Edifici de planta rectangular construït aprofitant elements constructius de l'església vella. Façana de pedra amb motius decoratius destacables: la finestra geminada. La part superior té un fris dividit cinc parts separades per arcuacions lobulades i petites columnes. En el seu interior es disposen rostres humans i un motiu central desgastat, tot i que podia eludir a motius vegetals. L'obertura de la zona central està emmarcada per un fris vegetal superior i dos emblemes heràldics tancats dins de "quadrilòbuls". A la part baixa d'aquesta obertura, una peanya, indica que temps ençà hi devia haver alguna imatge. La porta, adovellada, està protegida per una cornisa triangular a manera de guardapols.[1]
Fou seu de l'església provisional de la població d'ençà que el primer temple fou destruït en els fets de 1936. Aquesta activitat es mantingué fins a l'any 1952 en què s'inaugurà el temple actual. Aquest edifici fou beneït el 1942 i en la seva construcció s'aprofitaren les runes del temple primitiu, almenys fins al 1r pis que després seria la rectoria. La resta es feu amb totxos dins la teulada. La façana és totalment de pedra i les pedres de la porta són de l'església primitiva. La rectoria primitiva tocava al temple primitiu. Aquesta ja existia el 1716, però anys després, segons les vistes pastorals, s'ensorrà. L'any 1738 ja en tenien una nova que fou destruïda, juntament amb el temple, quan la Guerra Civil. El 3 de maig de 1940 es proposà construir la rectoria al pis superior de l'església provisional. En disposar la població d'un nou temple parroquial, l'actual, aquesta edificació fou habilitada com a Centre d'Acció Catòlica i després com a Bar. Actualment i d'ençà 1992 en què deixa de ser bar, depèn de la parròquia.[1]
↑ 1,01,1«Rectoria de Bell-lloc d'Urgell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2013].
