Raymond Paley
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Raymond Edward Alan Christopher Paley 7 gener 1907 Bournemouth (Anglaterra) |
Mort | 7 abril 1933 (26 anys) Banff (Canadà) |
Causa de mort | mort accidental |
Sepultura | Cementiri Vell de Banff, 2-120 |
Formació | Universitat de Cambridge (–1930) Trinity College (–1930) Eton College |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica i teoria de grafs |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Institut de Tecnologia de Massachusetts (1932–1933) Trinity College (1930–1932) |
Professors | Norbert Wiener, John Edensor Littlewood i Godfrey Harold Hardy |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Pares | Raymond Edward Paley i Sybil Maude Scott |
Parents | Neville Edward Anning Gardner (padrastre) |
Premis | |
| |
Raymond Paley (Bournemouth, 7 de gener de 1907 - Banff, 7 d'abril de 1933) va ser un matemàtic anglès. Paley va néixer a Bournemouth, Anglaterra, va estudiar a Eton i després va entrar al Trinity College de Cambridge, on va ser l'estudiant més brillant. El 1930 va guanyar el Premi Smith i va ser escollit membre del Trinity College.
Les seves contribucions inclouen el mètode Paley per a la construcció de matrius d'Hadamard (estretament relacionat amb els grafs de Paley en la teoria de grafs)[1] i la seva col·laboració amb Norbert Wiener en el teorema de Paley-Wiener (anàlisi harmònica). Va col·laborar amb Antoni Zygmund sobre les sèries de Fourier[2] (desigualtat Paley-Zygmund) i va treballar amb Littlewood en el que es coneix com la teoria de Littlewood-Paley, una aplicació de tècniques de variables reals en l'anàlisi complexa.[3]
El 7 d'abril de 1933, Paley va morir en un accident quan esquiava sol a una altitud de 9.600 peus a Banff, Alberta.[4] Va ser víctima d'una allau a Deception Pass, Fossil Mountain a les Muntanyes Rocoses canadenques, i la seva mort va ser presenciada pels seus companys al peu de la muntanya. Els guardaboscos i un membre de la Policia Muntada del Canadà van recuperar el cos, que està enterrat al cementiri de la ciutat de Banff.
Referències
[modifica]- ↑ Jones, 2020, p. 155.
- ↑ Parshall, 2022, p. 277.
- ↑ Parshall, 2022, p. 276.
- ↑ Wiener, 1933, p. 476.
Bibliografia
[modifica]- Jones, A.G.. «Paley and the Paley Graphs». A: Jones G., Ponomarenko I., Širáň J. (eds). Isomorphisms, Symmetry and Computations in Algebraic Graph Theory (en anglès). Springer, 2020, p. 155-183. ISBN 978-3-030-32807-8.
- Parshall, Karen Hunger. The New Era in American Mathematics, 1920–1950 (en anglès). Princeton University Press, 2022. ISBN 978-0-691-19755-5.
- Wiener, Norbert «R. E. A. C. Paley—In memoriam» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 39, Num. 7, 1933, pàg. 476. DOI: 10.1090/S0002-9904-1933-05637-9. ISSN: 0002-9904.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Raymond Paley» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Bonato, Anthony. «Remembering Raymond Paley». The Intrepid Mathematician, 2016. [Consulta: 22 desembre 2021]. (anglès)
- «Raymond E.A.C Paley». Series Divergentes, 2011. [Consulta: 22 desembre 2021]. (castellà)