Recambra (armes de foc)
La recambra és la part eixamplada de l'ànima (part interior del canó) en la que s'introdueix el cartutx abans de disparar-lo.[1] Se situa a l'extrem contrari de la boca del canó. Els fusells i pistoles solen tenir una sola recambra, mentre que els revòlvers tenen múltiples recambres al seu tambor.
Funció
[modifica]Dins de la recambra és on el percutor impacta amb la càpsula fulminant (petita càpsula explosiva situada a la base del cartutx) iniciant la ignició del propel·lent, els gasos de la qual fan que la bala se separi de la beina i surti disparada recorrent l'ànima del canó fins a sortir a l'exterior.
Recàrrega de la recambra
[modifica]L'evolució de les armes de foc ha aportat diversos mecanismes de recàrrega de la munició a la recambra. Les primeres peces d'artilleria amb càrrega per recambres desmuntables es van utilitzar fins al segle xviii, especialment en el combat naval,[2] fins que foren substituïdes per les de retrocàrrega. La munició
Les primeres armes de foc portàtils segles XV i xvi, la munició era una bala esfèrica de plom massís,[3] i a principis del segle xix van adoptar forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina, ajustada per ella mateixa en passar de la recambra al canó, que conté tots els elements necessaris per a disparar.[4] La munició pot ser introduïda amb una acció manual (com en els fusells de forrellat) o mitjançant automatismes com en les armes automàtiques o semiautomàtiques que permeten una major cadència de foc.
Referències
[modifica]- ↑ TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Enciclopèdia Catalana. {{{títol}}}, 1991 (Diccionaris dels esports olímpics; 14). ISBN 84-7739-232-3 [Consulta: 21 juliol 2013].
- ↑ Smith, Robert Douglas; DeVries, Kelly. The Artillery of the Dukes of Burgundy, 1363-1477 (en anglès). Boydell Press, 2005, p. 52. ISBN 1843831627.
- ↑ Gran enciclopèdia catalana. Vol. 3: Bag-bui. Gran enciclopèdia catalana, 1969, p. 53.
- ↑ “Chemical Analysis of Firearms, Ammunition, and Gunshot Residue” by James Smyth Wallace p. 24.