Rectoria de Tavertet
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Rectoria i museu  | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 868 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tavertet (Osona) | |||
| Localització | Carrer de Dalt, 1 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 24305 | |||
La Rectoria és una antiga rectoria reconvertida en museu de Tavertet (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Rectoria de planta rectangular, assentada sobre el desnivell del terreny i orientada a ponent, i unida a l'església a través d'un pont per la part de tramuntana. Per les característiques constructives s'hi endevinen clarament dues edificacions que pels carreus que feien d'escaire deixen entreveure una edificació que pertanyia pròpiament a la rectoria i una altra a la casa contigua. La façana presenta un gran portal adovellat i una finestreta, al primer pis hi ha una finestra amb la llinda datada, ampit i espiera (sector de la rectoria) on s'hi obren dues finestres més. A l'altra part hi ha dues finestres al primer i al segon pis. A la part de tramuntana té diverses obertures, la de migdia és unida a una altra casa i al NE hi ha un portalet, que pel desnivell correspon al primer pis, i que des de la part posterior de la casa dona accés a l'atri de l'església.[1]
Història
[modifica]La història de la rectoria va lligada a la de l'església, les primeres notícies de la qual daten del 1070 a través d'un document en què els vescomtes d'Osona- Cardona (senyors de Rupit) donen com a feu Robert Umbert dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet excepte l'església.[1]
Per la dada constructiva que conserva l'edificació (1708 VERNEDA RECTOR), es pot suposar que l'habitatge del rector fou reformada o ampliada ensems que l'església quan s'hi bastí la sagristia i un altar o capella a la part de migdia. Queda però sense documentar l'altra part de l'edificació que avui està convertida en MUSEU a la part baixa i dona testimoni d'haver estat una casa important.[1]
Referències
[modifica]