Vés al contingut

Recerca geològica a Catalunya

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La recerca geològica a Catalunya s'inicia a la segona meitat del segle xviii, abans de 1870, any de fundació Reial Académia de Ciències Exactes Físiques i Naturals. A Barcelona, sota l'administració borbònica, el moviment científic havia quedat gairebé desfet, i encara més en les disciplines científiques. A la Universitat de Cervera, hi hagué la influència de Gregori Maians a través de P. Cerdà.[1]

Entre tant, a Barcelona, es creà l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1764), que, a més a més de reunions científiques, organitzva cursos impartits pels deixebles de Cerdà amb suport econòmic de la Junta de Comerç. Altres cursos també es van realitzar amb aportacions privades.[1]

En aquest període primerenc, s'inicien els cursos de Geologia[2] on un dels geòlegs principals és en Josep Comes i Bonells[3] (metge i naturalista). L’any 1786 l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona publicà la memòria: "Carbón mineral y su aprovechamiento industrial como combustible", on Bonells defensava el consum del carbó mineral en front del carbó vegetal seguint el model d’Anglaterra.[4]

Més endavant, Carles de Gimbernat[5][6] (1760-1834), va realitzar expedicions científiques als Alps, finançades per Carles IV. Recerques on va aplicar les teories d'Abraham G. Werner.[7]

Després seguiren altres geòlegs com Antoni de Martí i Franquès,(1750-1832); Francesc Xavier de Bolós i Germà (1773-1884), que va "descobrir" el vulcanisme de la comarca d'Olot, Fructuos Plans i Pujol[8] (1832-1880), Agusti Yañez i Girona (1780-1885), Llorenç Preses i Puig (1811-1875), matemàtic i cristal·lograf, i Josep Antoni Llobet i Vall-Ilosera (1769-1862), format a França.[9]

Durant els segles XVIII i XIX, els graduats a les escoles de mineria van centrar la seva atenció en la mineralogia com a activitat secundària de la mineria. Durant el Trienni Liberal (1821-1823) hi hagué una càtedra de Geologia a la Universitat de Barcelona ocupada per Agustí Yáñez[10]

Primeres recerques de geòlegs estrangers

[modifica]

Les primeres recerques de geòlegs estrangers a Catalunya són realitzades pel geòleg Louis Cordier (1816) i d'Armand Dufrénoy[11] (1831) a la muntanya de sal de Cardona. Però abans hi hagué William Maclure[12] (1808), el qual, gran viatger, ressegueix l'est de la Peninsula des de Portbou a Cadis. Amb tot, les seves valuoses observacions restaren inèdites, a part d'una breu nota publicada a Paris en la qual dona a conèixer la regió volcànica olotina, també estudiada per Charles Lyell, entre 1808 i 1830.D'aquest període, també són significants els treballs de S.P. Pratt[13] (1852) i Osmond Fischer[14] (1893) sobre la interpretació estructural de les Catalanides.[2][15]

Entre 1850 i 1855, Édouard Verneuil[16] realitza cartografies geològiques a Catalunya, estudiant el Silurià a la zona de Sant Joan de les Abadesses en un transsecte entre Perpinyà, Barcelona, Saragossa i Somport (1850) i posteriorment un altre transsecte entre Madrid, Alcoi, València i Barcelona on realitzà mesuraments hipsomètrics[17](mesurament d'altituds) i descobriment de fauna del Mushelkalk.[18]

La institucionalització de la geologia

[modifica]

La institucionalització de la geologia a Catalunya s'inicia amb Jaume Almera (1845-1919), que va fundar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Almera, juntament amb Lucas Mallada i Lluís M.Vidal, enceten un període important per a la recerca geològica a Catalunya i a l'estat espanyol. També Almera, juntament amb Vidal, Artur Bofill i Norbert Font i Sagué, van fixar les bases de la futura Escola catalana de Geologia.

Del conjunt de la seva obra, en destaquen, els cinc fulls del Mapa Geològic a escala 1:40.000 de la Província de Barcelona,[19][20] obra encarregada per la Diputació, amb una base topogràfica i amb una escala detall inusual per a l’època.[21][22] El mapa geològic era de gran importància per al coneixement geològic de les serralades costaneres catalanes.[22] En paraules de L. Solé Sabarís: "Almera i Eduard Brossa (cartògraf) van fer, per espai de trenta anys, una tasca admirable que sorprèn que s'hagi pogut realitzar per persones dotades de tan escassos mitjans".[23]

Almera va estudiar la geologia de Garraf el 1897, quan publicà el mapa (escala 1:40.000) de l'àrea entre el riu Anoia i el mar, i l'any següent escrigué resums d'excursions científiques pel massís de Garraf.

