Rec Comtal
 |
S'ha proposat que «Conjunt Rec Comtal, Reixagó i Mina de Montcada» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2024 |
| ||||
| Tipus | séquia  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallbona (Barcelonès), Sant Andreu de Palomar (Barcelonès), Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42463 | |||
| Id. Barcelona | 2912 | |||
El Rec Comtal era una estructura hidràulica de primera magnitud que perdurà fins al segle xix com un dels principals abastidors d'aigua a Barcelona. Servia per a regar i per a accionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.
Restes a Sant Andreu de Palomar
[modifica]Se'n conserven unes restes al seu pas pel barri de Sant Andreu, catalogades com a Bé Cultural d'Interès Local, en un terreny sense edificar entre els carrers de Fernando Pessoa (antic Coronel Monasterio) i de l'andana de l'Estació, a tocar amb el carrer de Palomar. Actualment són totalment cobertes per la vegetació, i l'únic element visible és un pont d'arc rebaixat sobre el canal del Rec fet de pedra irregular unida amb morter i maó a la part superior i a l'arc, del que només se'n conserva un dels costats.[1]
Història
[modifica]
Com a antecedent d'aquest canal existia un aqüeducte romà que anava des de Montcada a Bàrcino, que a partir de l'alta edat mitjana va caure en desús.[1] Hi ha diverses hipòtesis sobre la data de la construcció; la més estesa diu que fou obra del comte Miró (954-966), germà petit del comte de Barcelona Borrell II, a principi de la segona meitat del segle x.
Al llarg del segle xi, especialment a partir de la segona meitat, l’ús es generalitzà, i els molins que n’extreien energia proliferaren a partir del coll de Finestrelles cap al Clot i dins del recinte emmurallat, a l'entorn del monestir de Sant Pere de les Puelles, als barris de Portal Nou i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. A partir del 1703, el Rec fa servir par al subministrament d'aigua a la ciutat fins al segle xix.[1]
Morfologia
[modifica]No es coneix com hauria sigut el primitiu Rec, donat que al llarg del mil·lenni de la seva existència ha patit diverses remodelacions. El que es pot dir és que era un gran canal a cel obert, d'una amplada que variava segons el traçat. Els murs eren de carreus de pedra de Montjuïc, units amb morter de calç, amb el fons de terra natural, sense cap recobriment especial. Al llarg del recorregut hi havia ponts, la majoria de pedra, però n'hi podria haver de fusta, que facilitaven el creuament. Per l'arqueologia s'ha pogut documentar que era netejat amb certa regularitat, cosa que fa que no es conservin materials del primer moment de la construcció.[2][3]
Cal assenyalar que on es van produir més canvis en relació a la forma i traçat del Rec va ser dins de la ciutat, on va funcionar com un carrer-canal, passant a ser una estructura coberta en part, i sovint amb grans ponts com el que es pot veure dins del Born.[4] Menció a banda és la gran remodelació que va patir el Rec arran de la construcció de la Ciutadella, que va comportar un canvi important del Rec i de la desembocadura a mar.
Un dels trets que defineix el Rec és que es tracta d'un gran canal a cel obert, amb un gran cabal d'aigua, la qual cosa es va fer per poder fer funcionar els molins que es van bastir al seu redós. La construcció de molins va anar en augment, fins que al segle xiii es coneixen un total de vint-i-un molins fariners al llarg del Rec. Aquest, no només feia anar molins, a la zona de Sant Andreu, al segle xii, també s'hi va construir una farga, que era propietat de la Canònica i que servia per a reparar les eines del camp de tots els pagesos de més de la meitat del pla de Barcelona. Aquesta farga es devia trobar, aproximadament, a la zona on es creuen el Rec amb l'anomenada Riera d'Horta, i funcionava amb l'energia hidràulica del Rec.
