Setge de Càndia

Setge de Càndia

Reconquesta romana d'Orient de Creta
Il·lustració del setge de Càndia en l'Escilitzes de Madrid
Tipus	setge
Data	960 - 6 de març del 961
Coordenades	35° 20′ 19″ N, 25° 07′ 59″ E
Lloc	Càndia (Emirat de Creta)
Resultat	Victòria romana d'Orient
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Emirat de Creta
Comandants
Nicèfor Focas Nicèfor Pastiles Abd-al-Aziz ibn Xuayb (PDG) An-Numan ibn Abd-al-Aziz (PDG) Caramuntes
Forces
Desconegudes, potser uns 34.000 homes Guarnició de Càndia Forces d'auxili: uns 40.000 homes (Lleó Diaca)

El setge de Càndia (960-961) fou l'episodi principal de la campanya de l'Imperi Romà d'Orient per recuperar l'illa de Creta, que portava des de la dècada del 820 en mans d'àrabs musulmans. La campanya seguí una sèrie d'intents fallits d'arrabassar l'illa als musulmans des del 827, pocs anys després de la conquesta inicial de l'illa pels àrabs, i estava encapçalada pel futur emperador Nicèfor Focas. S'allargà des de la tardor del 960 fins a la primavera del 961, quan caigué Càndia (actual Iràklio), la principal fortalesa musulmana i capital de l'Emirat de Creta. La reconquesta de Creta fou un gran èxit per als romans, car tornà a situar el litoral del mar Egeu sota el seu domini i conjurà el perill que representaven els pirates sarraïns, que havien fet servir Creta com a base operativa. Focas fou recompensat amb un triomf a la seva tornada a Constantinoble.

Bibliografia

• Treadgold, W. T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997. ISBN 0-804-72630-2.