Real Casa de Correus
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici  | ||||
| Arquitecte | Hugo Hernández Ventura Rodríguez | ||||
| Construcció | 1760 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Madrid | ||||
| Localització | Puerta del Sol, 7. 28013 Madrid | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Govern de la Comunitat de Madrid | ||||
_04.jpg)
_05b.jpg)
La Real Casa de Correus és un edifici localitzat entre la Plaça de la Puerta del Sol (Madrid) i els carrers de Correo, Carretas i San Ricardo. És l'actual seu de la Comunitat de Madrid. El rellotge de l'edifici està lligat a l'establiment de l'hora del país espanyol i les dotze campanades de la Nit de cap d'any.[1] Fou construït a la fi de la segona meitat del segle xviii, sent l'edifici més antic de la Puerta del Sol.[2]
Història
[modifica]L'edifici ocupa una illa de cases que abans formaven 37 cases humils. Les cases foren tombades entre 1725 i 1760 per a l'eixample de la Puerta del Sol. Ferran VI va ser qui pensà en l'edifici per al servei de Correus i Postes, de manera que adquirí els terrenys establerts a la Reial Ordre de 29 de setembre de 1750. S'encarregà el projecte a Venture Rodríguez, però per l'escàndol Graez, caigué en desgràcia per al rei i fou traslladat a Valladolid. El projecte passà a ser responsabilitat de Jaime Marquet, un arquitecte francès. Jaime Marquet acabà la construcció quan Carles III regnava, el 1768.[1] El 1833, Ramón de Mesoreno Romanos informà que era utilitzada de presó provisional, anomenada Vivak.[3] També informa que va ser criticat negativament per diversos aspectes de l'edifici.[4]
El 18 de gener de 1835, el tinent general José de Canterac acudí a la Puerta del Sol per a sufocar una revolta protagonitzada por Cayetano Cardero, oficial del Regimento d'Aragó, que s'havia apostat a la Casa de Correos per defendre l'Estatut Reial de 1834. Després d'unes primeres accions de combat, mor el tinent general J. Canterac. El 1848, el Govern concedií a la família del general mort el títol de compte de Casa Canterac.[5]
En 1845 s'instal·la una torreta a l'edifici, sobre ella s'estableix un telègraf òptic que comunicava amb el cuartell de guàrdies, esta torreta va ser eliminada quan s'instal·là un telègraf.[6] En temps del regnat d'Isabel II, un enginyer milita, Mariano Albo, va descriure les primeres necessitats de reformar la Puerta del Sol. La victòria del 7 de febrer de 1860 en la batalla de Tetuán va provocar que es fera una celebració gran a la Puerta del Sol, donant la reina un discurs des de l'edifici.[7]
Entre 1846 i 1936, fou la seu del Ministeri de Governació.[1] Els primers rellotges foron tres (un per cada costat de la torreta), i molt possiblement quatre.[8] Des de 1939, la seu de la Direcció General de Seguretat.[1] El 13 de setembre de 1974 ETA politicomilitar comet el denominat atemptat del carrer del Correo, via adjacent a l'edifici de Governación. Una bomba explotà a migdia a la "Cafetería Rolando" i causà dotze morts i més de setanta ferits.[9]
Amb l'ús de seu de la Comunitat de Madrid, es va remodelar. Els encarregats de la remodelació foren els arquitectes Javier Ortega i Antonio Riviere, sota la direcció d'Antón Capitel. Les obres es feren entre el 3 d'octubre de 1996 i el 24 de gener de 1998.[1]
Presència en la literatura
[modifica]L'edifici té presència en la literatura. Així, la trama de El arquitecto y el relojero (2000) de Jerónimo López Mozo transcorre a l'edifici i pels voltants de la plaça de la Puerta del Sol.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 569. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Toajas Roger, M. Ángeles. La Casa Real del Correo en la Puerta del Sol. Madrid: Ayuntamiento De Madrid, 2000. (D.L. M 44634-2000)
- ↑ Mesoreno Romanos, Ramón de. Manual de Madrid. Descripcion de la corte y de la villa. 2a ed.. Madrid: D.M. de Burgos, 1833, p. 194.
- ↑ Mesoreno Romanos, 1833, p. 281.
- ↑ Araujo-Costa, Luis. Hombres y cosas de la Puerta del Sol. Madrid: Editora nacional, 1952. OCLC 458501079.
- ↑ Montoliú Camps, Pedro. Madrid, villa y corte: calles y plazas. Madrid: Silex, 2002, p. 175. ISBN 9788477371120.
- ↑ Mota, Francisco; Fernández-Rua, José Luis. Biografia de la Puerta del Sol. Madrid: Colenda, 1951, p. 210. OCLC 803264678.
- ↑ Tomé Bona, Javier M. Historia de la Puerta del Sol. Madrid: Ed. La Librería, 1993, p. 86-90. ISBN 9788487290503.
- ↑ «Fue un explosivo de gran potencia». Informaciones, 14-09-1974 [Consulta: 25 abril 2019]. Arxivat 2021-02-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-02-25. [Consulta: 25 abril 2019].
- ↑ Valdivieso, Jorge H.; Valdivieso, L. Teresa. Madrid en la literatura y las artes. Arizona: Orbis Press, 2006. ISBN 1-931139-40-7.