Vés al contingut

Refugis del Pirineu aragonès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Refugi de Viadós, Osca

Els refugis del Pirineu aragonès són refugis i cabanes adreçats a l'excursionisme i que ofereixen aixopluc a la gent que camina per la muntanya. En general estan situats en paratges solitaris i sovint en indrets naturals privilegiats. El Consell del Govern d'Aragó gestiona la millora de molts d'aquests refugis, en té la cura de manteniment i recentment ha aprovat un tercer pla de refugis de muntanya.[1]

En alguns casos, els antics hospitals de muntanya (en francès hospices) es consideren[2] antecedents immediats dels actuals refugis guardats; eren sòlides construccions que es feien molt a prop d'alguns ports de muntanya que s'utilitzaven com a vies de comunicació entre les valls. Aquests hospitals feien tasques destacades, donaven recer i aliment als viatgers fatigats i als

que recorrien a peu el Pirineu tant per motius religiosos com comercials. El més important a l'Aragó és l'Hospital de Benasc malgrat que fa pocs anys va ser en bona part convertit en un hotel.[3]

Cal assenyalar una data, el 1910, quan Juli Soler i Santaló va proporcionar als visitants de l'Aneto i la Maladeta un recer en condicions (la Villa Maladeta[4]), que va evolucionar fins a convertir-se en 1916[5][6] en l'actual refugi de la Renclusa, avui dia molt modernitzat.

A la gran majoria d'aquests refugis s'ha d'accedir a peu i n'hi ha de guardats i no guardats.

Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML
Llista de refugis del Pirineu aragonès
Refugi Altura Comarca Coordenades geogràfiques
Aigüeta de la Bal 2.000 m Ribagorça 42° 36′ 33.52″ N, 0° 27′ 17.42″ O / 42.6093111°N,0.4548389°O / 42.6093111; -0.4548389
Alfonso XIII (tancat)[7] 2.140 m Alto Gállego 42° 48′ 47.92″ N, 00° 17′ 1.4″ O / 42.8133111°N,0.283722°O / 42.8133111; -0.283722
Ángel Orús[8] 2.148 m Ribagorça 42° 37′ 38.79″ N, 00° 27′ 26.75″ E / 42.6274417°N,0.4574306°E / 42.6274417; 0.4574306
Bachimaña Superior[7] 2.225 m Alto Gállego 42° 47′ 20.6″ N, 00° 13′ 16.12″ O / 42.789056°N,0.2211444°O / 42.789056; -0.2211444
Casa de Piedra[7] 1.630 m Alto Gállego 42° 45′ 45.11″ N, 0° 13′ 59.59″ O / 42.7625306°N,0.2332194°O / 42.7625306; -0.2332194
Cap de Llauset[9] 2.425 m Ribagorça 42° 35′ 46.26″ N, 0° 41′ 0.09″ E / 42.5961833°N,0.6833583°E / 42.5961833; 0.6833583
Estós[10] 1.895 m Ribagorça 42° 40′ 31.8″ N, 0° 29′ 6.76″ E / 42.675500°N,0.4852111°E / 42.675500; 0.4852111
Gabardito 1.360 m Jacetania 42° 47′ 14.46″ N, 0° 42′ 41.98″ O / 42.7873500°N,0.7116611°O / 42.7873500; -0.7116611
Góriz[7] 2.200 m Sobrarb 42° 39′ 47.78″ N, 00° 0′ 54.1″ E / 42.6632722°N,0.015028°E / 42.6632722; 0.015028
Hospital de Benasc[7] 1.758 m Ribagorça 42° 41′ 02″ N, 00° 36′ 44″ E / 42.68389°N,0.61222°E / 42.68389; 0.61222
Ibons de Bachimaña[11] 2.220 m Alto Gállego 42° 46′ 48″ N, 00° 13′ 39″ O / 42.78000°N,0.22750°O / 42.78000; -0.22750
Lizara 1.540 m Jacetania 42° 45′ 50.33″ N, 0° 38′ 4.6″ O / 42.7639806°N,0.634611°O / 42.7639806; -0.634611
Pineta 1.240 m Sobrarb 42° 39′ 58.25″ N, 0° 6′ 13.07″ E / 42.6661806°N,0.1036306°E / 42.6661806; 0.1036306
Plana Canal[7] 1.740 m Sobrarb 42° 36′ 01.30″ N, 00° 24′ 17.73″ E / 42.6003611°N,0.4049250°E / 42.6003611; 0.4049250
Renclusa[7] 2.140 m Ribagorça 42° 40′ 9.48″ N, 0° 39′ 2.73″ E / 42.6693000°N,0.6507583°E / 42.6693000; 0.6507583
Respomuso[7] 2.200 m Alto Gállego 42° 49′ 1.2″ N, 0° 17′ 15.45″ O / 42.817000°N,0.2876250°O / 42.817000; -0.2876250
San Vicienda[7] 1.720 m Sobrarb 42° 37′ 07.94″ N, 00° 03′ 27.18″ E / 42.6188722°N,0.0575500°E / 42.6188722; 0.0575500
Viados[7] 1.760 m Sobrarb 42° 39′ 38.44″ N, 0° 22′ 37.9″ E / 42.6606778°N,0.377194°E / 42.6606778; 0.377194

Referències

[modifica]
  1. ↑ Web de la Diputació d'Osca
  2. ↑ SOLER I SANTALÓ, Juli. Pel Pirineu Aragonès. Cossetània edicions, 2002
  3. ↑ Web de l'actual hostatgeria de l'Hospital de Benasque
  4. ↑ VILASECA BASCO, David. Emili Juncadella: aventures d'un burgès als Pirineus. Cossetània Edicions, 2004
  5. ↑ «Refugis del Pirineu aragonès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ OLIVERAS, Jaume. Els llamps de la Maleïda. Cossetània Edicions, 2003
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Refugios pirenaicos. [2a. ed. amp. y corr.]. Zaragoza: Prames, D.L. 1993. ISBN 8487601197. 
  8. ↑ «Refugio Ángel Orús» (en castellà). Fam.es. [Consulta: 11 octubre 2016].
  9. ↑ «Refugio de Cap Llauset. Cómo llegar. alberguesyrefugiosdearagon.com». www.alberguesyrefugiosdearagon.com. [Consulta: 4 novembre 2016].
  10. ↑ «Refugio de Estós». Fam.es. [Consulta: 29 gener 2015].
  11. ↑ «Refugio de los Ibones de Bachimaña -- alberguesyrefugiosdearagon.com». [Consulta: 31 agost 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Refugis del Pirineu aragonès
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Refugis_del_Pirineu_aragonès&oldid=30723826»