissa comuna
Diplotaxis erucoides Modifica el valor a Wikidata

Ravenissa comuna (Diplotaxis erucoides)
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
TribuBrassiceae
GènereDiplotaxis
EspècieDiplotaxis erucoides Modifica el valor a Wikidata
DC., 1821
Nomenclatura
BasiònimSinapis erucoides Modifica el valor a Wikidata

La ravenissa comuna[1] (Diplotaxis erucoides) és una planta de la família de les brassicàcies. Aquesta planta es coneix popularment amb el nom de "ravenissa", un nom genèric que inclou diverses espècies d'herbes.[2] Noms derivats d'aquest són ravenissa blanca, ravanell,[3] ravenell, ravenell blanc, ravenís, ravenissa blanca, ravenissa borda i ravenisses. Entre altres noms cal mencionar caps blancs, cardet, citró, citró blanc, citrons, ervianes, eruga silvestre, flor blanca, herbes blanques, ruca i morritort.

La ravenissa comuna és una planta herbàcia anual o bianual que pot atènyer 50 cm d'alçada. Té les tiges erectes. Fulles inferiors lobulades, peciolades i disposades en roseta, les superiors alternes i sèssils. Flors de fins a 1,5 cm de diàmetre amb pètals blancs. Els fruits són síliqües de fins a 4 cm de longitud. Es distribueix per les regions properes al Mediterrani i en els Països Catalans a les terres de conreu de la terra baixa, no es troba per sobre de 1.000 metres d'altitud.

És una de les herbes més abundants durant la tardor i l'hivern als camps de conreu del Mediterrani occidental. Pot estar en flor en qualsevol època de l'any[4] i ocupa les parcel·les completament quan la terra ha estat remoguda. És una de les principals herbes en camps d'ametllers i com que es tracta d'una planta molt melífera i floreix també durant l'hivern, les abelles van a cercar el nèctar de les ravenisses i no pol·linitzen les flors dels ametllers, cosa que en fa baixar el rendiment. El seu control és relativament fàcil, és afectada per un gran nombre d'herbicides. La seva presència massiva es limita a l'època freda de l'any de la tardor a les acaballes de l'hivern.

Les fulles s'utilitzaven, si més no a Occitània, per a fer una sopa que no tenia pas bona reputació, en la qual reemplaçaven la col, amb patates, pastanagues, porros i un floc d'api; n'hi ha que hi posaven també el garró (lo saborum).

Referències

[modifica]
  1. «Ravenissa comuna». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Termcat - Noms de plantes». Arxivat de l'original el 2012-01-10. [Consulta: 13 novembre 2009].
  3. «Els radiants ravanells de Ceres». Mètode, 27-03-2003. [Consulta: 19 novembre 2018].
  4. «Diplotaxis erucoides». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears.