Rectoria Vella (Massanes)
Rectoria Vella | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Construcció | segle XVII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 156 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Maçanes (Selva) | |||
Localització | Pl. de Catalunya, 2, Massanes | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 26916 | |||
La Rectoria Vella és una obra de Massanes (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És un edifici amb una paret mitgera adossada a l'absis de l'església parroquial de Sant Esteve, al nucli urbà de Massanes.[1]
L'edifici, de planta irregular, està format per diversos cossos que amplien l'estructura original, no visible des de la Plaça de Catalunya, ja que actualment es troba en la part posterior de l'habitatge.[1]
A la façana del cos original, una casa del segle xvii, a la planta baixa hi ha la porta d'entrada amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra. Al primer pis, una gran obertura en arc rebaixat format per dovelles, i brancals de carreus de pedres, que és un balcó. Al costat esquerre hi ha una finestra amb llinda monolítica, i brancals i ampit de pedra. Al segon pis, dues finestres amb llinda monolítica i brancals i ampit de pedra. La façana està arrebossada i pintada de color blanc. Hi ha un rellotge de sol. A la part posterior hi ha un ampli jardi amb piscina.[1]
A la façana que dona a la Plaça Catalunya, hi ha un cos amb teulada a una vessant, amb planta baixa i pis, que té totes les obertures amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra. Els murs són de maçoneria. Aquesta part es troba adossada a un cos més modern, on a la planta baixa hi ha el garatge, i al pis una balconada amb barana de ferro forjat, a la que s'hi accedeix des de dues portes en arc pla. Aquest cos té la teulada a una vessant.[1]
Sota la casa es conserva una mina.[1]
Història
[modifica]En una de les llindes s'intueix una data que situa la construcció de l'edifici al segle xvii amb al funció de masia. Durant el segle següent fou ampliada amb diversos cossos i el 1977-78 fou venuda pel Bisbat de Girona i convertida en residència particular.[1]