Vés al contingut

Regeneració natural del bosc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Regeneració espontània d'un bosc de pinasses al Bages l'any 2012 després d'un incendi de 1998. S'observa com van sobreviure només els pins de la carena i són els que han donat les llavors per la regeneració de les cotes inferiors. Els arbres de color groc són rebrots de roure pubescent
La germinació de les llavors sobre el sòl ja sia en espècies de llum o d'ombra és una de les bases de la resiliència ecològica i de selecció natural

La regeneració natural del bosc o regeneració espontània en el domini de la silvicultura o de l'ecologia és la facultat d'un ecosistema (generalment forestal) de reconstruir-se de manera natural o espontània, després de la destrucció de tota o de part de la seva coberta forestal (per haver-se tallat totalment, per tallades parcials, creació de clarianes, per aclarides).

La resiliència ecològica es mostra particularment eficaç a escala de temps geològic[1] i per una part dels boscos a escal de temps històrics, però necessita unes condicions bàsiques mínimes per a realitzar-se. En particular:

  • la conservació d'una font de llavors o de propàguls (espècies simbionts, espècies pioneres, després de secundàries...). El banc de llavors del sòl té un paper particular, algunes llavors queden enfonsades dins del sòl i protegides així de la depredació i de les visicituds climàtiques, poden esperar durant anys les condicions favorables de la germinació[2] · .[3]
  • una quantitat mínima d'aigua dolça disponible totl'any (capa freàtica accessible a les arrels i als seus simbionts,[4] pluja o aigua meteòrica sorgida de la boira o la rosada).[5]
  • una possibilitat de dispersió natural de les llavors o propàguls, que implica la presència d'animals que dispersin o enterrin les llavors quan cal:[6] certes llavors germinen millor després de passar pel tub digestiu dels animals.[7] En boscos tropicals sovint són els mamífers els transportadors de la llavor (zoocòria)
  • una inundabilitat en les espècies que són al·luvials [1][Enllaç no actiu][8] com, per exemple, el xiprer calb,[9] o al contrari l'absència de condicions asfixiants.[10]
  • una pressió herbívora compatible amb el potencial de regeneració[11] · .[12]
  • un microclima favorable[13] · .[14]
  • una forma d'humus propícia[15] · .[16][17]
  • l'absència d'una interferència negativa (al·lelopatia) amb altres espècies vegetals.[18]

Naturalesa del fenomen

[modifica]

Nombrosos ecosistemes poden generalment, dins una certa mesura i amb un cert retard, regenerar-se dins un procés dit de resiliència ecològica. Hi ha cicles silvogenètics. Implica en primer lloc les espècies pioneres, bacteris, algues, fongs i líquens, a més de molses i vegetació pionera amb estrat d'herbacis i arbres que juguen un primer paper d'estabilització i cicatrització després d'una pertorbació.[19][18] Es pot analitzar de manera sincrònica.[18][20]

Pas del temps

[modifica]

El retard en la regeneració pot variar molt;

Una praderia es pot regenerar en pocs anys,[21]

Una landa cremada per un incendi es regenera igualment en pocs anys,[22][23]

Però una gran pertorbació necessitarà mols més anys[24][25] · .[26]

Modes de regeneració forestal

[modifica]

N'hi ha dos tipus:

