Vés al contingut

Rec i safareig de la plaça Major (Pau)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Rec i safareig de la plaça Major
Dades
TipusSafareig Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIX
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPau (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Major. Pau (Alt Empordà)
Map
 42° 19′ N, 3° 07′ E / 42.32°N,3.12°E / 42.32; 3.12
IPA
IdentificadorIPAC: 38162

El Rec i safareig de la plaça Major és un monument del municipi de Pau (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

Situat dins del nucli urbà de la població de Pau, a la part inferior de la plaça Major, estructurada en dos nivells, a tocar l'església parroquial de Sant Martí.[1]

Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per tres elements: la font, de recent construcció, i al seu costat, una de les boques de registre del rec, canalitzat subterràniament i connectat amb el safareig, que se situa fora dels límits de la plaça, envoltat de camps de conreu. La boca del rec està integrada en el mateix mur on hi ha la font. Està bastida amb un petit arc rebaixat, amb lloses disposades a sardinell, tancat amb dos barrots de ferro. A l'interior s'observa l'aigua canalitzada en direcció al safareig. En el mateix mur, al costat del registre, hi ha un arc de mig punt de mida més gran que l'anterior, també bastit amb lloses, tot i que actualment està tapiat. Per acabar, el safareig, a pocs metres de distància, de planta rectangular i bastit amb pedra de diverses mides i morter de calç, amb restes del revestiment arrebossat original. La canalització, descoberta en el seu últim tram, connecta directament amb el safareig. Aquest tram de rec també està bastit amb pedra i morter.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Rec i safareig de la plaça Major». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].