Reacció d'hipersensibilitat

Les reaccions d'hipersensibilitat són respostes excessives o inadequades del sistema immunitari d'un individu enfront antígens ambientals, habitualment no patògens, que causen diversos tipus de dany tissular. Es tracta de processos patològics que resulten de les interaccions específiques entre antígens (Ag) i anticossos (Ac) o limfòcits sensibilitzats. Gell i Coombs van classificar les reaccions d'hipersensibilitat en 4 tipus, en cada un d'ells participen de forma seqüencial diferents tipus de cèl·lules mediadors solubles:

Hipersensibilitat tipus I

Les reaccions d'hipersensibilitat tipus I es produeixen als pocs minuts del contacte de l'antigen o al·lergogen amb anticossos específics de tipus IgE. El subjecte sensible estableix un primer contacte amb l'al·lergen, aleshores s'estimula la producció d'anticossos tipus IgE, que s'uneixen a receptors presents en la membrana de mastòcits o cèl·lules encebades. En posteriors contactes del subjecte amb l'al·lergen aquest s'uneix directament a la IgE, unida als receptors dels mastòcits i cèl·lules encebades. Aquest fet provoca la desgranulació dels mastòcits i l'alliberació de substàncies vasoactives i inflamatòries, que donen lloc a la reacció d'inflamació i són les responsables del dany tissular.

Primer contacte amb l'antigen

Al produir-se l'entrada de l'al·lergen a través de la pell, mucoses del tracte respiratori o gastrointestinal aquest serà captat per cèl·lules presentadores d'antigen i presentat a limfòcits T helper (Th), en associació amb les molècules d'histocompatibilitat (HLA) de classe II. D'aquesta forma s'afavoreix la diferenciació de limfòcits Th a Th2, l'activació de la qual inicia la secreció d'un patró de citocines que permet la seva col·laboració amb limfòcits B mitjançant unions cèl·lula-cèl·lula. Aquesta unió provoca l'alliberació de citocines que afavoreixen l'activació de cèl·lules B i el canvi d'isotip a IgE i la posterior maduració a cèl·lules plasmàtiques secretores de grans quantitats de IgE. Aquesta IgE s'uneix a receptors de basòfils i cèl·lules encebades a l'espera d'una segona entrada de l'antigen.

Posteriors contactes amb l'antigen

Quan es produeix en el subjecte sensible una segona entrada de l'al·lergogen, aquest s'uneix a les IgE fixades a les membranes de basòfils i cèl·lules encebades. Aquesta unió produeix senyals intracel·lulars que condueixen a la desgranulació d'aquestes cèl·lules, que alliberen mediadors vasoactius i inflamatoris (histamines, factors quimiotàctics, leucotriens, factor activador de plaquetes) continguts en els seus grànuls i, a més indueixen la síntesi de novo d'altres mediadors de les reaccions inflamatòries.

Manifestacions clíniques

Les formes clíniques d'aquest tipus de reaccions depenen de les característiques de l'al·lergen i de la seva via d'entrada en l'organisme. La capacitat dels diferents individus de desenvolupar una resposta específica de tipus IgE depèn de la seva informació genètica, per tant un al·lergen només indueix una reacció d'hipersensibilitat en alguns individus predisposats i no en tota la població exposada. La inflamació intervinguda per IgE és responsable de reaccions que en general són localitzades afectant a un òrgan en particular, per exemple: vies respiratòries, aparell digestiu, pell, o bé provocar reaccions sistèmiques com el xoc anafilàctic.

Exemples clínics

Rinitis al·lèrgica

Conjuntivitis al·lèrgica

Asma al·lèrgica

Alteracions cutànies: Urticària, Angioedema, Dermatitis atòpica.

Al·lèrgia física (fred, llum solar, calor, traumatisme lleu)

Al·lèrgia a aliments

Al·lèrgia a fàrmacs: la més comuna és la penicil·lina, també els AINES, aspirina i altres antibiòtics beta lactàmics

Al·lèrgia a les picades d'insectes

Al·lèrgia al làtex: produeix urticària de contacte ja sigui per contacte directe o per inhalació de partícules de làtex. També pot manifestar-se com a al·lèrgia alimentària per reacció creuada amb fruites.

Anafilàxia generalitzada o xoc anafilàctic.

Hipersensibilitat de tipus II

Les reaccions d'hipersensibilitat de tipus II són reaccions produïdes per la interacció d'antígens, presents en la superfície de diferents cèl·lules dels teixits, amb anticossos tipus IgG o IgM. Aquests anticossos preformats es poden haver produït com a conseqüència d'una resposta immune normal i reconèixer elements no propis, o pot ser que reconeguin components propis de l‘organisme, formant part en aquest cas d'un procés autoimmune.

En aquest tipus de reacció es produeix un dany tissular que és provocat per l'activació del sistema complement o de la interacció de la IgG amb certes cèl·lules efectores.

Citotoxicitat mediada pel sistema del complement

Després que la IgG o IgM reconeguin l'antigen d'una cèl·lula i s'uneixin, es produeix l'activació del sistema complement, amb la consegüent formació final del complex d'atac a membrana, que provoca la formació de canals transmembrana i la lisis de la cèl·lula. L'activació del complement dona lloc a una sèrie de pèptids que tenen activitat quimiotàctica i anafilàctica que afavoreixen els processos inflamatoris en el lloc en què s'ha donat l'activació del complement, així doncs, atreuen a cèl·lules com macròfags, monòcits i polimorfonucleats facilitant la fagocitosis i en conseqüència la destrucció de la cèl·lula diana.

Citotoxicitat depenent d'anticossos mediada per cèl·lules

Els anticossos del tipus IgG s'uneixen als antígens presents en la superfície cel·lular. Cèl·lules com neutròfils, macròfags, NK i plaquetes contenen receptors de la regió Fc de la IgG el que permet que interaccionin amb l'anticòs. Aquesta interacció produeix l'alliberació de proteases i radicals lliures per part de les cèl·lules fagocítiques, l'alliberació de substàncies vasoactives per part de les plaquetes i permet que es porti a terme la citotoxicitat cel·lular depenent d'anticossos per part de limfòcits NK, el que comporta la destrucció de la cèl·lula o teixit.

Manifestacions clíniques

Cal destacar que aquest tipus d'hipersensibilitat es troba implicada en la patogènia de nombroses malalties autoimmunitàries, on els Ac són dirigits contra Ag propis atacant o destruint diferents teixits. Exemples clínics:

Reaccions derivades de transfusions

Malaltia hemolítica del nounat

Anèmies hemolítiques

Porpra trombocitopènica induïda per Ac

Leucopènia

Pénfigo - Penfigoide

Anèmia perniciosa

Trombocitopènia neonatal

Rebuig del empelt agut primerenc d'un ronyó trasplantat.

Síndrome de Goodpasture

Hipersensibilitat a fàrmacs (penicil·lina)

Miastenia gravis

Malaltia de Graves

Malaltia de Raynauld

Diabetis tipus I

Bibliografia

• Rafael Solana L. (2008). Principios de fisiopatologia para la atención farmacéutica. Hipersensibilidad (pp.123-132). Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Madrid: BGA Asesores
• Romero Valdez J.G., Pereira Q., Atilio Zini R., Dra. Canteros G. E. (2007). Reacciones de hipersensibilidad. Revista de postgrado de la VIa Càtedra de Medicina. Nº167http://med.unne.edu.ar/revista/revista167/3_167.pdf
• http://www.med.ufro.cl/Recursos/Patologia/CursoPatologiaGeneral/Patologia2001/Cd/cd15db.htm Arxivat 2010-01-12 a Wayback Machine.