Refugi Mittellegi
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Refugi de muntanya  | |||
| Construcció | 1924 | |||
| Obertura | 1924 Remodelació 1986 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 3.355 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Berna (Suïssa) | |||
| Localització | Aresta Mittellegi Alps Bernesos | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Associació de Guies de Muntanya de Grindelwald | |||
| Capacitat màxima | 30 + 12 (sala d'hivern) | |||
| Guarda | Juliol / Agost | |||
El refugi Mittellegi (alemany: Mittellegihütte) és un refugi de muntanya al comú de Grindelwald, districte d'Interlaken, a l'Oberland de Berna (Suïssa). Se situa a una altitud de 3.355 msnm, enfilat a l'aresta Mittellegi del Eiger. Serveix de punt de pernoctació per l'ascens a l'Eiger per aquesta aresta.
Història
[modifica]L'alpinista japonés Yuko Maki, qui va escalar l'Eiger per primera vegada per l'Aresta Mittellggi el 10 de setembre de l'any 1921,[1][2][3][4] va fer una donació de 10.000 francs per la construcció del refugi Mittellegi, perquè servís d'aixopluc als muntanyencs que volguessin pujar per l'aresta. En el primer ascens, Maki i els seus guies, es van veure obligats a bivaquejar a l'inici de l'aresta.
La construcció va tenir lloc l'any 1924. Aquesta primera cabana fou renovada (parets i teulada) el 1986, i se li va afegir una construcció en tub d'alumini que afegia 12 places més a les 16 inicials i que s'utilitza encara com a sala d'hivern.
Des de 1995 el refugi està guardat a l'estiu.
L'any 2001, l'Associació de Guies de Muntanya de Grindelwald hi va instal·lar un refugi completament nou de 30 places, amb sala, cuina i un allotjament pel guarda.
El vell Mittellegihütte va ser transportat sencer amb un helicòpter, i ara està al museu de l'estació d'Eigergletscher del ferrocarril Jungfraubahn.[3]
Accés
[modifica]- Amb el ferrocarril Jungfraubahn, fins a l'estació Eismeer, i des d'aquí en unes dues hores per la gelera Kallifirn (Unterer Grindelwaldgletscher) i escalant fins a la cresta (III grau).
- Amb el telefèric Grindelwald–Pfingstegg fins Stieregg, i des de la cota 2.489 fins al Kallifirn i fins al refugi (escalada III grau).
Referències
[modifica]- ↑ Roth, Arthur. Eiger La pared trágica (Eiger: Wall of death). Barcelona: Grijalbo, 1985, pp. 30-34 (Aventura vivida). ISBN 84-2531660-X.
- ↑ «Eiger: Arête Mittellegi» (en francès). www.camptocamp.org. Camptocamp-Association. [Consulta: 24 febrer 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «First Ascent of the Eiger's Mittellegi Ridge» (en anglès). www.summitpost.org. SummitPost.org, 06-12-2006. [Consulta: 24 febrer 2012].
- ↑ Anker, Daniel; (editor). Eiger: La arena vertical (Eiger. Die Verticale Arena). Madrid: Desnivel, 2000. ISBN 84-89969-55-8.
Bibliografia
[modifica]Publicacions
[modifica]- Tejedo, Vicenç «Ascensions a l'Oberland Bernès, Eiger Aresta Mittellegi». Senderos. Unió Excursionista de Catalunya [Barcelona], 6-1974, pp. 13-14 [Consulta: 29 agost 2012].
- Gomis, Jaume «L'Eiger (3.970 m) Aresta Mittellegi». Cingles. Agrupació Científico-Excursionista [Mataró], Any VII, núm. XXV, Oct-Nov-Des 1975, pp. 438-441 [Consulta: 24 febrer 2012].
- Mengual Padròs, David «Mittellegi, l'aresta de l'Eiger i altres ascensions de l'Oberland (1)». Butlleti del Club Excursionista UEC Anoia [Igualada], Any 7, núm. 24, 24-07-2007, pp 10-13 [Consulta: 24 febrer 2012].
- Mengual Padròs, David «Mittellegi, l'aresta de l'Eiger i altres ascensions de l'Oberland». Muntanya. Centre Excursionista de Catalunya [Barcelona], Nº 870, 4-2007, pp. 6-15 [Consulta: 24 febrer 2012].
- Bomio, Marco «Aus dem Berg auf die Hütte». Alpin, núm. 8, 1-2009, pp 32-35. ISSN: 0177-3542.
Llibres
[modifica]- Sallent, Eduard. Per ser tan blanca. Del Nanga Parbat a l'Eiger. Madrid: Desnivel, 2004. ISBN 9788496192287.
- Anker, Daniel; Bomio, Marco. «De la gruta del Eiger hasta el refugio de Eiger-Ostegg». A: Eiger: La arena vertical (Eiger. Die Verticale Arena). Madrid: Desnivel, 2000. ISBN 84-89969-55-8.
Enllaços externs
[modifica]