Més endavant, Noel Llopis Lladó, a més a més de les recerques sobre els catalànids, s'interessà especialment per Garraf, ja que era afeccionat a l'espeleologia.[24]

La Mancomunitat de Catalunya va impulsar les investigacions geològiques a Catalunya. Marià Faura i Sans va dirigir el Servei Geològic de Catalunya,.[25] Però a principis de l'any 1924, la dictadura militar va aturar els treballs del Mapa Geològic i Faura va cessar com a director. El 1925, la dictadura va suprimir la Mancomunitat i el Servei Geològic va desaparèixer i no es recuperà fins al restabliment de la Generalitat el 1931. Faura va redactar un avantprojecte per a l'organització d'un Institut Geologic de Catalunya i s'incorporà com a director del Servei del Mapa Geològic de Catalunya.[26]

Represa de la recerca geològica

[modifica]

Lluís Solé i Sabarís és considerat el primer geòleg que crea escola i forma deixebles després de la guerra civil.[27] L'any 1926, Solé, conegué a Pau Vila, qui l'invità a participar en la fundació de la Societat Catalana de Geografia (1935). L'any 1938, Solé, publica "Introducción a la Geología".[28] Solé va decantar-se cap a la geologia[29] i va seguir el mestratge del geòleg aragonès Lucas Mallada. L'influí l’escola neerlandesa, que conegué arran del Congrés Geològic Internacional[30] i inicià una intensa col·laboració amb el geomorfòleg francès Pierre Birot.[31]

Solé i Sabarís, juntament amb els geògrafs Joan Vilà Valentí i Maria de Bolòs, aconseguí l'establiment d'una seu del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a la Universitat de Barcelona i la fundació del Instituto de Estudios Pirenaicos[32] que va relacionar professionals de la geografia de Catalunya, Espanya i França[33]

Més endavant, Oriol Riba i Arderiu (1923-2011), geòleg molt coneixedor del país i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va ser investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques i becari a Wageningen (Holanda), a Angers i Rennes (França). També va ser catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), on inicià el Departament d'Estratigrafia i Geologia Històrica. En aquesta etapa va promoure la sedimentologia, la geologia marina i la geologia del petroli i va dirigir i confegir amb altres geòlegs el "Diccionari de geologia", publicat per Enciclopèdia Catalana el 1997.[34][35]

Josep Maria Mata i Perelló, cap al 1980, inicia un gran treball de recerca geològica i divulgació minerològica a bona part de la península Ibèrica i realitza una gran quantitat d'inventaris mineralògics a tot l'estat.[36] Va ser un dels impulsors de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM), entitat de la qual va ser el primer president.[37]

Els estudis dels riscos geològics

[modifica]

Cap al 1980, s'incrementa l'estudi sobre el georiscos (catàstrofes geològiques) (allaus, contaminació de sòls, erosió costanera, esllavissades i despreniments, inundabilitat, subsidència i terratrèmols) i la seva avaluació, prevenció i mètodes d'intervenció.[38][39]

Els geòlegs Xavier Bosch i Martí (1953-1990) i Manuel Vilaplana, inicien estudis i recerques sobre el riscos de la neu i de les allaus a Catalunya. Amb el seu treball i divulgació científica van fer possible que l'estudi del risc d'allaus al Pirineu es convertís en poc temps en una realitat reconeguda internacionalment.[40] Glòria Furdada, que s’hi havia especialitzat, comença a treballar el 1988 en la cartografia d’allaus al Pirineu català (Pallars i Aran). És la primera persona a Catalunya que ha tingut un paper important en l'estudi de les allaus. Aconseguí que el 1991 aparegués el primer butlletí de predicció del risc d’allaus. Formada específicament a la Facultat de Geologia, Montserrat Mases Coberó,[41] realitzà la tesina de llicenciatura sobre les allaus a la Vall Ferrera (1991), i en Pere Oller Figueras[42] sobre les allaus de la Vall Fosca (1992). Tots dos treballaran posteriorment al Servei Geològic de Catalunya.[43]

