Refutacions sofístiques
(grc) Σοφιστικοὶ Ἔλεγχοι  (Sophistikoi Elenchoi) | |
|---|---|
| Tipus | obra escrita |
| Fitxa | |
| Autor | Aristòtil |
| Llengua | grec antic |
| Dades i xifres | |
| Gènere | assaig |
| Sèrie | |
| Part de | Organon i Logica nova (en)  |
Refutacions sofístiques (grec: Περὶ σοφιστικῶν ἐλέγχωνen; lat.: De sophisticis elenchis) abreujat com Soph.) és un text d'Aristòtil que forma part de l'Òrganon aristotèlic i tracta sobre les fal·làcies.[1] Aristòtil identifica tretze fal·làcies diferents, que classifica en dos grups: les que depenen del llenguatge i les que no. En el primer grup inclou els arguments que es poden invalidar o no segons un d'aquests sis factors:
- Accent o èmfasi
- Amfibologia
- Error
- Composició
- Divisió
- Recursos literaris
En el segon grup hi ha els arguments la invalidesa dels quals no depén del llenguatge, sinó d'un d'aquests set factors:
- Accident (fal·làcia)
- Afirmació del conseqüent
- Accident invers
- Conclusió irrellevant
- Petició de principi
- Causa qüestionable
- Pregunta capciosa
Referències
[modifica]- ↑ Aristotle. CHARCAS BUENOS AIRES. Arxivat 2020-10-28 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]- Text bilingüe grec - francès, amb comentaris en aquest idioma, en el lloc de Philippe Remacle (1944 - 2011); trad. de Jules Barthélemy-Saint-Hilaire (1805 - 1895). Librairie philosophique de Ladrange. París.