Intersecció giratòria
Una rotonda, redona,[1] giratori o intersecció giratòria[2] és una intersecció viària dissenyada per a facilitar els encreuaments de vies i reduir el perill d'accidents. S'entén per "rotonda" un tipus especial d'intersecció caracteritzat pel fet que els trams que hi conflueixen comuniquen per mitjà d'un anell en el qual s'estableix una circulació rotatòria entorn d'un illot central. No són rotondes pròpiament dites les denominades rotondes partides en què dos trams, generalment oposats, es connecten directament mitjançant l'illot central, de manera que el trànsit passa d'un a un altre i no l'envolta.
La rotonda obliga a controlar la velocitat dels vehicles que la travessen, ja que el radi d'aquesta els obliga a no superar una certa velocitat (per a no bolcar), i en alguns casos ofereix prou fluïditat puix que permet d'evitar la necessitat de semàfors.
En vies de dos o més vials, el sistema presenta complicacions perquè s'hi encreuen vehicles que s'incorporen o abandonen la rotonda a causa de la falta de perícia d'alguns conductors, especialment quan no s'empren els intermitents. Per a evitar aquests problemes i augmentar la capacitat de la rotonda, als Països Baixos s'ha desenvolupat la turborotonda.
En vies amb trànsit dens o en cas de moltes rotondes concatenades, provoca cansament en la conducció, ja que l'entrada i la sortida de la rotonda, juntament amb el canvi i vigilància de la velocitat crea un estrès addicional en el conductor. Al febrer del 2013 hi havia 1.234 rotondes censades a Catalunya.[3]
Història
[modifica]
Ja existien nombroses cruïlles circulars abans de l'arribada de les rotondes, incloent-hi la plaça de l'Etoile a l'Arc de Triomf de París,[4] Columbus Circle de Nova York, i diverses places a Washington, DC. Nogensmenys, el funcionament i les característiques d'entrada d'aquests cercles diferien considerablement de rotondes modernes. La primera rotonda es va construir a Letchworth el 1909 - originalment destinada a ser una illa de trànsit per als vianants.[5][6]
No obstant això, l'ús generalitzat de rotondes començà en la dècada del 1960 quan Blackmore Frank va inventar la mini rotonda[7] per a superar les seves limitacions de capacitat i seguretat.[8]
Seguretat
[modifica] |
 |
 |
| Rètol que indica la proximitat d'una rotonda. | Rètol que indica rotonda en sentit antihorari. | Diagrama mostrant els punts on podrien succeir accidents o xocs en una rotonda (esquerra) i una intersecció (dreta). |
La rotonda consisteix en una plaça, amb una via circular al voltant, en la qual s'hi enllacen diverses vies. A una rotonda s'hi apliquen dues simples regles:
- El sentit de gir per la rotonda o via circular en països on condueixen pel costat dret és a l'esquerra o antihorari.[9]
- Tenen la prioritat els vehicles que ja estan circulant dins de la rotonda, (prioritat a l'esquerra si la norma obliga a circular per la dreta i viceversa), al contrari que a les cruïlles normals.
Rotondisme
[modifica]Es coneix com a rotondisme el fet i l'acció de posar escultures d'art contemporani o monumentals a les principals rotondes d'entrada als municipis. El terme va ser emprat per primera vegada pel crític d'art Fernando Castro, de manera despectiva, al·legant que es tracta d'obres cares, lletges i seleccionades sense criteri, en què l'intervencionisme local impera sobre el criteri artístic. Fins i tot al desaparegut espai ZERO1 d'Olot es va organtizar el 2007 l'exposició Rontondismes, comissariada per David Santaeulària.[10]
El fenomen fins i tot va saltar a l'esfera política nacional quan el llavors conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, en el seu llibre d'estil de les carreteres catalanes de 2009 va publicar cladria considerar com a elements especials els motius escultòrics o la inclusió d'un disseny singular en l'espai de les rotondes, En aquests casos caldria un projecte previ que resolgui la proposta de solució formal, que haurà de ser validat necessàriament per una comissió competent d'experts nomenada expressament pel departament de Política territorial i Obres Públiques, comissió que no es va arribar a formar mai.[10]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «redona», accepció 4. Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «Intersecció giratòria». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Romaní, Daniel «Rotondes per ordenar el trànsit». Diari Ara, 23-02-2013, p.24-25 [Consulta: 15 juny 2013].
- ↑ «First roundabout». Arxivat de l'original el 2012-05-13. [Consulta: 31 agost 2012].
- ↑ BBC News «Roundabout Magic». [Consulta: 9 maig 2009].
- ↑ Letchworth Garden City Heritage Foundation. Sign of the Times [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ Brian Harrison. Seeking a Role:The United Kingdom 1951-1970: The United Kingdom 1951-1970. Oxford University Press, 26 març 2009, p. 101–. ISBN 978-0-19-160678-6.
- ↑ «Frank Blackmore: traffic engineer and inventor of the mini-roundabout». The Times [Consulta: 9 maig 2010]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 31 agost 2012].
- ↑ Sentit de circulació
- ↑ 10,0 10,1 Serra, Catalina «Rotondisme, l'art de l'era del totxo». Diari Ara, 23-02-2013, p.22-23 [Consulta: 15 juny 2013].
Enllaços externs
[modifica]