A l'inici del segle XXI, la recerca geològica a Catalunya es fa a les universitats, als instituts del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), als instituts que depenen de la Generalitat i als museus existents de diferent titularitat. Entre el 2003 i el 2009 el nombre d'investigadors dedicats a la geologia i les seves branques científiques va augmentar de 247 a 318. Els geòlegs, sovint s'organitzen en grups de recerca que són reconeguts per l’Administració.[44]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «La Geologia Catalana abans del Dr. Almera i de Lluís M. Vidal». raco.cat, 1984. [Consulta: 19 gener 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Solé i Sabarís, Lluís. «Descobriment de la geologia de Catalunya pels geòlegs estrangers a començaments del segle XIX». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 1986, p. 37-43, {{format ref}} https://raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/233188.
  3. ↑ «Josep Comes i Bonells». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 2023. [Consulta: 16 gener 2023].
  4. ↑ Rosa Serra Rotés «Primeres noticies sobre el carbó i l’asfalt de la conca minera de Berga: 1786-1870». L'Erol, 136 (Els recursos naturals), 2018, pàg. 18-23.
  5. ↑ «Carles de Gimbernat». enciclopèdia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 16 gener 2023].
  6. ↑ Solé i Sabarís, L.. «Diario inédito del geólogo catalán Carlos de Gimbernat (1768-1834)» (en castellà). Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, 1982. [Consulta: 20 gener 2023].
  7. ↑ Boixareu Vila, E.; Puche, O. dir.,. Evolución histórica de la cartografia geológica en España: desde sus orígenes hasta los mapas de Verneuil y Collomb (1864) y Maestre (1865) (tesi) (en castellà). Universidad Politécnica de Madrid, 2015, p. 393-394. 
  8. ↑ «Fructuós Plans i Pujol». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 2022. [Consulta: 16 gener 2023].
  9. ↑ Solé i Sabarís, LL. «La Geologia Catalana abans del Dr. Almera i de Lluís M. Vidal». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 50, 1985, pàg. Resum 29-37.
  10. ↑ Santanach, P. «Development of geology in Spain: a case study of a marginal science. Concerning “Una historia de la Geología en España” by M. Julivert» (en anglès). Geologica Acta, 13, 3, 9-2015, pàg. 255-262.
  11. ↑ «Pierre-Armand Dufrénoy» (en anglès). Prabook, 2023. [Consulta: 16 gener 2022].
  12. ↑ «William Maclure (1763-1840) geologist, educational reformer» (en anglès). faculty.evansville.edu, 2023. [Consulta: 17 gener 2023].
  13. ↑ «On the geology of Catalonia» (en anglès). Geological Society Publications, 1852. [Consulta: 17 gener 2023].
  14. ↑ «Osmond Fischer» (en anglès). Wolfram Research. [Consulta: 17 gener 2023].
  15. ↑ «Descobriment de la geologia de Catalunya pels geòlegs estrangers a començaments del segle XIX». raco.cat, 1985. [Consulta: 6 desembre 2022].
  16. ↑ «Édouard de Verneuil» (en anglès). en.wikipedia, 2023. [Consulta: 18 gener 2023].
  17. ↑ «hipsometria». Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis Catalans, 1997. [Consulta: 18 gener 2023].
  18. ↑ Aragonès Valls, E «Los primeros mapas geológicos de España de Édouard de Verneuil (1850-1855)». Boletín Geológico y Minero, 124 (1), 2013, pàg. 124 (1) 21-39. ISSN: 0366-0176 ISSN: 0366-0176.
  19. ↑ Aragonès, Enric (Aragonès i Valls). «El mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona: la sèrie 1:40.000 (1888-1914)». Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2005, Vol. 13, p. 115-280, {{format ref}} https://raco.cat/index.php/TreballsMGB/article/view/72461.
  20. ↑ «Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: región primera ó de contornos de la capital detallada / dirigida por el canónigo Dr. D. Jaime Almera ; ejecutada y grabada por Eduardo Brossa (1891)». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2023 (any original 1891). [Consulta: 17 gener 2023].
