Referèndum sobre les propietats de l'església de Letònia de 1923
Data | 1 i 2 de setembre de 1923 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Lloc | Letònia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cronologia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
←No existeix 1927 → |
El Referèndum sobre les propietats de l'església de Letònia de 1923 va tenir lloc a Letònia el 1 i 2 de setembre de 1923.[1] Va ser la primera vegada que es va celebrar un referèndum al país.[2]
Es va demanar als votants si el govern havia d'aturar la transferència de l'Església Luterana de Sant Jaume de Riga de Riga a l'Església Catòlica Romana. Encara que una gran majoria va votar a favor de la proposta, la participació electoral va ser molt per sota el nivell requerit: Posteriorment l'edifici de l'església va ser donat a l'Església catòlica.[3]
Conseqüències
[modifica]Encara que el referèndum va ser aprovada per un ampli marge, la participació només va ser del 21,4%.[3] El referèndum exigia aconseguir 400.000 vots a favor perquè tingués èxit,[2] però solament es va aconseguir una mica més de la meitat d'aquesta quantitat.
Posteriorment, l'edifici de l'església es va dedicar a l'Església Catòlica Romana, que se'n va fer el càrrec com la seva catedral al mes de maig següent.[2] Els luterans també es van veure obligats a compartir la catedral de Riga amb els catòlics.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Nohlen i Stöver, 2010, p. 1122.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Hiden, 2004, p. 92.
- ↑ 3,0 3,1 Nohlen i Stöver, 2010, p. 1135.
Bibliografia
[modifica]- Nohlen; Stöver, P. Elections in Europe: A data handbook (en anglès), 2010. ISBN 978-3-8329-5609-7.
- Hiden. Defender of minorities: Paul Schiemann, 1876-1944 (en anglès), 2004.