Refugi Mataró
Refugi Mataró | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Refugi de muntanya | |||
Construcció | 15 setembre 1985 | |||
Característiques | ||||
Altitud | 2.460 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Localització | Alt Àneu | |||
| ||||
El Refugi Mataró, també anomenat refugi de Gerber o refugi metàl·lic de Gerber, és un refugi de muntanya propietat de la Unió Excursionista de Catalunya[1] que està situat a 2.460 metres d'altitud, situat dalt d'un promontori a tocar de l'Estany de l'Illa, a l'alta vall de Gerber, dins la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Pertanyent al terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà de la província de Lleida.[2]
És un refugi metàl·lic d'emergència o refugi lliure (sense guarda) de color carbassa, tipus "bivac", amb capacitat per a dormir setze persones. D'estructura metàl·lica de ferro galvanitzat amb aïllaments tèrmics i acabat interior de fusta,[1][3] fou construït per la UEC de Mataró per commemorar el cinquantè aniversari de l'entitat i s'inaugurà el 15 de setembre de 1985.[2][3]
El refugi fou fabricat a un taller de Mataró i a principis de l'agost de 1985 va ser desmuntat per poder-lo traslladar en camió fins al Santuari de la Mare de Déu de les Ares i d'allí amb helicòpter va ser traslladat fins al seu emplaçament definitiu. Un cop allà va ser muntat i acabat per membres de la UEC.[3]
L'interior del refugi no disposa de lavabo ni dutxa, però està equipat amb lliteres dobles amb matalassos, sense mantes, taules, cadires i un cancell on s'hi pot cuinar i també disposa d'una emissora de ràdio connectada amb els bombers i farmaciola.[1][3][4]
Serveix de base d'ascensions al pic de Saboredo de 2.827 metres, al pic de Bassiero de 2.898 metres i al pic d'Amitges de 2.847 metres, entre altres.[2]
Accés
[modifica]L'accés al refugi només es pot fer a peu i dependrà del punt d'inici:
- Des del santuari de la Mare de Déu de les Ares en unes dues hores i mitja.[4]
- Des de la zona de la Peülla, de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret.
- Des del Refugi de Saboredo en unes dues hores.[4]
- Des del Refugi d'Amitges en una hora i mitja.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Broch, Manuel; Gregori, Francesc X. Aigüestortes i Sant Maurici : el parc nacional i el seu entorn. Barcelona: Montblanc-Martín, 1994, p. 74-75. ISBN 84-85135-63-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Refugi Mataró». Enciclopèdia de l'Esport Català (EEC). Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana [Consulta: 26 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Unió Excursionista de Catalunya : 75 anys de la història de l'excursionisme català. 1. ed. Barcelona: Publicacions de la UEC, 2007, p. 200-201. ISBN 978-84-85678-41-9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Gerber Mataró». Catalunya Convention Bureau (CCB). Agència Catalana de Turisme (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 26 juny 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Refugis a UEC