Vés al contingut

Refugi Nacional de Fauna Salvatge Malheur

Plantilla:Infotaula indretRefugi Nacional de Fauna Salvatge Malheur
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
TipusRefugi nacional de fauna Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaHarney Basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativacomtat de Harney (Oregon) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 15′ 57″ N, 118° 50′ 38″ O / 43.2658°N,118.844°O / 43.2658; -118.844
Banyat perDonner und Blitzen Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície187.166,84 acre Modifica el valor a Wikidata
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 13896 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació18 d'agost de 1908[1]
Cronologia
occupation of the Malheur National Wildlife Refuge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Gestor/operadorServei de Pesca i Fauna Salvatge dels Estats Units

Lloc webWeb oficial

Facebook: malheurrefuge Modifica el valor a Wikidata
Mapa del refugi Malheur

El Refugi Nacional de Fauna Salvatge Malheur (Malheur National Wildlife Refuge) és una àrea protegida situada a uns 48 quilòmetres al sud de la ciutat de Burns al sud-est d'Oregon (Estats Units).[2] El refugi és un lloc popular per a l'observació d'ocells, la pesca, la caça i el senderisme.[2] El refugi Malheur cobreix 757.4 quilòmetres quadrats.[3] Constitueix un dels més de 500 refugis nacionals gestionats pel Servei de Pesca i Fauna Salvatge dels Estats Units.[2]

Història

[modifica]

La investigació arqueològica mostra que persones natives utilitzaven l'àrea ara gestionada pel refugi fa almenys 9.800 anys.[4] Durant aquesta època, la Conca Harney contenia un enorme llac que cobria 1.030 quilòmetres quadrats.[4] Els paiute del nord ocupaven la zona quan van arribar els primers europeus.[4][2] La reubicació brutal de les paiute cap al nord a la reserva Yakima va permetre empresaris californians a establir grans bestiars a la conca Malheur.[5][6] Peter French finalment va muntar 772 quilòmetres quadrats de terra pel seu ranxo.[6] L'escala de les seves operacions va causar la disminució de recursos hídrics i tensions amb colons veïns, que van assassinar French el 1897.[5][2]

Al mateix temps, molts caçadors de plomalls (plume hunters) van arribar al llac Malheur atrets pel creixent mercat de barrets emplomallats als finals del segle IXX.[2] El conservacionista William Findley va fer una campanya de publicitat sobre la destrucció de colònies d'agrons, martinets, grues i ibis al llac Malheur, que va persuadir el president Theodore Roosevelt a proclamar la zona un refugi nacional de fauna salvatge el 1908.[5] Malgrat aquesta designació, els ramaders de la zona van continuar utilitzant la terra dins del refugi per al pasturatge intensiu a taxes molt inferiors als preus de mercat almenys fins als anys 1970.[5]

El 2001, els Hammond, una família ramadera amb permís per tenir el seu bestiar a la terra durant períodes específics, van causar un incendi per destruir l'evidència d'una caça de cérvols il·legal al refugi que va cremar 55 hectàrees.[7] El 2006, els Hammond van cometre altre acte d'incendi intencional.[7] A l'octubre de 2015, el pare i el fill van ser condemnats a cinc anys de presó per un jutge federal.[8] El 2 de gener de 2016, un grup d'homes armats, que es diuen a si mateixos una milícia, va ocupar el centre de visitants del refugi Malheur.[7] Van ser dirigits pels Bundy, uns ramaders que com el resultat d'un deute sense precedents de més d'un milió de dòlars per les seves taxes de pasturatge a terra pública gestionada per la BLM, van tenir un enfrontament amb policia federal en el seu ranxo de Nevada el 2014.[7][9] Els Hammond han indicat que no donen cap suport a l'ocupació armada del refugi en nom seu.[7]

Ocells

[modifica]

El refugi nacional Malheur se situa a la Pacific Flyway, la principal ruta migratòria d'ocells a la costa nord-americana del Pacífic.[10] Bandades impressionants de 300.000 oques de les neus i oques de Ross, de centenars de milers d'ànecs i de milers de grues del Canadà passen per la zona cada primavera i tardor.[11]

Dels prop de 800 espècies d'aus a Amèrica del Nord, prop de 320 s'han vist al refugi.[10] Més de 130 espècies d'aus que nien de manera regular a Malheur.[10]

Referències

[modifica]
  1. «About the Refuge». U.S. Fish and Wildlife Service. [Consulta: 7 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «U.S. Fish & Wildlife Service: Malheur National Wildlife Service (fullet)». United States Fish and Wildlife Service, 2015. [Consulta: 7 gener 2016].
  3. «Statistical Data Tables for Fish & Wildlife Service Lands (as of 9/30/2015)». United States Fish and Wildlife Service. Arxivat de l'original el 26 de gener 2016. [Consulta: 3 gener 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Native American Uses». United States Fish and Wildlife Service. [Consulta: 8 gener 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «In Oregon, Myth Mixes With Anger». New York Times, 06-01-2016. [Consulta: 8 gener 2016].
  6. 6,0 6,1 «The complicated history of who really ‘owns' the occupied land in Oregon: Before the Bundys seized it from the feds, the feds seized it from the Paiute». Washington Post, 07-01-2016. [Consulta: 8 gener 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Malheur occupation, explained: The deep history behind the Bundy brothers' takeover of a wildlife refuge in Oregon». High Country News, 04-01-2016. [Consulta: 10 gener 2016].
  8. «Eastern Oregon Ranchers Convicted of Arson Resentenced to Five Years in Prison». U.S. Attorney's Office, District of Oregon, 07-10-2015. [Consulta: 10 gener 2016].
  9. «Bundy owes the government more than all other ranchers combined». MSNBC, 06-06-2014. [Consulta: 10 gener 2016].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Bird-Watching, Patriotism and the Oregon Standoff». New York Times, 06-01-2016. [Consulta: 8 gener 2016].
  11. «National Geographic Guide to Birding Hot Spots of the United States» p. 298. National Geographic Books, 2006. [Consulta: 8 gener 2016].