  21. ↑ «Les primeres iniciatives d'una administració catalana a finals del segle XIX». ICGC, 2022. Arxivat de l'original el 2021-01-23. [Consulta: 21 gener 2023].
  22. ↑ 22,0 22,1 «El mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona: de l'escala 1:100.000 a la 1:40.000 (1884-1891) Treballs del Museu de Geologia de Barcelona (ISSN: 1130-4995 | e-ISSN: 2385-4499)». Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 1998. [Consulta: 17 gener 2023].
  23. ↑ «La Geologia en Cataluña. Problemática actual y perspectivas.» (en castellà). Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Servei Geològic de Catalunya. IGME, 1980. [Consulta: 12 desembre 2022].
  24. ↑ «Geografia física-Garraf». Parcs de Catalunya, Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, 2022. [Consulta: 19 gener 2023].
  25. ↑ Aragonès, Enric (Aragonès i Valls). «Marià Faura i Sans i el Servei del Mapa Geològic de Catalunya (1914-1924)». Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2006, Vol. 14, p. 81-204, {{format ref}} https://raco.cat/index.php/TreballsMGB/article/view/71813.
  26. ↑ «La geología en Catalunya, problemática actual y perspectivas» (en castellà) p. 2 (introducción). Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Servei Geològic de Catalunya, 01-10-1980. [Consulta: 19 gener 2023].
  27. ↑ carmina Virgili «[https://digital.csic.es/bitstream/10261/7057/1/97786.pdf El Dr. Lluís Sole i Sabaris i l'escola catalana de Geologia]». Acta Geològica Hispànica. Homenatge a Lluis Solé i Sabaris, 14, 1979, pàg. 19-20.
  28. ↑ «Introducción a la Geologia». Books Google, 2023 (original 1938). [Consulta: 18 gener 2023].
  29. ↑ «Maximino San Miguel de la Cámara». Societat Catalana de Geografia, IEC, 2022. [Consulta: 18 gener 2023].
  30. ↑ Ayala Carcedo, F. J.; Perejón, A.; Puche Riart, O.; Jordá Bordehore, L. «El XIV Congreso Geológico Internacional de 1926 en España». Boletín geológico y minero, 116, 4-2005, pàg. 173-184. ISSN: 0366-0176.
  31. ↑ «Solé i Sabarís, Lluís». Galeria de científics catalans, 2023. [Consulta: 18 febrer 2023].
  32. ↑ Balcells, E.. «Fundación y desarrollo del Instituto de Estudios Pirenaicos» (en castellà). CSIC, 1982. [Consulta: 18 gener 2023].
  33. ↑ «Lluís Solé i Sabarís». Societat Catalana de Geografia, IEC, 2022. [Consulta: 18 gener 2023].
  34. ↑ «Oriol Riba i Arderiu». Societat Catalana de Geografia, 2022. [Consulta: 20 gener 2023].
  35. ↑ Melgarejo, J.C. «El Dr. Oriol Riba i Arderiu: la geologia al servei del país». Terminàlia, 9, 2014, pàg. 52-54. DOI: 10.2436/20.2503.01.64. ISSN: 2013-6692.
  36. ↑ «Josep Maria Mata Perelló (Artículos y revistas) 1980-2022». Fundación Dialnet. Universidad de la Rioja, 2022. [Consulta: 20 gener 2023].
  37. ↑ «Homenaje a J. M. Mata i Perelló» (en castellà). Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero, 2017. [Consulta: 20 gener 2023].
  38. ↑ «Georiscos». Observatori del Georisc, Col·legi de Geòlegs de Catalunya. [Consulta: 21 gener 2023].
  39. ↑ «Riscos geològics». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2022. Arxivat de l'original el 2021-01-19. [Consulta: 21 gener 2023].
  40. ↑ «Estudi del mantell nival i programa de predicció del risc d'allaus al Pirineu de Catalunya». Espais, març-abril /34, 1991. [Consulta: 20 gener 2023].
  41. ↑ «Montserrat Mases Coberó». Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, Departament de la Vicepresidència, Generalitat de Catalunya, 2022. [Consulta: 21 gener 2023].
  42. ↑ «Pere Oller Figueras». Associació Coneixement Neu i Allaus, ACNA, 2022. [Consulta: 21 gener 2023].
  43. ↑ «Vint-i-cinc anys d’estudi del risc d’allau a Catalunya. Entrevista a Joan Manuel Vilaplana Fernández». Neu i allaus, 3, 01-04-2011. [Consulta: 20 gener 2023].
  44. ↑ Pere Santanach i Prat «Reports de la recerca a Catalunya 2003-2009. Geologia». Institut d’Estudis Catalans, 2014, pàg. 6.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Recerca_geològica_a_Catalunya&oldid=34412059»