Vés al contingut

Emirat de Creta

Plantilla:Infotaula geografia políticaEmirat de Creta
Tipusemirat i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 18′ 35″ N, 24° 53′ 36″ E / 35.309722°N,24.893333°E / 35.309722; 24.893333
CapitalCàndia Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació824 ↔ 828 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució961 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
SegüentCreta sota l'Imperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata

L'emirat de Creta fou un estat musulmà establert a l'illa de Creta del 828 al 961.

Primeres expedicions dels musulmans

[modifica]
  • Abd Allah ben Sad ben Abi Sarb al-Himyari, conquesta temporal en temps de Moawiya (data desconeguda)
  • Junada ben Abi Umayya al-Azdi, expedició 674
  • Vers 710, conquesta parcial per homes del califa Walid, no mantinguda.
  • Vers 800 Humayd ben Mayuf al-Hamdani, al servei del califa Harun al-Rashid

Conquesta cordovesa

[modifica]

El 827 els musulmans cordovesos expulsats de la República d'Alexandria,[1] van desembarcar a Candax (el nom va derivar a Càndia) al lloc de l'actual Herakleion. Durant el 828 van conquerir les 29 ciutats de l'illa sense trobar quasi resistència. A diferència del seu govern a Alexandria que fou república, aquí Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí ara conegut com Al-Ikritix (el cretenc) va constituir un emirat i va fer llegir la khutba (oració) en nom del califa.

Reconquesta romana d'Orient

[modifica]

L'emirat fou atacat pel romà d'Orient Nicèfor Focas l'estiu del 960, el qual va desembarcar a l'illa i va atacar la fortalesa de Càndia (Candax). El setge va durar tot l'hivern i Càndia fou presa el 6 de març del 961.[2] Els auxilis demanats a Egipte no van arribar, i Alep no tenia flota. El califa fatimita de Tunísia Al-Muïzz va amenaçar l'emperador i va trencar la treva del 956/957 i fins i tot va preparar una expedició en col·laboració amb Egipte que es va concentrar a la Cirenaica el 20 de maig del 961 quan l'illa ja era romana d'Orient. L'emir i la seva família foren fets presoners. Les mesquites destruïdes i els exemplars de l'Alcorà cremats. Els musulmans que no van morir i no van poder sortir de l'illa es van convertir durant els anys següents.

Llista d'emirs[3]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. des Michels, Chrysanthe Ovide. A manual of the history of the Middle ages, from the invasion of the barbarians to the fall of Constantinople (en anglès). Wittaker and Co., 1841, p. 190. 
  2. Willetts, R. F.. The Civilization of Ancient Crete (en anglès). University of California Press, 1977, p. 213. ISBN 0520034066. 
  3. Miles, George C. «Byzantium and the Arabs: Relations in Crete and the Aegean Area». Dumbarton Oaks Papers, 18, 1964, p.1–32. DOI: 10.2307/1291204.