Rèdons

Rèdons
	; Els pobles gals de l'actual Bretanya: Osismes Vènets Coriosolites Rèdons Namnetes
Tipus	tribu
Part de	gals (armoricans)

Els rèdons^[1] (en llatí Riedones o Redones, Rhedones, en grec antic Ῥήδονες o Ῥηΐδονες) eren un poble gal de la Lugdunense esmentat per Claudi Ptolemeu, qui diu que vivien a l'oest dels sènons a la vora del riu Liger i la seva capital era Condate (Rennes). Plini el Vell els situa a la Lugdunense entre els diablintes i els turons.

Després de la batalla del Sambre l'any 57 aC, Juli Cèsar va enviar al seu legat Publi Licini Cras amb una legió, al país dels vènets, redons i altres entre el Sena i el Loira i tots es van sotmetre. Cèsar els esmenta entre els estats marítims amb territori a la costa de l'Oceà (Estats d'Armòrica). El 52 aC els redons van enviar un contingent al setge d'Alèsia per atacar Cèsar.^[2]

Referències

↑ Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.4». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
↑ Smith, William (ed.). «Redones». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 24 febrer 2021].