Els molins que funcionaven amb l'aigua del Rec no només eren fariners, ja que també n'hi havia de drapers, els quals varen anar en augment al llarg de la vida de la séquia. Tanmateix, també servia com a sistema de regadiu, ja que feia funcionar tot un sistema de séquies al llarg del seu recorregut. El terreny proper a la ciutat comtal, en un moment donat és conegut com a l'hort i vinyet, nom que prové dels conreus que hi havia a l'entorn de la ciutat. Per tal de tenir una bona horta cal un reg constant.[5]
Recorregut
[modifica]
Tenia un recorregut de més de 12 km: naixia als Pous de Montcada, reemplaçant l'antic aqüeducte romà, i desembocava al port pel Pla de Palau. En el seu recorregut regava nombrosos horts de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, les hortes del Portal Nou, Sant Pere i els horts d'en Favà. En el punt on es troben aquestes restes hi havia el molí de Sant Andreu (o de la Torre de Bell-lloc), construït al segle xiii, que va ser l'últim dels molins a desaparèixer a Sant Andreu.[1] Ara bé, en aquesta zona el seu recorregut divergeix clarament del de l'aqüeducte romà, car el Rec se situa perpendicularment a la vessant al seu pas pel molí mentre que l'aqüeducte, documentat arqueològicament, continua amb un traçat marcadament recte paral·lel a la vessant. El 2004 es va dur a terme una excavació arqueològica on va sortir a la llum les restes d'un tram d'aqüeducte romà i estructures d'un molí medieval, però res d'això és visible actualment per la construcció d'una escola-taller al solar on se situaven.[1]
Així mateix, molt a prop de l'actual encreuament dels carrers de Roger de Flor i d'Ausiàs Marc, el Rec Comtal gira bruscament cap al sud-est, perpendicular a la vessant, en direcció al Molí del Clot situat uns 150 metres pendent avall. En un altre punt, gira bruscament vers el sud, perpendicular a la vessant, en direcció al molí Dormidor o de la pólvora, mentre que l'aqüeducte romà manté un descens més gradual, adaptant-se a l'evidència documental al passar entre el camí de Sant Adrià i el d'Horta, i continua resseguint el pendent fins a encaixar amb el pilar de Magdalenes 25. Aquests canvis de trajectòria probablement resultaven d'utilitat per al seu aprofitament per les diverses instal·lacions molineres, ja que permetrien que l'aigua baixés amb una major energia i, per tant, fos més ben aprofitada pel molí.
Conduir aigua de boca a la ciutat no n'era la funció principal, car a època medieval se'l treïa mitjançant pous, i a Barcelona l'aigua freàtica de bona qualitat era abundant i sempre ha servit al llarg de la història. El propòsit primer era fer moure molins, regar les terres, abastir nous espais productius amb molta necessitat d'aigua, com les carnisseries, o les adoberies, etc. i, potser en darrer terme i segurament en poca quantitat l'aigua de boca.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Rec Comtal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Subiranas, Carme. Memòria de la intervenció Av. Vilanova 3-11, carrer Roger de Flor, 39-43, 2009.
- ↑ Giner Iranzo, Daniel. Memòria de la intervenció arqueològica al C/ Coronel Monasterio 6-16 (març-agost 2004). Còdex, 2004.
- ↑ Artigues Conesa, Pere Lluís; Fernández Espinosa, Antoni. Memoria de la intervención arqueológica en el antiguo mercado del Born (noviembre de 2001, abril de 2002). Còdex, 2001.
- ↑ «Rec Comtal, un espai històric». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 10 juliol 2023].
Bibliografia
[modifica]- La Revolució de l'aigua a Barcelona: de la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Institut de Cultura. MUHBA, 2011. ISBN 978-84-985-0365-4.
- Martín Pascual, Manel. El Rec Comtal, 1822-1879. La lluita per l'aigua a del segle XIX. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Editorial Rafael Dalmau, 1999. ISBN 84-232-0599-1.
- Hernandez March, Enric. El Rec Comtal. 1.000 anys d'història. Barcelona: Viena edicions, 2016 (Calidoscopi). ISBN 978-84-8330-903-2.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Rec Comtal a Vallbona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.