Regina Dalcastagnè
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1967  (56/57 anys)Duque de Caxias (Brasil) |
| Formació | Universitat Estatal de Campinas |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura brasilera, teoria de la literatura i periodisme |
| Ocupació | professora adjunta, especialista en literatura, periodista, professora d'universitat, investigadora, escriptora, funcionària, crítica literària, estudiosa de la literatura |
| Ocupador | Universitat de Brasília |
Regina Dalcastagnè (Duque de Caxias, 1967)[1] és una investigadora, escriptora i crítica literària brasilera que es destaca per avaluar aspectes de desigualtat social en la literatura brasilera, com en el llibre Literatura brasilera contemporània: un territori contestat que mostra un elitisme de l'escriptor brasiler mig, generalment home, blanc, amb diploma superior i vivint a Rio de Janeiro o São Paulo.
En el llibre O espaço da dor: o regime de 64 no romance brasileiro, Dalcastagnè analitza les descripcions de tortura de Renato Tapajós i les figuracions de l'autoritarisme en Josué Guimarães.
Referències
[modifica]- ↑ «Tramóia : histórias de rendeiras» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 19 juny 2015].
Bibliografia
[modifica]- Literatura brasileira contemporânea: um território contestado. Editora da Universidade do Estado do Rio de Janeiro. ISBN 978-85-99279-41-0.
- O espaço da dor: o regime de 64 no romance brasileiro. Editora UnB. ISBN 978-85-230-0426-2.
- A garganta das coisas: movimentos de Avalovara, de Osman Lins. Editora UnB. ISBN 978-85-230-0582-5.