Regió d'Auckland
| |||||
| Tipus | regió de Nova Zelanda  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Reialmes | Nova Zelanda | ||||
| Capital | Auckland | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.571.718 (2018) (321,15 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 4.894 km² | ||||
| Altitud | 15 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | NZ-AUK | ||||
| Lloc web | aucklandcouncil.govt.nz | ||||
Auckland (en maori: Tāmaki Makaurau) és una de les setze regions de Nova Zelanda, localitzada al nord-oest de l'illa del Nord. Amb una població d'1.571.718 habitants el 2018, és la regió més poblada del país.[1] La ciutat principal i capital és Auckland, on hi ha la Universitat d'Auckland.
La regió fa frontera al nord amb Northland i al sud amb Waikato.
Etimologia
[modifica]El governador de Nova Zelanda William Hobson, després d'acordar el Tractat de Waitangi, va escollir l'àrea on es troba la ciutat d'Auckland com a la nova capital neozelandesa i l'anomenà en honor de George Eden, Earl d'Auckland i governador general de l'Índia.[2] La regió fou nomenada en honor de la ciutat homònima.
Geografia
[modifica]
La regió s'estén des de la badia de Kaipara al nord fins a l'inici de la península del nord d'Auckland al sud. Auckland es troba en un istme que parteix la península del nord d'Auckland (incloent Northland) i la resta de l'illa del Nord. El riu Waikato generalment parteix Auckland i Waikato. La regió inclou les illes del golf de Hauraki. La seva superfície és de 4.894 km².[3]
Pel que fa a àrea, aquesta és la regió més petita després de Nelson. El punt més alt regional es troba al pic de l'illa de la Petita Barrera a una altitud de 722 metres.
Clima
[modifica]| Paràmetres climàtics mitjans de Auckland | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Des. | Anual |
| Temperatura diària màxima °C (°F) | 23,3 (73,9) |
23,7 (74,7) |
22,4 (72,3) |
20,0 (68) |
17,4 (63,3) |
15,2 (59,4) |
14,5 (58,1) |
15,0 (59) |
16,2 (61,2) |
17,8 (64) |
19,6 (67,3) |
21,6 (70,9)
|
18,9 (66) |
| Temperatura diària mínima °C (°F) | 15,3 (59,5) |
15,8 (60,4) |
14,6 (58,3) |
12,3 (54,1) |
10,0 (50) |
8,0 (46,4) |
7,1 (44,8) |
7,6 (45,7) |
8,9 (48) |
10,5 (50,9) |
12,1 (53,8) |
13,9 (57)
|
11,3 (52,3) |
| Precipitació total mm (polzades) | 75 (3) |
65 (2,6) |
94 (3,7) |
105 (4,1) |
103 (4,1) |
139 (5,5) |
146 (5,7) |
121 (4,8) |
116 (4,6) |
91 (3,6) |
93 (3,7) |
91 (3,6)
|
1.240 (48,8) |
| Font: National Institute of Water and Atmospheric Research[4] | |||||||||||||
Districtes
[modifica]Des de 2010 Auckland és una autoritat unitària i conseqüentment no té cap districte.
Districtes històrics
[modifica]Fins al 2010 Auckland se subdividia en set districtes:
| Districte | Localització | Capital | Població (2010)[5] | Àrea | Densitat |
|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||
 |
|||||
 |
|||||
 |
|||||
 |
|||||
 |
|||||
 |
Demografia
[modifica]| Evolució demogràfica d'Auckland[6][7] | ||
|---|---|---|
| Any | Població | Creixement |
| 1991 | 943.773 | |
| 1996 | 1.068.660 | +13,2% |
| 2001 | 1.158.891 | +8,4% |
| 2006 | 1.303.068 | +12,4% |
Segons el cens de 2006 Auckland tenia 1.303.068 habitants, un creixement de 144.177 (12,4%) des del cens de 2001. Hi havia 439.083 llars habitades, 33.354 llars no habitades i 3.975 llars en construcció.[7]
De la població d'Auckland, 634.491 (48,7%) eren homes i 668.577 (51,3%) eren dones. La regió tenia una edat mediana de 33,9 anys, 2,0 anys menys que la mediana nacional de 35,9 anys. Les persones majors de 64 anys formaven el 9,9% de la població, comparat amb el 12,3% nacionalment; les persones menors de 15 anys formaven el 22,1% de la població, comparat amb el 21,5% nacionalment.[7]
L'etnologia d'Auckland era (amb figures nacionals en parèntesis): 56,5% europeus (67,6%); 11,1% maoris (14,6%); 18,8% asiàtics (9,2%); 14,3% illencs pacífics (6,9%); 1,5% de l'Orient Pròxim, Llatinoamèrica o Àfrica (0,9%) i 8,1% d'altres ètnies (11,1%).[7]
Auckland tenia un atur de 5,6% per persones majors de 14 anys, més que la figura nacional de 5,1%. El sou anual mitjà de persones majors de 14 anys era (en dòlars neozelandesos) de 26.800$, comparat amb 24.400$ nacionalment. D'aquestes, un 40,9% tenien un sou anual de menys de 20.001$, comparat amb un 43,2% nacionalment; mentre que un 21,6% tenien un sou anual d'igual o de més de 50.000$, comparat amb un 18,0% nacionalment.[7]
Política
[modifica]Política regional
[modifica]El consell d'Auckland va ser format com a part de reformes locals d'Auckland el novembre de 2010. Aquestes reformes van fer Auckland una autoritat unitària, fent que tots els districtes fossin abolits i que el govern local de la ciutat d'Auckland fos el mateix govern que el de la regió d'Auckland. L'actual alcalde del consell és Len Brown.[8]