  • regeneració després de tallada total
  • regeneració després de la regressió o desaparició del bosc per una tempesta, incendi, tsunami, esllavissada del terreny, contaminació, malaltia criptogàmica, pressió intensa dels herbívors, etc.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Raymonde Bonnefille, Guy Riollet, Guillaume Buchet, Michel Icole, Raymond Lafont & Marco Arnold «Glacial/interglacial record from intertropical Africa, high resolution pollen and carbon data at Rusaka, Burundi». Quaternary Science Reviews, 14, 9, 1995, pàg. 917-936. DOI: 10.1016/0277-3791(95)00071-2.
  2. ↑ Kasso Daïnou, Aline Bauduin, Nils Bourland, Jean-Francois Gillet, Fousséni Fétéké & Jean-Louis Doucet «Soil seed bank characteristics in Cameroonian rainforests and implications for post-logging forest recovery». Ecological Engineering, 37, 10, 2011, pàg. 1499-1506. DOI: 10.1016/j.ecoleng.2011.05.004.
  3. ↑ James W. Dalling, Adam S. Davis, Brian J. Schutte & A. Elizabeth Arnold «Seed survival in soil: interacting effects of predation, dormancy and the soil microbial community» (PDF). Journal of Ecology, 99, 1, 2011, pàg. 89-95. Arxivat de l'original el 2013-08-05. DOI: 10.1111/j.1365-2745.2010.01739.x [Consulta: 26 desembre 2012].
  4. ↑ Bruce E. Mahall, Claudia M. Tyler, E. Shellyn Cole & Catarina Mata «A comparative study of oak (Quercus, Fagaceae) seedling physiology during summer drought in southern California» (PDF). American Journal of Botany, 96, 4, 2009, pàg. 751-761. DOI: 10.3732/ajb.0800247.[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Alvaro G. Gutiérrez, Olga Barbosa, Duncan A. Christie, Ek Del-Val, Holly A. Ewing, Clive G. Jones, Pablo A. Marquet, Kathlenn C. Weathers & Juan J. Armesto «Regeneration patterns and persistence of the fogdependent Fray Jorge forest in semiarid Chile during the past two centuries» (PDF). Global Change Biology, 14, 1, 2008, pàg. 161-176. DOI: 10.1111/j.1365-2486.2007.01482.x.
  6. ↑ John Terborgh, Patricia Alvarez-Loayza, Kyle Dexter, Fernando Cornejo & Cecilia Carrasco «Decomposing dispersal limitation: limits on fecundity or seed distribution?». Journal of Ecology, 99, 4, 2011, pàg. 935-944. DOI: 10.1111/j.1365-2745.2011.01836.x.
  7. ↑ Tatyana A. Lobova, Scott A. Mori, Fabian Blanchard, Hoyt Peckham & Pierre Charles-Dominique «Cecropia as a food resource for bats in French Guiana and the significance of fruit structure in seed dispersal and longevity». American Journal of Botany, 90, 3, 2003, pàg. 388-403. DOI: 10.3732/ajb.90.3.388.[Enllaç no actiu]
  8. ↑ Kati Vogt, Leonid Rasran & Kai Jensen «Water-borne seed transport and seed deposition during flooding in a small river-valley in Northern Germany». Flora, 199, 5, 2004, pàg. 377–388. DOI: 10.1078/0367-2530-00166.
  9. ↑ Rebecca L. Schneider & Rebecca R. Sharitz «Hydrochory and regeneration in a bald cypress-water tupelo swamp forest». Ecology, 69, 4, 1988, pàg. 1055–1063. DOI: 10.2307/1941261.
  10. ↑ Bruce C. Nicoll & Michael P. Coutts «Timing of root dormancy and tolerance to root waterlogging in clonal Sitka spruce». Trees, 12, 4, 1998, pàg. 241–245. DOI: 10.1007/s004680050147.[Enllaç no actiu]
  11. ↑ Jean Debreyne «À propos de dégâts de cervidés et d'autres animaux» (PDF). Revue Forestière Française, 1, 1965, pàg. 16–23. Arxivat de l'original el 2021-09-19. DOI: 10.4267/2042/24683 [Consulta: 26 desembre 2012].
  12. ↑ Jesse A.Randall & Michael B. Walters «Deer density effects on vegetation in aspen forest understories over site productivity and stand age gradients» (PDF). Forest Ecology and Management, 261, 3, 2011, pàg. 408–415. DOI: 10.1016/j.foreco.2010.10.026.[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Jean Pardé «La régéneration du pin noir d'Autriche en Lozère» (PDF). Revue Forestière Française, 11, 1962, pàg. 931–938. Arxivat de l'original el 2017-09-22. DOI: 10.4267/2042/24426 [Consulta: 26 desembre 2012].