El consell d'Auckland està format per 20 consellers de 13 circumscripcions.[9]
| Circumscripció | Conseller | Partit |
|---|---|---|
| Albany | Michael Goudie | Independent |
| Albany | Wayne Walker | Putting People First |
| Albert-Eden-Roskill | Cathy Casey | City Vision |
| Albert-Eden-Roskill | Christine Fletcher | Citizens & Ratepayers |
| Franklin | Des Morrison | Citizens & Ratepayers |
| Howick | Dick Quax | Citizens & Ratepayers |
| Howick | Sharon Stewart | Independent |
| Manukau | Arthur Anae | Independent |
| Manukau | Alf Filipaina | Laborista |
| Manurewa-Papakura | Calum Penrose | Manurewa-Papakura First Action |
| Manurewa-Papakura | John Walker | Independent |
| Maungakiekie-Tamaki | Richard Northey | Laborista |
| North Shore | Ann Hartley | Shore Voice |
| North Shore | George Wood | Citizens & Ratepayers |
| Orakei | Cameron Brewer | Independent |
| Rodney | Penny Webster | Independent |
| Waitakere | Sandra Coney | Best for the West |
| Waitakere | Penny Hulse | Independent |
| Waitemata and Gulf | Mike Lee | Independent |
| Whau | Noelene Raffills | Citizens & Ratepayers |
Política nacional
[modifica]Nacionalment, Auckland es localitza en 21 circumscripcions electorals generals i en 3 circumscripcions electorals maoris de la Cambra de Representants de Nova Zelanda.[10]
Educació
[modifica]Educació terciària
[modifica]
A Auckland es localitzen dues universitats neozelandeses: la Universitat d'Auckland i la Universitat de Tecnologia d'Auckland. La Universitat d'Auckland tenia uns 39.940 estudiants el 2009[11] i la Universitat de Tecnologia d'Auckland en tenia 27.141 el 2010.[12]
Educació secundària
[modifica]La regió disposa d'una gran quantitat de centres educatius que ofereixen educació secundària, entre els quals hi destaquen l'Auckland Grammar School i Saint Peter's College. Saint Peter's College és el col·legi secundari més antic de la regió en ser establert el 1841.
Esports
[modifica]Rugbi
[modifica]Auckland té tres equips de rugbi a 15 professionals: Auckland, Counties Manukau i North Harbour. Tots tres participen en l'ITM Cup, la primera divisió del rugbi a 15 neozelandès. Auckland i North Harbour formen part de la franquícia de rugbi Blues; Counties Manukau, juntament amb Bay of Plenty, King Country, Thames Valley i Waikato, forma part de la franquícia Chiefs. Els Blues i els Chiefs participen en el Super Rugby; els Blues l'han guanyat en tres ocasions (1996, 1997 i 2003) i els Chiefs l'han guanyat en una ocasió (2012).
La regió té un equip de rugbi a 13 a la National Rugby League: els New Zealand Warriors. Els Warriors no han guanyat la lliga, però han quedat en segon lloc en dues ocasions: el 2002 i el 2011.
Futbol
[modifica]Els dos equips més prestigiosos del Campionat de Futbol de Nova Zelanda provenen d'Auckland; aquests són l'Auckland City i el Waitakere United. A més, entre el 1999 i el 2007 existí el New Zealand Knights FC, un club de futbol de l'A-League.
Altres
[modifica]Altres equips esportius d'Auckland inclouen:
- Bàsquet: New Zealand Breakers (NBL Austràlia); Auckland Pirates i Harbour Heat (NBL Nova Zelanda)
- Criquet: Auckland Aces (masculí) i Auckland Hearts (femení)
- Netball: Northern Mystics
Referències
[modifica]- ↑ (anglès) «Subnational population estimates at 30 June 2012: regional council and territorial authority areas Arxivat 22 de juliol 2013 a Wayback Machine.». Statistics New Zealand. [Consulta: 02/02/2013.]
- ↑ (anglès) Robinson, Ruth: «What's Doing In; Auckland». The New York Times. [Publicació: 25/11/1990.] [Consulta: 10/02/2013.]
- ↑ (anglès) «Auckland Council Draft Annual Plan 2011/2012 – Volume 1: Our Region». Consell d'Auckland. [Consulta: 02/02/2013.]
- ↑ (anglès) «Climate Data and Activities». National Institute of Water and Atmospheric Research. [Consulta: 10/02/2013.]
- ↑ (anglès) «Subnational population estimates at 30 June 2010 (boundaries at 30 June 2010) Arxivat 12 de febrer 2016 a Wayback Machine.». Statistics New Zealand. [Publicació: 26/10/2010.] [Consulta: 10/02/2013.]
- ↑ (anglès) «2001 Census: Regional Summary - All Tables Arxivat 2013-12-25 a Wayback Machine.». Statistics New Zealand. [Consulta: 10/02/2013.]
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 (anglès) «QuickStats About Auckland Region». Statistics New Zealand. [Consulta: 10/02/2013.]
- ↑ (anglès) «About Len Brown». Consell d'Auckland. [Consulta: 10/02/2013.]
- ↑ (anglès) «Ward councillors». Consell d'Auckland. [Consulta: 10/02/2013.]
- ↑ (anglès) «Electorate Boundaries». Comissió Electoral. [Consulta: 10/02/2013.]
- ↑ (anglès) «The University of Auckland 2009 Annual Report Arxivat 2013-02-18 a Wayback Machine.». Universitat d'Auckland. [Consulta: 10/02/2013.]
- ↑ (anglès) «The Year 2010 extract Arxivat 2012-03-19 a Wayback Machine.». Universitat de Tecnologia d'Auckland. [Consulta: 10/02/2013.]
Vegeu també
[modifica]