  14. ↑ Marcus V.N. d'Oliveira & Luciano A. Ribas «Forest regeneration in artificial gaps twelve years after canopy opening in Acre State Western Amazon». Forest Ecology and Management, 261, 11, 2011, pàg. 1722–1731. DOI: 10.1016/j.foreco.2011.01.020.
  15. ↑ Jean-François Ponge, Jean André, Nicolas Bernier & Christiane Gallet «La régénération naturelle: le cas de l'épicéa en forêt de Macot (Savoie)» (PDF). Revue Forestière Française, 46, 1, 1994, pàg. 25–45. DOI: 10.4267/2042/26510.
  16. ↑ [enllaç sense format] http://www.futura-sciences.com/fr/doc/t/developpement-durable/d/biodiversite-sol-sous-sol_966/c3/221/p6/[Enllaç no actiu]
  17. ↑ François Le Tacon & Claude-Bernard Malphettes «Nouveaux résultats concernant la germination et le comportement de semis de hêtre en forêt domaniale de Villers-Cotterêts (Aisne)» (PDF). Revue Forestière Française, 28, 2, 1976, pàg. 132–137. Arxivat de l'original el 2016-02-04. DOI: 10.4267/2042/21042 [Consulta: 26 desembre 2012].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Jean-François Ponge, Jean André, Olle Zackrisson, Nicolas Bernier, Marie-Charlotte Nilsson & Christiane Gallet «The forest regeneration puzzle: biological mechanisms in humus-layer and forest-vegetation dynamics» (PDF). BioScience, 48, 7), 1998, pàg. 523–530.
  19. ↑ Springer Verlag. Forests: elements of silvology (en anglais), 1990. ISBN 978-0-387-51883-1. 
  20. ↑ Nicolas Bernier & Jean-François Ponge «Humus form dynamics during the sylvogenetic cycle in a mountain spruce forest» (PDF). Soil Biology and Biochemistry, 26, 2, 1994, pàg. 183-220. DOI: 10.1016/0038-0717(94)90161-9.
  21. ↑ Renee M. Bekker, Geurt L. Verweij, Roger E. N. Smith, Ramon Reine, Jan P. Bakker, & S. Schneider «Soil seed banks in European grasslands: does land use affect regeneration perspectives?» (PDF). Journal of Applied Ecology, 34, 5, 1997, pàg. 1293-1310. DOI: 10.2307/2405239.
  22. ↑ G. Matt Davies, A. Adam Smith, Angus J. McDonald, Jonathan D. Bakker & Colin J. Legg «Fire intensity, fire severity and ecosystem response in heathlands: factors affecting the regeneration of Calluna vulgaris'». Journal of Applied Ecology, 47, 2, 2010, pàg. 356-365. DOI: 10.1111/j.1365-2664.2010.01774.x.
  23. ↑ Jordi Bartolome, Josefina Plaixats, Rosario Fanlo & Martí Boada «Conservation of isolated Atlantic heathlands in the Mediterranean region: effects of land-use changes in the Montseny biosphere reserve (Spain)». Biological Conservation, 122, 1, 2005, pàg. 81-88. DOI: 10.1016/j.biocon.2004.05.024.
  24. ↑ Xiao-Shuang Li, Wen-Yao Liu, Jun-Wen Chen, Cindy Q. Tang & Chun-Ming Yuan «Regeneration pattern of primary forest species across forest-field gradients in the subtropical Mountains of Southwestern China». Journal of Plant Research, 123, 6, 2010, pàg. 751-762. DOI: 10.1007/s10265-010-0326-5.[Enllaç no actiu]
  25. ↑ Lambertus Henricus Van Ulft «The effect of seed mass and gap size on seed fate of tropical rain forest tree species in Guyana» (PDF). Plant Biology, 6, 2, 2004, pàg. 214-221. DOI: 10.1055/s-2004-815736.[Enllaç no actiu]
  26. ↑ Liza S. Comita, Maria Uriarte, Jill Thompson, Inge Jonckheere, Charles D. Canham & Jess K. Zimmerman «Abiotic and biotic drivers of seedling survival in a hurricane-impacted tropical forest» (PDF). Journal of Ecology, 97, 6, 2009, pàg. 1346-1359. Arxivat de l'original el 2012-01-24. DOI: 10.1111/j.1365-2745.2009.01551.x [Consulta: 26 desembre 2012].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Regeneració_natural_del_bosc&oldid=32305098»